Workshop, Workshop, Workshop!

Fa tot just un mes, un reguitzell d’espais col·laboratius guanyaven -menció especial del jurat- el premi Ciutat de Barcelona. Entre d’altres, Fireplace, The Green Parrot, Halfhouse, Homesession, El Palomar, Passage Studio… espais independents autogestionats que com a tals, generen pràctiques i circuit artístic des de l’intercanvi directe, des de l’emergència i el contacte. Ens agrada considerar-nos família de molts d’ells, perquè precisament molts dels seus responsables van passar pels tallers i cursos que A*DESK va realitzar des de 2009 fins a 2012, i en alguns casos, fins i tot segueixen estant per aquí com a col·laboradors i amics.

Serà perquè trobem a faltar aquestes reunions de base intel·lectual i entorn afectiu, o perquè pensem que és necessari veure-ho des d’una perspectiva crítica; serà perquè els veiem per tot arreu (i cal parlar-ne)… El tema de març ha estat el Workshop.

Peio Aguirre inaugurava un gran número mensual revisant cronològica (i morfològicament) aquesta pràctica a nivell estatal, un excel·lent repàs al com i per què de l’evolució del taller des dels setanta i vuitanta fins avui, amb especial intensitat al voltant de les maneres de fer que aquesta evolució ha pogut generar.

Per la seva banda, Caterina Almirall enfocava precisament el workshop com a realitat des d’una perspectiva més personal, més assumida, i defensava, a part d’explicar i revisar experiències recents, la naturalesa del workshop com un espai de resistència a la temporalitat contemporània.

L’entrevista del mes es realitzava, com una xerrada, entre David Armengol i Antoni Hervàs, a partir del projecte de tallers “Fènix” (workshops de base mitològica i d’abast educatiu, artístic, màgic…) que Hervàs coordina a Sant Andreu Contemporani.

I tancàvem un mes que ha indagat en el tema del taller, de la pràctica i la reflexió col·laborativa, o millor, de l’espai comú de discussió (i acció, creació, reflexió…) amb un text de fons de Paloma Checa-Gismero, qui broda un excel·lent transcórrer crític amb parades a Tucumán Arde (Rosario, 1968); Womanhouse (Los Angeles, 1972) i el Düsseldorf -i món- de Joseph Beuys i companyia a partir dels 60.

Passin i llegeixin (i comparteixin i sentin).