close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

30 gener 2014
imatge-girona_doc.jpg
Bòlit de Girona: processos artístics a les aules

Anna Dot


L’obra de molts artistes podria servir de recurs a les aules amb tanta validesa com els llibres o les pel·lícules. Tot i així, entre els recursos més habituals del professorat, tant d’educació infantil com superior, difícilment s’hi troben visites a exposicions o comentaris sobre algun projecte artístic a fi de facilitar la comprensió d’allò que s’està ensenyant. Segurament la causa d’aquest fet sigui que els professors que van formar els docents actuals tampoc tenien cap costum similar i que, per tant, l’art com a recurs educatiu és una idea que no forma part de la tradició pedagògica que ha arribat a nosaltres.

Com s’hauria de fer per a comunicar i donar a conèixer el projecte artístic com una eina potencialment útil a les aules, sigui quina sigui la matèria que s’està tractant? Podem preguntar-nos també: quin és el lloc que ocupa el treball artístic en els processos educatius i de generació i transmissió de coneixements? I una altra pregunta que ens podem fer, i que és la que David Santaeulària, comissari de l’exposició “Retrat de l’artista adolescent” al Bòlit de Girona, planteja, és: en cas d’incorporar la figura de l’artista en el procés educatiu, s’està ajudant a crear el públic del demà per a les exposicions d’art?

Justament aquesta exposició explica de manera resumida l’experiència de la primera edició de la beca Bòlit Mentor, atorgada pel mateix centre d’art a quatre artistes que durant els últims mesos de 2013 han estat treballant amb alumnes de tres instituts: Joanot Cortès i Marta Sureda amb el projecte “Girona.doc” a l’IES Carles Rahola de Girona; Marla Jacarilla, amb “Trending Topics, quaderns de bitàcola, megapíxels i recursos narratius->http://www.marlajacarilla.es/RECURSOS/INDEX.html]”, a l’IES La Bisbal d’Empordà; i Dani Medina, amb “Tacet” a l’IES Josep Brugulat de Banyoles.

Cada artista ha introduït tant conceptes i referents artístics com tècniques de treball al grup d’alumnes, els quals han hagut de realitzar tota una sèrie d’exercicis que responen de manera pràctica a tot allò comentat. Ara bé, aquestes pràctiques no han estat mancades d’una preocupació per l’entorn social, només cal veure la documentació del procés de treball del projecte “Girona.doc”, que mostra com els alumnes no només van aprendre a editar vídeo i qui van ser els germans Lumière, sinó que també van voltar per comerços i carrers amb la càmera, demanant a algunes persones que expliquessin com els afecta la crisi; van visitar el bloc de Salt de la PAH i van entrevistar a la seva presidenta, Doris Pérez. El projecte “Tacet” també ha posat en contacte els alumnes amb activistes de Girona, i a part d’aprendre a tractar el so d’una manera nova, els estudiants s’han trobat reflexionant sobre qüestions de gènere, diversitat cultural i autonomia.

Com escollir el material que representi les diferents experiències a l’espai expositiu? És una pregunta vàlida, sobretot quan sembla que el centre d’interès del projecte es troba en allò que ha passat en posar en contacte l’artista amb els alumnes i, per tant, el més important potser és allò que s’ha après en el camí cap a un resultat, i no pas el resultat en sí. La complexitat de la tasca de reunir els materials elaborats en aquestes experiències, organitzar-los i seleccionar-ne alguns per a mostrar-los es posa de manifest a “Retrat de l’artista adolescent”. Cada projecte té el seu espai: el vídeo de “Girona.doc”, que recull alguns minuts dels vídeos realitzats pels alumnes; el vídeo que Jacarilla ha elaborat a partir de l’experiència amb els alumnes; o les gravacions del passeig sonor de “Tacet”.

Tot i això, on s’ubica la importància de la mostra és a la zona de documentació, que compta amb entrevistes als artistes i la possibilitat de consultar els vídeos que els alumnes de “Girona.doc” van realitzar, així com als webs dedicats a explicar els passos de cada projecte. Estic convençuda que, al cap i a la fi, l’espectador ideal d’una mostra com aquesta no és altre que el sector de docents que, sense haver de ser experts en art, puguin descobrir en aquest camp tota una font de recursos del tot interessants dels que es poden apropiar.

Anna Dot va néixer un diumenge d’abril. És de Torelló i treballa entre dos móns que no pot percebre per separat: el de la producció artística i el de la reflexió sobre els contextos artístics per mitjà de l’escriptura.

Publicacions

30 gener 2014

Bòlit de Girona: processos artístics a les aules

31 desembre 2019

Disseny amb veu de dona

01 octubre 2018

De trobar pedres

25 setembre 2017

Silenci de fons

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)