Arxiu: Homenatge a Manel Clot

Com cada agost, des de fa uns quants anys, aprofitem aquest mes de repos forçat per a activar coses que sempre tenim allà i que ens fan sentir orgulloses. L’arxiu d’A*DESK ocupa la primera fila de les publicacions i de pas en serveix per a fer balanç, revisió, relectura.

Enguany, 16 mesos després del seu traspas, hem volgut homenatjar a Manel Clot i la seva manera de veure, tot rescatant un dels primers textos que vam publicar a A*DESK, ja amb Web pròpia, cap al 2006.

A partir del seu brillant assaig titulat  “Cuatro cosas sobre expectativas de transformación y perímetros relacionales de las prácticas artísticas desde el ámbito de la crítica (el crítico como productor o la superación de la psicoastenia”, hem buscat l’entrellaç amb alguns altres textos d’autors que, molt després i d’una manera o una altra, ballen al so de les paraules de Clot, més enllà dels artistes i els discursos que el crític i comissari va defensar i va posar en un lloc determinat.

Entre altres, recuperem un article d’ Irina Mutt, algú capaç de portar a l’extrem allò de viure en carn pròpia i capaç com a pocs de transmetre-ho també: en aquell moment parlava sobre el Simposi de  l’Associació Catalana de Crítics d’art, de 2015.

També rescatem “Ex Ex Exodus” de Eloy Fernández Porta, en relació a la crítica del subjecte com quelcom unitari i unívoc i, per acabar, un text d’Adrián Hiebra: “Estética de sistemas, o cómo ser crítico con/desde el arte”, publicat en un  Magazine monogràfic en el qual vam tractar temes de distribució (octubre 2012).

“El text de la crítica no explica ni interpreta, formula. No desxifra ni decodifica. No tradueix ni facilita, intensifica” (Manel Clot). Ens agradaria que aquesta afirmació ens guiés durant molts mesos més.