Víctor Hugo Codocedo i l’art postal: solidaritat política durant la dictadura

L’artista xilè Victor Hugo Codocedo ―anomenat El Bacán o La Motta pel seu cabell espès i arrissat― va morir el 1988 a l’edat de 34 anys, deixant un enigma entre els seus contemporanis. D’una sensualitat i talent irrepetibles, va tenir la qualitat única de transitar entre l’escena artística d’ordre conceptualista dins de les galeries alternatives, i per una altra sèrie d’escenes que esdevenien al marge d’aquesta. Va participar en projectes vinculats amb l’activisme dels Drets Humans amb Luz Donoso i Hernán Parada, i amb aquells pintors titllats com a plaents, pel seu desinterès en la plasmació de la tumultuosa contingència social, tals com Samy Benmayor o Bororo. La seva relació artística més fidel va ser amb l’art de correu o art postal.

L’art postal és un gènere artístic que es troba allotjat en la circulació extraartística dels epistolaris i de la institucionalitat postal internacional, tensant la demarcació entre la tradició i l’art-vida. Segons l’artcorreuista i teòric holandès Ruud Janssen, el gènere de l’art postal ―el qual agrupa dins dels conceptualismes o el fluxus― típicament inclou als qui produeixen i intercanvien postals o varietats de cartes, dissenyen estampilles o timbres i decoren, il·lustren o imprimeixen sobres, sumades les xarxes de transferència cultural transnacional que comporten aquells intercanvis.

Víctor Hugo Codocedo. (Setembre 19813). El derecho de nacer, art postal, paper couché amb impressió offset. 15 x 10 cm. Cortesia de l’Arxiu de Paula Codocedo

Víctor Hugo Codocedo. (novembre 1984). El derecho de nacer II, art postal, paper coutxé amb impressió offset, 15 x 10 cm. Cortesia de l’Arxiu de Paula Codocedo.

La producció artcorreuista de V. H. Codocedo és gairebé un mite entre els erudits: són les «pintures aeropostals» d’Eugenio Dittborn, les quals va començar a produir des de l’exposició individual 20 pintures aeropostalsde 1984 al Museu d’Art Modern La Tertúlia de Cali, Colòmbia ^[1], els únics exemples d’art postal xilè reconeguts amb amplitud. L’artista va produir obres d’art postal tals com Doble superficie (29 setembre 1981), El derecho de nacer (setembre 1983) i El derecho de nacer II (novembre 1984), i va fer una important aportació a la seva reflexió amb textos com «Arte correo, Mail Art o arte postal» en el primer Butlletí de l’Associació de Pintors i Escultors de Xile de 1985, o com a gestor de diferents trobades incloses el Primer Taller d’Art Postal (agost 1985), i el Primer Congrés Xilè d’Art Postal (març 1986) al costat de Patricio Rueda.

L’art postal va adquirir un marcat compromís de solidaritat política internacionalista en establir xarxes de contrainformació sobre els atropellaments dels drets humans a Llatinoamèrica de part del terrorisme dictatorial i l’intervencionisme imperialista durant l’Operació Còndor. D’aquesta manera, la materialitat comunicativa i precària de l’enviament postal va poder testificar una sèrie d’experiències marginals i marginades a escala internacional a través de l’activació micropolítica de les pràctiques artístiques i la poesia experimental. Recullo del treball de la Red Conceptualismos del Sur, els qui afirmen que “una sèrie d’experiències artístico-polítiques (…) permeten explorar la hipòtesi de la persistència d’ímpetus internacionalistes a la dècada del vuitanta, revivint certs discursos i pràctiques socialistes dels anys seixanta reconeguts com l’«“internacionalisme tercermundista”, majoritàriament encarnat pels moviments d’alliberament nacional i anticolonials a Àfrica i Amèrica Llatina (…) conformats per un espectre social ampli que inclou a les classes mitjanes i a la pagesia.”^[2]

Guillermo Deisler. (1984). Ser ¡uf, ahora!: latinoamericano, art postal, paper roneo amb timbre, 15 x 10 cm. Cortesia de l’Arxiu de Paula Codocedo.

Guillermo Deisler. (1984) [Reproduccions d’obres d’art postal]. N. N. Argañaraz (dir. ed.), O DOS, 1, 18. Cortesia de l’Arxiu de Paula Codocedo.

D’aquesta manera, he de reconèixer el treball de l’artista xilè Guillermo Deisler ―exiliat després del cop d’estat a Plovdiv, Bulgària i després a Halle, Alemanya― qui va gestionar una sèrie de xarxes artecorreuistes, entre elles el PEACEDREAM – PROJECT, POST TRY, SUBJECT MATTER i UNO year(s) of peace, durant el període de les dictadures. En una postal de 1984 enviada a V. H. Codocedo, les quals eren treballades per G. Deisler com a poemes visuals, il·lustra una forma rodona amb línies segmentades en negatiu que semblen representar una fogassa de pa, a la qual se li afegeix el text «SER UF, ARA!: / LLATINOAMERICÀ» i més amunt una bombolla de diàleg pròpia del còmic que assenyala l’any de producció. En la pàgina 18 del primer número de la segona època de la revista O DOS de 1984, dirigida per l’artcorreuista i literat N. N. Argañaraz des de Montevideo, Uruguai, unes reproduccions de l’obra postal de G. Deisler demostren una coincidència iconogràfica.

