Compte, s’escolta

Tancar els ulls i escoltar són dos gestos no correlatius. Sovint haurien de ser-ho. La sobreestimulació visual i la demanda contínua de verificació ocular, propiciada per les pantalles dels aparells digitals, converteix l’escolta atenta –sense la mediació de l’ull– en un impossible. L’oculocentrisme també evidencia aquesta perspectiva. No obstant això, deixar de mirar aguditza els altres sentits. Privar la vista afina l’oïda. Escoltar sense veure pot ser una acció totalment enriquidora, sempre que es tracti d’una acció autoconscient i intermitent. Fomenta una actitud auditiva pro-activa focalitzada en l’experiència estètica. Però parar esment a les vibracions sonores que es produeixen al nostre voltant també és un acte de coratge. En nombroses ocasions un preferiria tapar-se les oïdes ben fort i amb la mateixa eficàcia amb la que tanca les parpelles. En qualsevol escenari urbà danyat permanentment pel soroll eixordador del vehicle privat un desitjaria bloquejar l’abast de les seves ones sonores. La possibilitat de deixar d’escoltar situacions adverses i la predisposició a escoltar subtileses pràcticament imperceptibles són dos anhels que vehiculen les diferents col·laboracions textuals d’aquest mes.

“Compte, s’escolta” és un enunciat que deriva de la traducció a l’anglès de la noció d’escolta atenta. Listen carefully és un concepte l’adverbi del qual incorpora matisos relatius a la cura i la precaució. Al llarg del mes d’octubre de 2019, a la meva proposta com a editor convidat d’A*Desk es convoquen raonaments teòrics i intervencions artístiques que conviden a pensar l’escolta. Les diverses contribucions proposen reflexions polítiques, estètiques i divulgatives en les quals s’infiltra el debat sobre la musicalitat. L’apreciació auditiva, en un moment històric caracteritzat per la ubiqüitat musical després de la desmaterialització dels seus suports, permet col·locar l’audiència i les seves oïdes en el centre del debat.

En el seu escrit preliminar la teòrica Carmen Pardo Salgado es deté en el cilindre de cera del fonògraf de Thomas Edison, l’orella del pintor Vincent Van Gogh i el projecte sonor Surround Me: A Song Cycle for the City of London (2010-2011) de l’artista escocesa Susan Philipsz per a articular un assaig que, en termes auditius, defensa la “distracció” com a “mesura de protecció”. Promoure “un altre tempo en l’oïda de l’oient” és una de les conclusions que suscita una anàlisi conspícua sobre l’auralitat a la ciutat global.

El músic i artista visual Arnau Sala Saez investiga les formes difuses de la fenomenologia entòptica per a elaborar un projecte artístic desplegat a través de tres eixos: uns enregistraments sonors distribuïts en sis seccions, un conjunt de composicions gràfiques de naturalesa abstracta i un text explicatiu que argumenta l’exploració física del fenomen, així com el procés de creació establert. Les peces sonores resultants dibuixen microsons electrònics que esbossen textures sintètiques traçant escenaris auditius imaginaris.

Shak Benavides explica l’experiència que suposa dirigir TeslaFM, una emissora de ràdio centrada en una labor encomiable: difondre les pràctiques musicals d’arrel experimental. Electroacústica, electrònica d’avantguarda i art sonor són alguns dels àmbits tractats per un mitjà radiofònic que emet tant els enregistraments espectrals del segle XIX com els artefactes musicals més insospitats de l’actualitat. El seu amplíssim bagatge musical també es manifesta a través de la seva eclèctica labor com Dj Shak i l’exploració hauntològica que és Lucius Works Here.

Sam Roig, director del projecte sonor L’Ull Cec, es pregunta on és la música. Per a fer-ho organitza sèries d’interrogants estructurats en funció de paràmetres específics que a priori servirien per a albirar la localització d’aquesta. Qüestionant la interpretació, la sonoritat, el silenci, l’escolta, el suport físic i la partitura el text indaga en els múltiples dubtes ontològics que suscita la música. “Quina diferència hi ha entre pensar-la, escoltar-la i recordar-la?” és una de les qüestions clau d’una reflexió que interpel·la l’evocació i la il·lusió en clau coclear.

Aquestes valuoses contribucions respecte a les connotacions estètiques i ideològiques de l’escolta poden ampliar-se mitjançant el seguiment de les propostes teòriques i artístiques –passades i futures– de cadascun dels seus col·laboradors. De la mateixa manera es recomana parar esment a l’exposició Art sonor? comissariada per Arnau Horta (Fundació Miró de Barcelona, 2019), la compilació de textos Escucha, por favor editada per José Luis Espejo (Madrid: EXIT, 2019), la sèrie de vinils del projecte artístic LEVE (coordinat per Esperanza Collado i Rafael Martín del Pou des de 2011) i la revista anglesa The Wire, una font inesgotable d’articles a auscultar.

(Imatge: National Scientific and Industrial Research and Inventions Office, les botzines acústiques de George Mabboux per a localitzar avions, 31 de maig de 1935. CNRS collection, A_3264).