Algoritmes de poder

Ara que el debat sobre intel·ligència artificial està a l’ordre del dia, sobre com i qui pot regular els seus límits i abast, recuperem un editorial dirigit per María Muñoz i publicat l’any 2019 en el qual es va proposar explorar “la nostra existència hiperconnectada, sobre l’ús de la tecnologia i la informació a la nostra societat, sobre el poder dels algoritmes que decideixen per nosaltres i el seu impacte a la cultura contemporània”. Juntament amb ella, Lorenzo Sandoval va profunditzar en els orígens de l’algoritme, en un moment i indret concrets: el segle IX a l’actual Uzbekistan; Armen Avanessian va presentar quatre aforismes sobre un futur present plenament digital; Kostis Stafylakis s’endinsava en la polarització en les relacions socials; Ana Llurba parlava amb Momu & Noes sobre la hiperconnectivitat; Peter Kirn ens apropava a l’aprenentatge automàtic com un nou mètode per assimilar la teoria musical i, finalment, Bani Brusadin alertava de com l’obsessió pel futur ens pot portar a descuidar el present…

Soundscapes per a A*DESK 3/4 per Josephine Soundscapes

A través de conceptes associatius i jocs de literalitat-no-literalitat, aquests suggeriments musicals destil·len, complementen o potencien el tema desenvolupat a l’editorial.

ALGORITMES DE PODER

Enllaçant amb la cita de Michael Pepi que encapçala l’editorial de María Muñoz, se’m va ocórrer recalcar que aquella capacitat de decisió externalitzada, instaurada a l’hora d’escollir música, podria il·lustrar el text. Ens quedem, d’una manera lúdica, amb aquella suposada màgia que funciona rere l’algoritme dels nostres consums del dia a dia.

Comencem amb aquest petit joc, un aparent senzill algoritme de cerca, potser el procediment més bàsic, trobar a bases de dades, que poden estar esbiaixades amb diferents paràmetres, està clar, i així escollir, entre diverses possibilitats, què escoltar mentre llegeixo el text.

Utilitzant un comptador de paraules online aplicat al text de María, trobo que el substantiu més repetit, vuit vegades, és: digital. Altres dades generals sobre el text podrien ser l’any en què es va publicar, i el país, Espanya.

Veiem les plataformes o aplicacions, dedicades a la música, que utilitzo en el meu dia a dia, les que més a mà tinc són: Bandcamp (plataforma de músics independents que funciona com a botiga), Tidal (plataforma de streaming, el meu substitut a l’estàndard Spotify*) i Discogs (lloc web i base de dades d’informació sobre música publicada, creada per usuaris). Finalment, el cercador de Google, amb un objecte de cerca més elaborat. Evito YouTube per la immensitat de contingut, que a priori no puc acotar només a la cerca de cançons amb aquesta paraula.

• Aclareixo que no utilitzo Spotify per a escoltar música, només podcast, i no tinc compte prèmium, la raó és la nefasta política de remuneració als artistes i creadors del producte gràcies al qual la companyia s’enriqueix desmesuradament. Aquí un article que ajuda a entendre aquesta decisió que molts prenem. Tot i això, només pel simple fet d’involucrar-lo en aquest article, he demanat logejar-me en un compte d’una persona propera i practicar el joc.

Posant com paraula clau —digital— a la cerca de cançons (que la incloguin al títol), o a les pàgines o aplicacions on es poden posar més paraules clau o frases completes o acotant els filtres de cerca, apareixen llistades les cançons següents:

–  Bandcamp. INPUT: digital, track. OUTPUT: The Weeknd – Blinding Lights (Mass Digital Remix) – Mass Digital

–  Tidal:  INPUT:  digital, canciones.  OUTPUT:  M Pavanjay –  Digital Drop

–  Discogs:  INPUT:  digital, 2016, Spain, relevance.  OUTPUT:   Ohm Saw – Digital

– Spotify:  INPUT:  digital, canciones.  OUTPUT

Els diferents resultats ens permeten apreciar, a simple vista i sense saber el procés exacte, que el misteri i la màgia d’allò que rebem mai és innocent. Sense entrar en anàlisis en detall, la conclusió elemental és que, entrem o no al joc de delegar, hem d’entendre bé almenys el seu funcionament i implicacions. Ens quedem amb el simple raonament en pensar, més que als resultats, a tot aquell en què se’ns mostra, i el perquè (i el “per qui”) d’aquesta omissió.

Ara bé, què cançó escolliràs avui és cosa teva, jo ja vaig fer la meva elecció.