close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Spotlight

03 maig 2018
Desitjar a través del gest. Sobre ‘Elements of vogue. Un caso de estudio de performance radical’

Marta Sesé

“Una lista de verdades:
Que el baile sacude y despierta todo aquello que duerme.

[…]

Que el cuerpo podría tener más memoria que la mente.

[…]”

Benji Hart, Dancer as Insurgent. (CA2M, 2017)

Reconvertir la identitat mitjançant el gest. Elements of vogue. Un caso de estudio de performance radical ha convertit el CA2M en un Ballroom, un espai per a l’activació del desig a partir del ball dels cossos. El vogue és, precisament, la forma més popular de ball dins de l’escena ballroom, una escena el flor0ment de la qual es troba a la Nova York de 1980 com a resposta a la crisi de la sida per part de la comunitat transsexual, gai, lesbiana, bisexual i queer afroamericana però les arrels de la qual es troben en la dècada dels anys 20, durant el Renaixement del Harlem.

D’emple Khan, Bam Bam Garçon i Jay Jay Revlon, ballarins de l’escena vogue a Londres, ballant de manera improvisada al carrer en solidaritat amb les víctimes de l’atac terrorista de caràcter homòfob en un Club d’Orlando el 2016 és el registre que obre, de manera significativa, l’exposició. Els cossos, els gestos, la posa i la comunitat generada al voltant són protagonistes des del principi en una mostra en la qual gran part de les obres d’art contemporani afroamericà es poden veure per primera vegada a Europa. El conjunt de peces, des del registre de balls transvestits, passant per l’activisme de Sylvia Rivera i Marha P. Johnson fins a “històrics” de la performance afroamericana com Adrian Piper, traça una història dels gestos dissidents de la comunitat LGTBQ afroamericana i fa visible com, a través de la seva apropiació, poden inventar-se formes de bellesa, subjectivitat i desig dissidents.

La desfilada es presenta en tot moment com a eina d’empoderament a través del qual els gèneres binaris deixen d’existir per succeir exclusivament dins d’uns gestos determinats que qualsevol pot agenciar-se. Aquest fet, més enllà de les peces, ha aconseguit activar-se de manera molt més radical a través del conjunt d’activitats que envolten la mostra i que han aconseguit atreure a la comunitat LGBTQ i racialitzada al CA2M. El vogue passa a través de les activitats que tenen lloc en la instal·lació King of Arms Ballrroom installation de Rashad Newsome, situada en un nou espai del museu que sembla fet gairebé expressament per a la mostra i que respon a la intervenció arquitectònica d’Andrés Jaque. El programa d’activitats, comissariat per Silvi ManneQueen, pionera del vogue a Espanya, ha convocat diversos tallers en els quals es podien aprendre els elements bàsics de diferents formes de ball de l’escena ballroom com Runway, Realness o Vogue Performance i ha portat altres icones del vogue procedents de Nova York, Moscou o París, la ciutat europea que compta amb l’escena més consolidada. En la clausura de la mostra, el proper 6 de maig, tindrà lloc The OVAH Ball, esdeveniment en el qual es podran veure balls de les diferents categories de les escena ballroom amb la presència del commentator de París Matyouz Ladurée i de tres voguers fonamentals de la escena novaiorquesa: Twiggy Pucci Garçon, Mother Loejomy Amazon i Archie Burnett Ninja.

Acabo d’escriure aquest text la mateixa setmana que el Centro de rte Dos de Mayo fa 10 anys i penso: no és casualitat que una exposició d’aquest calibre, sens dubte fonamental, trencadora i capaç d’enriquir mirades i sensibilitzar cossos passi en aquest centre. El CA2M té ja una llarga trajectòria en abordar la cultura popular des de l’art contemporani, Pop Politics: Activismo a 33 Revolucions (2012-2013) o Punk. Els seus rastres en la creació contemporània (2015) són exemple d’això. L’arribada a la direcció de Manuel Segade el 2016 ha suposat una politització de la línia expositiva a partir del seu interès per treballar des de la interseccionalitat entre gènere, raça i classe social. En aquest sentit, des que va arribar al centre, hem pogut veure mostres com Borrador para una exposción sin título (Cap. II). Cabello/Carceller (2017) o Una exposición coreografiada (2017) -aquesta última comissariada per Mathieu Copeland- en què ja es desplegava aquest gir, d’una banda, cap als cossos i, de l’altra, a la feina des de la teoria feminista, queer i decolonial. Elements of Vogue posa en joc, així, aquesta intereseccionalitat present en el projecte de Segade i compta amb un segon comissari, Sabel Gavaldón, qui ja va atendre la necessitat d’investigar la gestualitat com a espai de resistència en Un museu del gest (2013), exposició que va tenir lloc a La Capella, Barcelona.

Marta Sesé escriu i investiga sobre art contemporani. Actualment viu a Madrid i treballa en el sector editorial especialitzat. També codirigeix el projecte Higo Mental: www.higomental.com

Publicacions

03 maig 2018

Desitjar a través del gest. Sobre ‘Elements of vogue. Un caso de estudio de performance radical’

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)