close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Spotlight

17 gener 2018
Shut up it’s said

Marc Navarro Fornós

Amb la posada en acció de les tres peces que integren Talk Trouble, Clàudia Pagès clausurava el primer diumenge de gener un dels projectes més frescos que hem pogut veure a La Capella en el marc de la convocatòria BCN Producció. L’acompanyaven l’Aleix Clavera a les bases i efectes musicals i la Noela Covelo i l’Amin Ahmet a la veu. Hi havia la Clàudia una mica rúfola de l’època de Sandberg, la resident a Gasworks que compartia les seves sessions de depilació làser a Instagram i la que llegia sobre llengües romanç i duia un abric roig per Móstoles la tardor del 2016. Acomodada en el flamant excés ergonòmic d’una butaca amb rodes, més pròpia d’una gamer empedreïda que d’una performer impenitent, la Clàudia va fer rodar per l’empedrat de la Sala Gran el mateix argument una vegada rere l’altra: el llenguatge té l’habilitat de transformar la realitat més persistent, però també és un constrictor implacable.

Al llarg de dues hores amb dos intermedis, cadascuna de les parts que componen aquest tríptic parlat, va prendre forma defugint fórmules i floritures; amb un sentit de l’humor que flirteja amb la vergonya aliena i teixint un joc dramatúrgic apuntalat amb textures sonores i exercicis vocals, sempre al servei del text. Un text que es materialitza amb l’international english dels artistes expatriats a Amsterdam i Londres i el castellà de l’escola pública catalana, i que ens dóna pistes sobre el com, el quan i el “per a qui”. Perquè és molt difícil deslligar aquestes produccions dels contextos en els quals s’originen i de la negociació entre comunicació i comunitat que posen en solfa.

L’esdeveniment va arrencar amb els episodis de violència lingüística de Rage, home & insults. Còpies del text, enquadernades en vermell cadmi, circulaven de mà en mà a mesura que els assistents ens anàvem asseient. L’espai expositiu havia sofert alteracions substancials que ja s’havien anat coneixent al llarg de la durada de l’exposició: un fals sostre limitant la visió de la volta de canó de la nau central, i alguns dels rocs del paviment duplicats i levitant aquí i allà, interrompent la circulació. I és que aquest és un dels temes claus que planeja sobre la proposta: la circulació o transportació del llenguatge, la seva disseminació i el seu ensinistrament. La proposició d’una lectura col·lectiva dislocada, interior i alhora amplificada, de Rage, home & Insults, subratllava aquesta qüestió, i de retruc estipulava el marc contractual entre peformer i audiència: ells feien brollar la paraula, nosaltres en resseguíem el contorn, la posseíem només imaginàriament.

L’exclusió i l’empatia pivoten al voltant de Bromas internas, Romance & Contagious. A Talk Trouble la Clàudia pica l’ullet a lectures i autors que l’han acompanyat al llarg d’aquest sinuós recorregut. Per exemple hi trobem la Judith Butler d‘Excitable Speech: és en aquest assaig on s’apunten algunes idees essencials que cristal·litzen de forma més o menys evident en el projecte. Així, aquest “contagious” precedit de bromes i de romanç sembla apuntar cap a la idea elaborada per Butler al capítol “Contagious Word” del llibre anteriorment citat. El tràmit d’autodefinir-se posa sovint en escena un conflicte entre consciència i identificació, un procés que no implica exclusivament aquell qui es presenta – o representa- d’una determinada forma, sinó que exigeix també en la interlocució la implicació i el compromís de l’altre.

Emissions, Fools & Bonding, revisita els experiments telepàtics d’Upton Sinclair i Mary Craig i, a mode de conclusió, especula amb les possibilitats d’un llenguatge en què la idea d’emissió substitueix la parla. La implantació d’una comunicació sense oralitat ni estructura lingüística apunta cap a un escenari en el qual l’efectivitat de l’acte comunicatiu es redueix a la capacitat d’intrusió. El cos esdevé així un dispositiu de recepció i difusió, que no parla, ni escriu, ni transporta les paraules; que en la seva passivitat descriu una forma d’interacció sense presència ni pràcticament vincles.

Quan arriba el fraseig final, en la invocació del silenci -“silence-speech communication”, “isolation processes”-, encara ressona la cridoria, aguda i incisiva: “aah” “aahh” “aaah” “aah” “aah” “aahh”. “Shut up it’s said” sentim fins a cinc vegades, “shut up it’s said”, “stay in the sofa, shut up it’s said”.

 

Marc Navarro Fornós és comissari i escriptor. Actualment viu a Barcelona.

Publicacions

17 gener 2018

Shut up it’s said

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)