close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Yes, we can

Magazine

26 gener 2009

Yes, we can

El optimismo y the american dream se apoderan de todos nosotros. Lo imposible es posible y un presidente de Estados Unidos puede ser alguien de color. ¿Y el mundo del arte? ¿No era un espacio para la reformulación de la realidad? ¿Dónde están las ideas para cambiar el mundo? En este número de A-Desk nos acercamos a una de las bases teóricas que busca redefinir la realidad: el feminismo. El contexto del arte se posiciona junto al feminismo (y a las teorías queer) ya desde la institución. Lo que en los setenta podía ser algo contra-sistema se integra perfectamente en los discursos de las grandes instituciones artísticas, las exposiciones y los artistas. Y la pregunta es: ¿seguimos fuera del sistema o el sistema está cambiando? ¿Can we?

En este número presentamos una entrevista de Montse Badía a Laurence Rassel (nueva directora de proyectos de la Fundació Antoni Tàpies), críticas de las exposiciones “Working Documents” y “De facto. Joan Fontcuberta” en La Virreina, Valie Export en Index Foundation, Erick Beltrán en la galería Joan Prats… y un comentario sobre la franja de Gaza de David G.Torres.

A*DESK és una plataforma crítica, centrada en l’edició, la formació, l’experimentació, la comunicació i la difusió en relació a la cultura i l’art contemporanis, que es defineix desde la transversalitat. El punt de partida és l’art contemporani, perquè és d’allí d’on venim i aquesta consciència ens permet anar molt més allà, incorporar altres disciplines i formes de pensament per a parlar i debatre sobre temes que són de rellevància i d’urgència per a entendre el nostre present.

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)