close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

28 març 2022
Alter

Mawena Yehouessi

Una història que és meva.
Que no em pertany, però comparteixo.
Una vida meva i (d’)altres per aferrar-nos-hi.
Tan diferent com semblant.

Hi indago.

Indago i es desvia l’horitzó.
N’estic agraïda.

Són diferents a mi.
Però també són un altre tu. Una altra versió im.possible teva.
Són els teus germans i germanes, els teus alters, els de la teva mena.

No els entens: els sents.

Et veig.

Els sents perquè ningú és propietari de la seva vida.
Ens hi aferrem. Indaguem.

Indaguem intuïtivament.
Volem.

Indaguem en generacions passades i en hereus vinents.
Volem en un

remot
intent
d’estar pels núvols.
[1]Per Terence Nance.

Robem.

Robem perquè persistim.
I robem perquè persistim perquè ens importa.

Ens importa, però sovint no tant i, com que ens hem de buscar la vida, robem i tornem a començar.
Una història que és meva.

Que no es tracta de mi, sinó dels alters que s’aferren a les vostres vides.                                                                                                                        nostres

Una insinuació.
Una insinuació o bé la confessió d’un descampat abandonat, estimulant i esgotador.
T’estàs encantant mentre altres t’estan caçant.
–– Ets un mestre de l’aire.

Una fuga.

Una fugida per aquells que no posseeixen, sinó que s’aferren,
per compartir..
Una tetera d’or i plats tradicionals.

alter-
On els egos defensen que ser negre defensa la trans-

ició, missió, mació i mutació.

De tot menys una mica de claredat sobre què és ser negre.

No m’esplaiaré _____ som un projecte colonial i pregunto, de debò: què hem de fer amb això?

Tots nosaltres.

On tu veus una metàfora, jo hi veig vida;
una parafernàlia d’escriptura on jo veig vides.

Però, Nen(a),
no passa res si no ho entens.

Tot està bé, sempre bé.

––––

2015.
Ja fa un temps.

Recordo que em van convidar a parlar-ne, del tema, com si d’alguna manera hagués esdevingut
– Història, situada, coneixement.

Aclarim què és ser negre:
A l’alegria la segueix la satisfacció         .
l’afirmació,          .
el reconeixement,          .
l’acceptació.          .
Un estat colonitzador,          .
a l’alba.          .
Però no han deixat de dir-me Yahoonessi i no pensen demanar-me perdó per fer-ho.

Una altra història que és meva.

Una que no s’assembla a cap altra, sincerament.
Meva.
La de mil milions d’ànimes que no tenen una merda, però s’aferren a les seves vides.

De tot menys un una mica de claredat sobre què és ser negre.

Desconeixement.

Precisament perquè és tot el contrari a gaudir d’una cosa com la cert*esa.
Precisament perquè tens l’opció de fiar-te dels demés i deixar que et guiïn o no.
Precisament perquè ara són esclaus i precisament perquè nosaltres volem.

.. el sentit de
fugir és que és una
activitat.. no (és) un
assoliment.. no
ets fugit..  saps?
és com dir:
«He fugit..»i
això només vol dir que.. del que
estàs fugint
sempre és de tu mateix..
[2]Per Fred Moten.

Precisament perquè en això consisteix compartir poder. En perdre’l,
per torns.

––––

Amb tot, cada cop és més difícil mantenir-se a flota. T’ofegues.

A l’aire, cada bombolla de sabó és la seva pròpia sèrie de televisió i fan que et preguntis: «Això és críptic, o és només un munt de bajanades?»

       Un Maine coon no deixa de ser un gat salvatge.
       Les terres de cotó i els pastissos de plàtan comparteixen un factor: són robats.

Les persones negres viuen a la mateixa franja horària que els documentals d’animals salvatges,
i no deixes de preguntar-te coses, i no deixes de ser fugaç.

Sou una gossada de corredors blaus.
– Bub, bub (i) no seguiu bordant.

Amb això vull dir que és clar que no ho podeu entendre perquè no hi ha una merda a entendre – el que sento, o com se sent, estar entre les cordes d’allò que (no) va en contra de la negror dels de la meva raça.      Claredat.

Si bé la fluïdesa consisteix precisament en deixar anar; amb això vull dir que no posseeixo res ni mai sabré res, mai aconseguiré res ni mai buidaré les paraules i ritmes – pes, densitat – cada significat de les paraules, des d’una llengua mal parlada com la meva fins a una de colonial com la teva, que exp.osa les terres i paisatges de l’escriptura negra. Amb tot, hi indago, en sento el batec, molt dintre meu, a les orelles, als pulmons i fins al fons, en les diverses densitats viscerals del meu cos que t’agradaria entendre perquè: importa. Però no importa una merda, és justament merda, els meus budells, la meva sang, les meves cèl·lules. No sé ni (si) tinc una merda, però és la meva merda. És tota meva i no he vingut a dir-TE com de màgica n’és. Perquè no cal que t’ensenyi res, escoltaries si t’importés, has d’actuar, has de jugar-t’hi el coll perquè, en realitat, la merda és teva.                                                                                                                                          meva

Així és la vida.