Internationales Mail-Art Projekt. (abril 1984). Nicaragua- Hoffnung und Politik, convocatòria per a exposició d’art postal, paper mantega amb mecanografia, timbre i palimpsest, 21 x 36 cm. Cortesia de l’Arxiu de Paula Codocedo.

Una d’aquelles instàncies de solidaritat en les xarxes d’art postal esdevé arrel de l’exposició Nicaragua- Esperanza i política, la qual commemorava el cinquè aniversari de la revolució sandinista nicaragüenca de 1979 des d’Alemanya. Amb un sobre timbrat com a sortint de Freiberg el dia 23 d’abril de 1984, V. H. Codocedo hauria estat convidat a realitzar un enviament fins al 30 o 31 de maig sota la següent consigna: «Pots enviar els teus treballs de cada technicas graficas [sic], si és possible / registrat ^[3] i de qualsevol grandària.» Si bé la circular assenyala que no es podrien retornar els treballs enviats, es garanteix el retorn d’un avís de rebut de tot enviament i documentació sobre l’exposició. Crida l’atenció com aquesta i altres convocatòries artcorreuistes increpaven la lògica del dret d’autor o de selecció com a validació de la institució art, proposant una escala de valors culturals marginal a la del sistema artístic primermundista en convidar-se ―en aquesta instància i altres més― a «DIVULGAR» la convocatòria. Un exercici expositiu similar, Contra el bloqueo a Nicaragua, seria organitzat a l’any següent per l’artcorreuista Clement Padín i l’Assciación Uruguaiana de Artistas-Correo.^[4]

Colectivo de Arte Postal Libertad para Ulisses Gómez. (1984). Libertad para Ulisses Gómez preso en Chile, sobre d’enviament postal amb timbres i pintura, 20 x 10 cm. Cortesia de l’Arxiu de Paula Codocedo.

Colectivo de Arte Postal Libertad para Ulisses Gómez. (1984). Libertad para Ulisses Gómez preso en Chile, convocatòria per a exposició d’art postal, paper bond amb mecanografia, timbres i pintura, 21 x 36 cm. Cortesia de l’Arxiu de Paula Codocedo.

Finalment, m’agradaria rellevar la creació del Colectivo de Arte Postal Libertad para Ulisses Gómez, aquesta vegada a l’aler d’una exposició a Estocolm cap a finals de 1984 en solidaritat amb el pres polític xilè. Aquell periodista va ser «detingut el 5 d’octubre [de 1979] per agents de la [policia secreta il·lícita] Central Nacional de Informaciones», els qui «no van exhibir ordre i, van procedir igualment a aplanar el lloc»^[5].  No seria alliberat fins al 1987. Salta a la vista la poètica visual de la taca vermella tant en el sobre com en la carta de la convocatòria, una potencial al·lusió a la sang vessada que les transforma en peces d’art postal en si mateixes. V. H. Codocedo hauria estat convidat a participar amb un enviament amb termini màxim fins a l’1 de novembre d’aquell any, algun «DIBUIX, FOTO, POEMA, MULTIMÈDIES, Etc.» de «2 O 3 DIMENSIONS», les quals serien exhibides en una exposició al costat del vídeo ODYSSEE de l’artista Juan Castillo: xilè radicat a Suècia i amic d’O. Gómez. Novament trobem certa ètica de reciprocitat en l’intercanvi transnacional d’art correu, quan en el marge inferior dret d’aquest comunicat llegim que, si bé els enviaments serien «Sense retorn«Tobos [sic] Los / ParTiciPantes reciBiran / CatáLoGO» [sic] de l’exposició.

He treballat la hipòtesi que la problemàtica de l’autoritat ―reflectida en la figura paterna segons les lectures psicoanalítiques― va impulsar la gran majoria de les indagacions plàstiques de V. H. Codocedo, marcades de manera transversal pel règim autòcrata d’Augusto Pinochet, que va exterminar un gran nombre de lliurepensadors i va sumir al país en una desocupació i pobresa rampants a causa del traspàs a l’economia neoliberal. Gràcies a la filla de l’artista, Paula Codocedo, l’alè de la qual m’ha permès conèixer més del Bacán, i qui salvaguarda part del seu patrimoni documental, he accedit a aspectes inexplorats de l’artista, sent la Serie de la bandera (1979-1981) gairebé la seva única entrada dins de la història de l’art criolla. Com veuen, hi ha moltes més coses al marge.

(Imatge destacada: Víctor Hugo Codocedo. (29 setembre 1981). Doble superficie. Rumbo. La Revista Estudiantil, 129, 5.)

^[1]Montgomery, Vania. (2018). Un día entero de mi vida. Citas, envíos y transfiguraciones de Eugenio Dittborn. Boletín del Centro de Estudios de Arte, 5, 37.

^[2]Francisca García, Sol Henaro, Ana Longoni, Fernanda Nogueira y Paulina Varas. (2012). Internacionalismos. Perder la forma humana. Una imagen sísmica de los años ochenta en América Latina(154-164). Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, p. 154.

^[3]Refirint-se, inferim per la traducció anglesa, a l’ús d’un paquet postal.

^[4]Francisca García, Sol Henaro, Ana Longoni, Fernanda Nogueira y Paulina Varas, ibid., 156-159.

^[5] Vicaría de la Solidaridad. (octubre 1979). Situación jurídica observada en el mes. Informe confidencial, 2, 12.