close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

agost
Arxiu: Homenatge a Manel Clot

A*DESK

Com cada agost, des de fa uns quants anys, aprofitem aquest mes de repos forçat per a activar coses que sempre tenim allà i que ens fan sentir orgulloses. L’arxiu d’A*DESK ocupa la primera fila de les publicacions i de pas en serveix per a fer balanç, revisió, relectura.

Enguany, 16 mesos després del seu traspas, hem volgut homenatjar a Manel Clot i la seva manera de veure, tot rescatant un dels primers textos que vam publicar a A*DESK, ja amb Web pròpia, cap al 2006.

A partir del seu brillant assaig titulat  “Cuatro cosas sobre expectativas de transformación y perímetros relacionales de las prácticas artísticas desde el ámbito de la crítica (el crítico como productor o la superación de la psicoastenia”, hem buscat l’entrellaç amb alguns altres textos d’autors que, molt després i d’una manera o una altra, ballen al so de les paraules de Clot, més enllà dels artistes i els discursos que el crític i comissari va defensar i va posar en un lloc determinat.

Entre altres, recuperem un article d’ Irina Mutt, algú capaç de portar a l’extrem allò de viure en carn pròpia i capaç com a pocs de transmetre-ho també: en aquell moment parlava sobre el Simposi de  l’Associació Catalana de Crítics d’art, de 2015.

També rescatem “Ex Ex Exodus” de Eloy Fernández Porta, en relació a la crítica del subjecte com quelcom unitari i unívoc i, per acabar, un text d’Adrián Hiebra: “Estética de sistemas, o cómo ser crítico con/desde el arte”, publicat en un  Magazine monogràfic en el qual vam tractar temes de distribució (octubre 2012).

“El text de la crítica no explica ni interpreta, formula. No desxifra ni decodifica. No tradueix ni facilita, intensifica” (Manel Clot). Ens agradaria que aquesta afirmació ens guiés durant molts mesos més.

Tema del Mes

A*DESK, Institut Independent de Crítica i Art Contemporani, es dedica a la formació, la edició i la investigació al voltant de la crítica d’art contemporani. Sota la visió de que el pensament critic fa lliures als individus, la seva missió és reivindicar activament el valor de la crítica: generar debat al voltant de l’art contemporani, dotar a l’inidividu de llibertat d’opinió i impulsar, així, la cultura.

Publicacions

31 agost 2017

Arxiu: Homenatge a Manel Clot

31 desembre 2018

Estatus Artista

30 novembre 2018

COREOGRAFIA

31 octubre 2018

PEDRES

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)