close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Spotlight

02 desembre 2020
Encarnar les pràctiques, performar la teoria: Sandy Stone, pionera dels estudis transgènere

Ana Llurba

Ressenya de La guerra del deseo y  tecnología (y otras historias de muerte, deseo y tecnología). Ed. Holobionte (2020) traducció al castellà de Mauro Reis i Federico Gonzalez Giordano.

“No espereu trobar consells aquí, llevat que estigueu bojos”, Sandy Stone

“Per sobreviure a les Borderlands / has viure sense fronteres / ser cruïlla de camins” deia la mítica poeta, activista i acadèmica xicana Glòria Anzaldúa invocada per la mateixa Stone en un dels textos-artefactes que configuren aquest llibre. A l’igual que el concepte de “new mestissa” va ser el pont que va construir Anzaldúa per evitar els binarismes culturals, desalambrant fronteres per l’emergent feminisme postcolonial a l’acadèmia americana dels vuitanta, la vida i obra de Sandy Stone encarna les pràctiques i performa les teories que predica en una convivència mestissa incrustada entre pràctiques i discursos tant artístics com activistes i acadèmics.

No obstant això, els espais liminars que travessa Sandy Stone no tenen a veure amb la frontera física que va simbolitzar el Riu Bravo en l’experiència multicultural bilingüe de Anzaldúa, sinó amb els camps minats de les polítiques de gènere. A la seva manera esmunyedissa, Stone va fundar, afavorida per Donna Haraway, que va fer de mentora, els estudis transgènere. “Crea la teva pròpia disciplina o seràs esclavitzada per la disciplina d’un altre” diu en aquests il·luminadors textos (pecant d’una metàfora il·lustrada que no li agradaria gens a Sandy) per on es passeja el seu fetitxe per la pròtesi, Stephen Hawking, una apologia del vampirisme juntament amb el seu famós assaig L’imperi contraataca. Manifest contrasexual (1987) la seva resposta a Janice Raymond i el manifest antitrans The Transsexual Empire: The Making of The She-Male (1979) què es dirigia directament contra ella. Com a participant activa de la comunitat lesbianofeminista, Stone va ser part del col·lectiu Olivia Records i més de les diatribes de Janice Raymond en aquell manifest, Stone fins rebre amenaces físiques de les Gorgones, un grup paramilitar de TERFs que boicotejaven els esdeveniments on participava.

Lluny d’acomodar-en el frame de primerenca víctima de la transfòbia, en aquest manifest trobem l’exhibició de la sexualitat com construcció mèdica i jurídica i una crítica pionera de les narratives de “transformació sexual”. Mitjançant l’anàlisi de quatre testimonis de persones trans que van reforçar l’oposició binària d’identificació de gènere amb arguments com “vaig néixer en el cos equivocat” aquí Stone exposa com les pràctiques i discursos institucionals de programes psiquiàtrics esbiaixats pel discurs mèdic d’universitats prestigioses com la de Palo Alto. I així és com Stone desmunta la construcció del transsexual com una categoria clínica, “una aberració humana interessant” a l’igual que la creació de conceptes com “disfòria de gènere”. “Tot d’una la vella faula de veritat de gènere explicada per un bondadós patriarca blanc de Nova York en 1966 es torna pancultural en els vuitanta (…) Altres polivocalitates emergents d’experiències encarnades, mai presentades en el discurs però potents, desapareixen “va afirmar, invocant les múltiples dissonàncies, fragmentacions que abasta l’espectre de el desig i les possibilitats del cos trans contra la ontologització i la demolició de mites falocéntrico-binaris per les “faules de veritat” acadèmiques i científiques.

D’aquesta manera, lluny dels soporífers tractats teòrics, en aquest llibre apareixen anècdotes molt divertides, de gestos de “guerrilla intradiscursiva” en universitats pijas de Nova Anglaterra on Sally qüestionava amb performances i accions inspirades tant pel dadaisme, el punk o la impostura warholiana, la rigidesa de les caselles institucionals i discursives i les expectatives que creen en les seves audiències. I així és com, “trans” en la seva vida i obra no esdevé el so called tercer gènere (third gender) sinó gènere com a gènere literari, gènere discursiu en contínua mutació. “Coyote”, iconoclasta, performer, surfista i oposicionista serial a tot el que soni binarisme identitari. Àvida exploradora de les costures, dels territoris incòmodes, esquivadora de les presons discilinadores dels llenguatges, pionera de la cultura hacker i de la investigació artística amb New Media, Stone es va constituir a si mateixa escorrent com una nòmada de la subjectivitat, entre l’acadèmic, el professional i el personal. La introducció de Toni Navarro esbossa un mapa de lectura per aquest acoblament de manifestos, assajos i, també, ficció en un compendi bastant representatiu de la seva vida i obra.

Fotos: Iria Harakirina

A l'Anna li fascina capbussar-se en llibres i pel·lícules, apropar-se amb precaució a aquests tentacles que jeuen en les profunditats i tornar per explicar el que ha vist. Va estudiar Teoria Literària i Literatura Comparada a la UAB. Actualment treballa en el medi editorial, col·labora amb algunes revistes i fanzines i coordina el projecte Honolulu Books.

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)