VISCA LA REPÚBLICA! Llibres de David Bestué, Serafín Álvarez, Cristian Herrera Dalmau

La naturalesa de l’obra única té gest sobiranista, a la manera d’una monarquia inqüestionable i una mica maldestra. Davant d’aquest model de govern estètic, l’artista sovint es passa al front republicà, més popular i laic, de l’exercici editorial. Els llibres fets per artistes han estat i segueixen sent, ara amb més interès, la possibilitat per a obres més accessibles i menys especulatives en el mercat. Per sort, tenim múltiples casos d’estudi i variades experiències editorials d’objectes-llibre, en edicions il·limitades, que ens proposen llegir amb tota la plenitud del terme, el projecte de l’artista sense passar pel parquet de cotitzacions. Llibres, no catàlegs, on l’autor posa en joc la seva especulació crítica i procés de treball. Edicions que ens regalen per uns pocs euros, també gratuïtament, la proximitat teòrica i els deliris més intensos de l’autor.

Acaba d’aparèixer a les botigues la última edició de David Bestué, ja avesat a aquests exercicis sobre paper, que al costat d’Andrea Valdés escometen l’heroica tasca d’una sèrie de fascicles sobre la nostra petita història de l’art, la literatura i la societat moderna: ‘La línia sense fi’. La crònica d’aquesta primera entrega obre amb una data i un procés: 1848, La industrialització i les primeres utopies. A cada pàgina el collage de textos i imatges, des de Viquipèdia als testimonis literals de grans personatges, passant per diferents registres diacrònics, guien una investigació singular sobre el procés històric de Catalunya que és també el mateix passatge de l’universal. El culte i el popular, la història i el batibull s’empelten en una documentació crítica i sarcàstica sobre conceptes, noms i episodis que estructuren una cultura catalana oficial i heteròclita. Una edició austera, irreverent i sense prejudicis que nomina els fets luctuosos de la Setmana Tràgica com una traca final, el final certament de la il·lusió de justícia social en el context polític modern. El primer fascicle tracta sobre els orígens, l’últim (han anunciat sis entregues) assenyala un nou origen: 2005-2013 RYAN AIR. L’últim capítol parlarà sobre el tripartit, Teresa Forcades, la ironia i el cinisme, apuntant prediccions per al futur. Un llibret sense luxe, de part múltiple i lectura pausada que a la manera dels clàssics fascicles ens promet continuïtat i continguts. Però, sens dubte, no apte per a professors circumspectes ni grafistes racionalistes. Una edició Bestué, fàcil d’identificar, on reconèixer el talent literari d’Andrea Valdés, els dibuixos de Jonathan Millán i de Jeleton, o la gràfica excèntrica de Setanta. Una col·lecció de fascicles amb ganes i imaginació, hilarant i educativa, del tot imprescindible i de consum familiar.

Un altre artista que acaba de presentar edició és Serafín Álvarez. Un recull de diversos materials visuals del projecte ‘Equation of Time’, presentat a La Capella de Barcelona. El llibre funciona com a micro-arxiu d’imatges i informació especulativa i real entorn un fet d’observació científica que documenta un eclipsi inèdit, un desfasament entre el sol real i el sol fictici. A la manera de post-it, les pàgines recopilen imatges, gràfics, objectes i dades que relaten el temps d’una observació en registre low-tech sobre el factor temps. Impossible accedir a la presència textual de l’artista; com és habitual, Serafín Álvarez explora en el subsòl de la ciència, l’art i la intel·ligència en la més absoluta vacuïtat literària per traçar un mapa narratiu sobre les seves obsessions. Malgrat tot, el llibre és un clàssic narratiu, amb inici, nus i desenllaç: ‘Avui, 1 de setembre de 2011, el sol real i el sol fictici brillaran de manera simultània’. Una edició a mig camí del catàleg i el llibre d’artista, sense paginar ni altres protocols gràfics, que descriu molt bé la particularitat artística del seu autor.

Una cosa diferent, per a mi un veritable descobriment d’artista molt jove, és l’edició ‘Salvar un elefante’ de Cristian Herrera Dalmau. Tota una revelació d’humor sense rictus i de realitat sense floritures. Pàgina a pàgina, l’autor descriu de manera relatada el procés d’ideació i construcció d’una de les seves últimes peces, així mateix la seva instal·lació definitiva en un lloc no visible de la Facultat de Belles Arts: un elefant de filferro a mida real. L’escriptura de l’artista, relat de l’acció en clau de thriller quotidià, és severa en el registre dels fets, detallada, i per això mateix, fascinant. No passa res, aparentment. La crònica i les imatges documenten una acció, el seu principi i la seva fi: ‘En acabar, col·loquem el cadenat al seu lloc i pugem a la teulada de l’edifici central. Res més. L’artista treballa en missions heroiques i sempre inútils, però les realitza amb gran precisió i esforç. Aquesta edició forma part del projecte gestionat per Sonia Fernández Pan i “Hablar en Arte”, ‘Blue Seven Phenomenon’, per encàrrec de Sant Andreu Contemporani.

Fa anys vaig decidir comprar menys llibres i tenir una casa més zen, buida de trastos estètics i nius de paper. Ara escric amb entusiasme d’una cosa que sempre m’ha agradat manejar com a objecte estètic. Les edicions d’artistes són la possibilitat de transcendir el temps d’una exposició, el preu d’una obra o la jerarquia d’uns models de cultura. Crec que l’edició en paper és un format artístic molt apropiat en aquests temps de desànim pressupostari i descrèdit de les monarquies.