close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Spotlight

25 gener 2018
Benjamin i Brecht. Amistats i pensaments extrems

Montse Badia

Eren amics. Encara que amb marcades diferències. Es van conèixer en l’any 1924 i durant 10 anys es van retrobar, van jugar a escacs i van compartir projectes, vacances i exilis. No podien ser més diferents i, al mateix temps, copartícips de múltiples afinitats. Benjamin und Brecht. Denken in Extremen és una exposició fruit d’un busseig exhaustiu en els arxius de Brecht i Benjamin, dipositats a l’Akademie der Künste, que inclou comentaris de coetanis, com Teodor W. Adorno, Ernst Bloch, Ruth Berlau o Hannah Arendt.

Amb una documentació rigorosíssima i una posada en escena impecable, l’exposició a l’Akademie der Künste ens apropa al costat més humà de tots dos i a l’essència del seu pensament.
Articulada a partir de 16 apartats que funcionen a la manera de tags, amb declaracions de B&B sobre diferents temes: escacs, ràdio, crisi i crítica, feixisme, Kafka i Marx, entre altres, que permeten establir paral•lelismes amb el nostre present.

Junts van planejar escriure una novel·la de detectius, encara que a Benjamin li agradava submergir-se en el segle XIX, mentre que Brecht preferia l’enfocament analític de les novel·les d’Arthur Conan Doyle. La novel·la mai es va completar, però les reflexions que van acompanyar el seu procés mereixen ser recuperades aquí i ara:

“En els moments de terror, en què tots comparteixen alguna cosa del conspirador, tots hem de posar-nos en la posició del detectiu” (Benjamin)

“Aquesta elaboració d’observacions, el traçat de conclusions i les consegüents resolucions ens donen tota classe de satisfaccions perquè la vida quotidiana poques vegades permet un flux tan efectiu del procés de pensament, i generalment posa molts obstacles entre l’observació i la conclusió i entre la conclusió i la resolució. En la majoria dels casos no estem remotament en condicions d’avaluar les nostres observacions, i si ho fem, no té cap influència en el curs de les nostres relacions. No som amos de les nostres conclusions ni de les nostres resolucions “(Brecht)

 

 

 

A la Montse Badia mai li ha agradat estar-se quieta, per això sempre ha pensat en viatjar, entrar en relaicó amb altres contextos i prendre distàncies per a poder pensar millor el món. La crítica d’art i el comissariat ha estat una via des de la que posar en pràctica el seu convenciment en la necessitat del pensament crític, de les idiosincràsies i els posicionaments individuals. Com si no podrem qüestionar l’estandardització a la que ens veiem abocats?
www.montsebadia.net

Publicacions

25 gener 2018

Benjamin i Brecht. Amistats i pensaments extrems

30 agost 2018

Revisant l’arxiu

26 febrer 2018

ARCO’18

Pub
close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)