close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

01 juny 2013
Captura_de_pantalla_2013-05-31_a_les_8-45-23_1.png
‘Ante tus ojos’ em veus i no em veus

Raquel Machtus

Screen Festival, emmarcat en la Fira Loop Barcelona, ha estat vist i no vist, com se sol dir. Entre la jungla de vídeos que es van presentar la setmana passada en diferents espais de la ciutat, vaig anar a veure ‘Ante tus ojos’ (I i II ) a l’Avelino Sala Studio, l’estudi de l’artista, on es mostraven un conjunt de vídeos de 25 artistes de curta i mitja trajectòria professional de diferents provinences. Entre ells es troben la mexicana Teresa Margolles, Eugenio Merino, Marc Godoy, el cubà Carlos Garaicoa i el mateix Avelino Sala.

Vaig decidir anar-hi atreta per l’elenc d’artistes i pel full de sala, amb el qual el seu equip curatorial, Commission Curatorial Group, va anunciar el projecte. Diuen que tracta la dissonància entre la realitat i la seva representació, que cada vegada és més evident en el capitalisme inhumà en el qual vivim. Estic cansada de sentir parlar de crisi, i de que l’art contemporani serveix per reflexionar d’una manera diferent sobre aquesta, com si es tractés d’unes ulleres amb què es veu tot en cinc dimensions. No obstant això, segueixo inevitablement atreta per les produccions que pretenen tenir aquestes ulleres. Millor provar-les abans de rebutjar.

‘Ante tus ojos’ es va dividir en dues parts, que van ser projectades en dos dies diferents. Alguns dels vídeos ensenyaven el nom del seu autor en algun moment, d’altres no. Dedueixo que això deu passar perquè es va respectar-se per complet com els van lliurar els autors, però també dificulta identificar-los, comunicar-los i analitzar-los. Entre tots els vídeos, n’escullo dos com a mostres eficaces d’allò que es volia demostrar amb el projecte. En el primer, ‘Mano y cultures creadoras’, de Miguel Alvear, es pot escoltar una veu institucional parlant sobre la història de l’Equador. Les imatges mostren dibuixos de les diferents races que hi ha a l’Equador i diagrames dels estrats de la societat equatoriana. La naturalitat i fins i tot el goig amb què el narrador descriu la cultura equatoriana garant de la seva llibertat, mentre parla de l’Equador com “la Nova Espanya”, és eloqüent de l’esmentada separació entre representació i realitat, i sobre el perill que poden comportar determinats usos de la cultura.

L’altre vídeo és del col·lectiu PSJM, ‘Corporate Armies’. L’estètica del vídeo en 3D sembla treta d’un videojoc. Representa el nostre futur proper en un món que porta a l’extrem les bases capitalistes donades, i en particular la llei russa que es va aprovar l’any 2007 permetent a l’empresa energètica Gazprom tenir el seu propi exèrcit. En aquest món distòpic, les empreses lluiten entre elles utilitzant exèrcits privats i recolzats pels propis estats. En aquest cas la representació no ens mostra la dissonància entre ella i la realitat, sinó més aviat la seva proximitat.

CORPORATE ARMIES by PSJM from PSJM on Vimeo.

La informació no és només un formalisme. Té la seva funció contextualitzadora. El fet de no posar de manera rigorosa el nom dels autors, el títol i l’any de producció de cada vídeo és una elecció per part de l’equip curatorial digna de respectar. Tanmateix, opino que li treu força al projecte en general. Si el que es vol és assenyalar certes problemàtiques, amb la manca d’un marc referencial i analític de les obres, el que s’aconsegueix és que l’espectador es perdi davant d’unes imatges que poden caure en el perill de convertir-se en pura representació.

‘Ante tus ojos’ reclama ser vist, i tots hem de sentir-nos reclamats, però sobretot, hem de poder mirar més enllà del que ens ensenyen.

Raquel Machtus és nòmada de naixement. A més de la seva avidesa per conèixer nous llocs del món, li interessa el nomadisme in situ, és a dir, buscar i aprofundir en les connexions no establertes entre els elements d’un mateix context. Així mateix, considera que l’art, analitzat des de totes les facetes, ofereix perspectives molt interessants per aquest nomadisme. Es proposa aprofundir en elles.

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)