No m’esplaiaré _____ som un projecte colonial i pregunto, de debò: què hem de fer amb això?

2022.
Un parell d’anys fins que tot torni a començar.

T’estimo.

––––

Explicar-ho fa que sembli que estic explorant, que estic expandint, sembla un intent de malmetre, una costum de detenir, obtenir i reprimir – per a mi. Per tant, no ho explicaré.

Malgrat tot, implica, implora: no ca(i)em.                                                                                                                                   (ll)

Ara bé,

visualitza’t en el teu millor moment.

Ets capaç de fer-ho, de visualitzar-te en el teu millor moment?
Jo no. Per tant, no ho faré.

Hipersensibilitat.

Tu diràs.

Un somni anti-nord-americà que fa pudor d’universalisme francès.

Que no se’m malinterpreti, però: tots els vostres dogmes estan maleïts.

Canviant de tangent, òbviament recordo les estrelles travessar la superfície d’un bassal i horribles onades de combustible gotejar fins als peus. Totxos de maó grogós i rugós i saxífragues enredades. Cuinar a la foguera, un festí per mosques i mosquits.

Recordo escriure aquestes paraules potser una dotzena de vegades: «es tractaria de massais a la lluna i Mam’Wata prenent el sol vora una piscina.. ..Mites[3]Per Sun Ra.».

Recordo remodelar-ho una dotzena de vegades, reformular-ho una dotzena de vegades.
Un hashtag, un memi una fórmula, una praxis, un encanteri i una pregària. Una visió i esperança –– egregoresquizofònic.

Ho recordo en algun punt entre el col·lapse, la ira i la fe. Ho recordo radical, intrínsec, col·lectiu i prismàtic, com paradoxa i polisèmia, se sosté de valent. Ho recordo irreductible, intransigent i sense remei: encara ets viu.

––––

La resistència és confusió, boira, ombres.
Una aliança i una amistat anticipada.

Llavors a les terres.. Però les estrelles no estan a dalt del cel, ni a baix, tan sols lluny. I t’odio.

T’odio molt i t’odio més.

La vida està repleta de desgràcies.

El que és més important és que acabaran passant.
També indago en tu.

Aquesta història és meva per la meva voluntat de compartir i de (no) compartir, la meva voluntat d’explicar o retratar, d’interpretar, un món.

Doncs “JO” vinc en hordes.

Sense subjectes, doncs no importen tant (altr/es)tranys i desconeguts cossos: es creuen.

Beatboxde sang negra, incapaç de fusionar-se per convertir-se en una. Multitud.

Multitud.
Multitud.
Multitud.
Multitud.

Cal un camí per trobar-vos.                                                                                                                                    -nos.

Parlem en llengües.
M’imagino que les cavernes en són les restes.
Un manifest perdut en la traducció no col·lectiva. Babèlic.

Indago. Volem.

Multitud.

––––

« –– T’aferres amb força a les coses, amic meu » .

Les pampallugues ja van guanyant intensitat i els riuscorren cap a dalt.
La Fallon crida per mar-i-cel, mentre la Jo lletreja.[4]Per Fallon Mayanja i Josèfa Ntjam.

Una història que és meva.
Que no em pertany, però comparteixo.
Les meves multituds i d’altres.

No cal revisar-ho ni explicar-ho: ho estem vivint.
Nosaltres, una colla de marginats que fugen dels homes. Hu~nitat.

Sense ganes de dominar ni amb el desig d’apoderar-nos, realitzem uns mons on les paraules són encanteris com espases sense forjar i ens submergim en un corrent de significats i potencialitats oberts. La imaginació és la nostra pàtria.

Amb tot,

Massa avars com per abraçar-ho –– tot: això ja és colonialisme.

Ser negre és poesia:

Un munt de meu.ques,
menes, balenes,
fusió.

Una pedra filosofal ancorada a la malenconia,
i els meus germans i germanes: bruixes.

References
1 Per Terence Nance.
2 Per Fred Moten.
3 Per Sun Ra.
4 Per Fallon Mayanja i Josèfa Ntjam.

Born al 90 al Cotonou (Benin), Mawena Yehouessi és col·lisionista: art curator, re.searcher and artist. Founder of the Black(s) to the Future collective and currently undergoing a PhD at Villa Arson / Université Côte d´Azur, she lives and works between Paris and Nice (France). Uncaught through alterfuturisms and poïethic realities, M.I develops an imploratory, collaborative and prospective practice of collage. Her (Mawena) and their (M.Y) mediums thus oscillate from visual/digital syncretism i film-making to poetry writing, translation, pedagogi, concept-coining, collective gathering, black study, making-up parties i calling them exhibitions. Trained in literature, philosophy, art projects management and contemporary dance, MY's part of those ghost generacions d'un-classifiable beings, whose wor(l)ds, imaginàries, hustles & jobs are an aggregation of slashes, glitches, fugitivity .

Publicacions

28 març 2022

Alter

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)