Com volem pensar el futur

Dissident Futures és una mostra coral sobre imaginaris del futur. Es pot visitar al Yerba Buena Center for the Arts de San Francisco fins al 2 de febrer de 2014. Amb obra de 19 artistes i diverses xerrades i performances programades en paral·lel, constitueix una invitació a replantejar els desitjos que projectem en el futur amb una mica d’esperit crític.

Al cor d’una ciutat articulada sobre els desenvolupaments de les indústries de Silicon Valley, on es respira un incondicional entusiasme per l’efecte que els cervells googlelians et al ja estan tenint en les vides dels seus ciutadans, sembla més que pertinent aturar-se a meditar sobre els efectes reals que aquesta accelerada tecnològica tindrà, de veritat, fora de l’oasi de la badia.

La curadora de la mostra, Betty-Sue Hertz, vol portar al públic una selecció de peces que presenten imatges del futur en principi crítiques. No obstant això, el conjunt d’obres no aconsegueix donar cos a una postura. Veus que de veritat qüestionen l’aposta cega pel virtuosisme tècnic es veuen apagades amb la recreació en estètiques tecnocràtiques que d’altres representen. A destacar, el vídeo Popular Unrest, de Melanie Gilligan (2010), les enormes aquarel·les de Dan Mills, Quest (2012); Infinity Engine, els prototips corporals de Lynn Hershman (2013), o Kempinski (2007), un dels documentals de ciència ficció etnogràfica de Neil Beloufa.

L’intent del Yerba Buena Center for the Arts de sembrar al centre del SOMA de Sant Francisco la llavor sobre el dubte sobre la responsabilitat que comporta la compulsiva elucubració amb el futur es desactiva amb la força de la mirada hegemònica que avui articula la vida en aquesta ciutat. Per donar canya cal fer-ho amb més força.