IRENA: Què fa que el contingut creatiu de la Rigoberta Bandini i l’Alejandra Smits ens apel·li tant? Crec que no va molt més lluny del fet que exploren les inquietuds més arrelades a la naturalesa humana, al fet de ser humanes. No fan res que no s’hagi fet abans, en aquest sentit, però és innegable que, per algun motiu, la seva forma de buscar les respostes dels petits problemes als llocs més grans ens ressona de manera especial.

MIREIA: “Me gusta que la música haga llorar y bailar a la vez”, escriu la Rigoberta Bandini a la seva capçalera d’Instagram. Crec que aquesta frase resumeix molt bé el que volem dir. Que Bandini i Smits generin tota una sèrie de contingut de manera (si volem) planera i absolutament despreocupada no vol dir que siguin unes pasotas. Les dues són una mostra de com la cultura viral ens permet apropar-nos a certs temes de forma divertida (el “bailar”) però sense negar el rerefons que poden tenir les coses (el “llorar”). És per això que, sense grans recarregaments, la música i les lletres de la Rigoberta Bandini ens parlen de la gravetat de ser humanes alhora que ens conviden a viure-ho des d’un sentiment de celebració i de comunió.

MARTA:
El millor d’això és que ho fan sense grans complicacions perquè és la seva manera d’expressar-se i no perquè hi hagi una gran premeditació prèvia lligada a unes expectatives concretes. Encara que siguis una persona amb un alt nombre de seguidores a les xarxes, no cal pensar i repensar sempre totes les accions que fas. Trencar-se el cap amb la influència que suposes per les altres a vegades pot deformar la realitat de totes. De tant en tant va bé tirar-se a la piscina sense mirar enrere i crec que Bandini i Smits actuen molt bé en aquest aspecte. Alejandra Smits va dir a una entrevista que per ella les xarxes són un canal de comunicació bilateral i per això amb el seu contingut intenta aportar el mateix per ella que per les seves seguidores; una reflexió constant d’aspectes quotidians de l’ésser humà i del nostre cos ^[1] GARCIA, Natalia. (2 de febrer del 2018). “Alejandra Smits o el juego entre la palabra y el cuerpo”. Vein Magazine. Disponible en línia: http://vein.es/alejandra-smits-juego-la-palabra-cuerpo/

>MIREIA: L’Alejandra Smits serà una tia molt random que penja n’importe quoi a YouTube, Instagram i, recentment, Twitter, però, ben lluny del todo vale, pren el que segons Paul B. Preciado és el paper del pensador del s. XXI, que no és altre que el de “pensador autocobaya” ^[2]“El cuerpo [actualmente] es lo que la fábrica al siglo XIX […] un archivo político vivo desde el que pensar”. Aquestes i altres idees són amb les que Preciado encetà la següent … Continue reading. Segons Preciado, ser un pensador autocobaya vol dir ser algú que pensa amb ell i des d’ell, i que, per això, transforma el seu cos en una plataforma política. No és això el que fa Smits en el 99,9% de les seves publicacions?

Publicació d’Instagram d’Alejandra Smits fent servir el producte estrella del confinament per seguir fent projectes des de casa: https://www.instagram.com/p/B967QvmIDqs/.

MARTA: Les dues parlen de coses tan quotidianes que totes ens hi podem sentir identificades; efectivament, parteixen de situacions diàries o aspectes simples d’allò humà. Rigoberta Bandini diu a una entrevista que “tothom l’inspira” perquè els humans “som molt graciosos” ^[3]HABITACIÓ 910. (22 d’octubre del 2020). Rigoberta Bandini: pop per plorar i ballar. Betevé Ràdio. [Arxiu sonor] Recuperat … Continue reading.

