close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Spotlight

04 gener 2024

LA BIOGRAFIA POLÍTICA DE PAUL B. PRECIADO

Com es pot narrar una biografia pròpia a través d’altres?Quines experiències, tragèdies i alegries compartim amb els altres?Paul B. Preciado s’ha estrenat com a director de cinema amb Orlando, la meva biografia política.Hi adopta la veu d’Orlando, el personatge principal de la novel·la de Virginia Woolf, per narrar de forma poètica la seva pròpia biografia, ja que assegura que l’autora ja havia escrit la biografia del director molt abans que aquest naixés.Però aquest relat biogràfic no s’articula entorn d’un únic Orlando, sinó que són diferents Orlandos els que conjuntament articulen un relat amb una intencionalitat clara: expressar els malestars de gènere presents a la nostra societat.

Paul utilitza diferents “actors” que donen vida al personatge d’Orlando. L’interessant d’això és que no només es tracta d’una representació de la història d’Orlando, tal com la narra Virginia Woolf, sinó que la història del personatge s’entrellaça amb les històries de les diferents Orlandos, de les diferents actors que interpreten el seu paper, però també del mateix Paul. En el llargmetratge es qüestiona el propi relat de Woolf, dibuixant unes Orlandos contemporànies que, a diferència de l’original, no es van despertar de sobte en un altre cos, sinó que aquest canvi corporal té un patiment i uns processos fins a arribar a un cos amb el qual sentir-se còmodes.

I què vol dir habitar un nou cos i, amb això, un nou gènere? Li propie Orlando de Woolf ja s’enfronta a les implicacions d’habitar tant un cos com un gènere diferent, què correspon ser un home i ser una dona en un marc social, i de la mateixa manera ho fan els nostres Orlandos contemporànies. Però aquests darrers s’enfronten a un problema afegit: Com és sentir que el teu nou cos i el teu nou gènere no sigui reconegut ni per la societat ni per les institucions? Com és fer front a un qüestionament continu de la teva pròpia identitat per part d’ens externs?

El gènere a la nostra societat actual ja ha transcendit més enllà de la dicotomia imposada entre home i dona, per molt que molts TERFs, donant-se la mà amb els ultradretans, s’esforcin per amagar-ho. Miguel Misé, en una conferència titulada “Malestars de gènere”, que va donar dins del seminari Aliances feministas produït al Reina Sofia l’octubre del 2023, ja va expressar que les noves generacions no només es qüestionen si se senten home o dona, sinó el tipus d’home , dona o persona no binària en la qual es volen convertir, ampliant el concepte de transsexualitat més enllà de les barreres imposades pel binarisme de gènere. L’enfocament que utilitza Paul B. Preciado en el seu llargmetratge s’adequa perfectament a la mirada transversal del gènere que proposen aquests nous feminismes, qüestionant allò que se’ns ha imposat i el perquè, i tractant la transsexualitat en aquest context en què el paraigua s’obre més enllà d’aquest binarisme.

La performativitat del nostre ésser, tenir en compte que tot acte i cos sempre és polític, és un altre dels temes que sorgeixen en aquesta narrativa. I és que aquest jugar amb els espais fora i dins de l’escena, la incorporació o la retirada de l’atrezzo, o la combinació entre les diferents històries personals i la del personatge d’Orlando fa que l’acció s’ubiqui en un espai indeterminat entre realitat i ficció: Fins a quin punt som i fins a quin punt actuem? Si acceptem el gènere com una construcció social, i no com una cosa innata, fins a quin punt la forma en què actuem defineix el nostre ésser, més enllà d’allò que hem heretat o se’ns és innat?

La biografia política de Paul B. Preciado s’entén aleshores com una reflexió poètica capaç d’abordar preocupacions i malestars reals i presents a la nostra societat actual. Una biografia construïda en col·lectiu que ens llança un darrer missatge esperançador, per desgràcia encara utòpic, d’una societat que arribi a acceptar i conviure amb totes aquestes realitats que hi són presents.


Gerard Zamora (Sant Cugat del Vallès, 2001) és estudiant d’Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La seva vida gira entorn de l’art, ja sigui des de la crítica artística en projectes com ara la revista Hartes o des del món del teatre, formant part de col·lectius locals com Teatre a l’Ombra o Teatre Mira-sol.

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)