Començar 2012

2011 ha quedat definitivament enrere. Tots hem parlat molt de la crisi, dels problemes econòmics, i del color gris tirant a negre que sembla ser el futur. L’esport nacional a Espanya era ser entrenador de futbol a la barra d’un bar. Ara hauríem de sumar el d’analista econòmic. Segurament ja no a un bar, que això de consumir està complicat.


Volem evitar el lamentar-nos per com de malament està tot plegat. Volem treballar i demostrar que és possible. Volem pensar en opcions i possibilitats. Volem que les plataformes que portem anys generant veritable espai crític seguim en això, amb el mateix to, amb la mateixa crítica interna, sabent on som i pensant cap a on ens agradaria llançar la propera pregunta. Volem també més veus crítiques, volem més debats i menys silencis còmplices. Volem que d’una vegada per sempre creixem junts i entenguem que estar en desacord i poder discutir és positiu per a un context com el de l’art i el pensament artístic, que cau en la por i el victimisme amb una facilitat sorprenent.


Estem sols? Ningú ens defensa? És que volem que algú ens defensi? com si fóssim aquests pobrets esguerrats als que de tant en tant és bo ajudar … La fragilitat d’un sector és també responsabilitat del propi sector, així que val ja de les queixes mel·líflues i passem a l’acció. Entrat ja el 2012, volem que sigui un bon any, de manera que això de començar amb els braços caiguts, sospirs i laments ho deixarem per a una altra ocasió.


En aquest número d’A*Magazine presentem quatre textos crítics. David G Torres escriu sobre l’exposició al voltant del postmodernisme al Victòria & Albert Museum de Londres. Rosa Naharro sobre l’exposició d’Antoni Muntadas al Reina Sofia de Madrid. Maite Garbayo sobre Claude Cahun al Virreina Centre de la Imatge de Barcelona i Jeffrey Swartz sobre Dublin Contemporary.