Que l’ésser humà és la seva font d’inspiració ho veiem clarament a la seva cançó Fiesta ^[4] Rigoberta Bandini (25 de febrer del 2021). Fiesta. [Arxiu de vídeo] Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=pJJhNz_VQ5M. , la lletra de la qual ens parla de l’experiència del confinament que hem viscut totes a partir de la COVID-19: “No estábamos preparados para dejar de avanzar”. A més, ens agrada perquè ho narra des del que sent i no busca fer-te caure la llagrimeta, quelcom que ja veiem amb el títol de la cançó. Aquesta parla de la nostàlgia que sentim totes per “bailar la conga en algun lado” i per menjar-nos “un magnum almendrado” després d’estar tancades tres mesos.

IRENA: Si així ens treia del pou la Rigoberta durant el confinament, alterant la tristor que totes sentíem, l’Alejandra apel·lava a la importància de connectar amb una mateixa, i ho feia servint d’exemple, com sempre. En els seus vídeos es posava a moure’s i fer expressions d’angoixa o ballava amb música techno; no deia res, però ho deia tot: no podem fer molt sota les circumstàncies, per tant deixem-nos fluctuar per la raresa dels temps. Les introspeccions i les converses amb el seu cos et recordaven la importància d’establir diàleg amb el teu jo.

MARTA: De fet, l’Alejandra ja explica a la seva web que tot el que fa neix a partir de reflexions i investigacions del seu propi cos. Tant en ella com en Rigoberta tot surt a partir de lo humano, a partir del nostre ser i del que ens condiciona diàriament. Per una banda, Alejandra Smits t’explica que durant la seva etapa com adolescent va tenir problemes amb el seu cos, però amb el pas del temps va pensar que el millor que podia fer era acceptar-se i investigar què era allò que convivia amb ella i que no se’n podia desfer ^[5] SMITS, A. (2019) Hey. So glad you’re here. Disponible en línia: https://www.alejandrasmits.com/perch/resources/long-about-alejandra-smits.pdf. .Per altra banda, tenim la Rigoberta Bandini, que amb les seves lletres et parla de coses que estan tant al punt de mira com el fet de ser dona avui dia, com podem escoltar al seu últim single: “¡¡¡Quiero ser una perraaaaaa!!!” ^[6]Rigoberta Bandini (30 de març del 2021). Perra. [Arxiu de vídeo] Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=IuUagFR-g1Q

Frame del videoclip de Perra de Rigoberta Bandini: https://www.instagram.com/p/CNKMHcPjWlO/

MIREIA: Aquesta és la clau: cadascuna a la seva manera, Rigoberta Bandini i Alejandra Smits posen al centre coses que ens travessen a totes, fet que les converteix, per definició, en cultura viral. Si, com diu Jorge Carrión, ser “viral” vol dir captar l’atenció del màxim nombre possible de persones ^[7]CARRIÓN, J. (2020) Lo viral. Barcelona: Galaxia Gutenberg, pp. 12-13., les propostes de Bandini i Smits són extremadament virulentes. Però no, Jorge, no crec que siguin virals perquè han aconseguit ser influencers que personifiquen els algoritmes ^[8]CARRIÓN, J. (2020) Lo viral. Barcelona: Galaxia Gutenberg, p. 17., sinó perquè el què fan i com ho fan és directe, despullat i sincer — i per això ens encanten.

IRENA: Vaja, que ens agrada que ens entenguin, que ens captin, que ens obrin les portes a les seves complexitats humanes, i no que ens expliquin el seu últim viatge a les Maldives, per entendre’ns. Ens agrada tot allò que actua com un mirall del nostre jo, o una porta a la personalitat d’un altre ésser humà. Perquè, al final, el que s’assoleix establint vincles a Instagram amb gent així és una acceptació del mateix ser, i, en el millor dels casos, una millor comprensió d’aquest.

La condició humana és inherent a la nostra existència; tot el que som, fem i ens atrau mentre vivim fa referència a la nostra humanitat.

QUE SOM HUMANES,

I JA ESTÀ.