COMUNITATS DISIDENTS

Igual que moltes de vosaltres, durant aquest estiu, em trobo estupefacta, entre les onades de calor i davant l’onada de neofeixisme i extrema dreta que recorre el món, i que s’ha tornat a instal·lar a l’espectre del que és tolerable a l’imaginari social. Em nego completament a aquesta inèrcia de rendir-me al pessimisme i em resisteixo a la impotència davant dels seus reconquestes. Però, podem fer alguna cosa significativa des de les nostres posicions individuals?

A banda d’una consciència individual i d’exercir els drets a què tinguem accés, quan es tracta de les forces de la història, cal ampliar el focus. I és que des de les nostres parcel·les i comunitats tenim capacitat per aturar aquesta deriva si considerem la configuració col·lectiva, en comunitat, com a espai de possibilitat per a allò polític, i si analitzem la manera com aquesta ha exercit diverses formes de lluita i resistència.

Entendre la potència dissident de les comunitats i de la seva organització subcultural (en la seva dimensió dialèctica de la cultura hegemònica) ens permet treure algunes maneres de combatre contra els qui busquen el deteriorament dels drets humans o el sosteniment de privilegis segregacionistes.

Per aportar sentit a aquestes reflexions d’escalfament indignat, demano ajuda a quatre autores que han fet unes encertadíssimes aportacions amb què aprofundir en aquestes lides. Oriol Rosell ens dóna diverses claus des dels estudis subculturals, valorant les empremtes que deixa la “performativitat d’un cert desencaix” després de la participació a les comunitats de subversió subcultural. Encara que com a revers tenebrós, aquest desencaix amb la cultura dominant, en la seva configuració actual, també produeixi monstres com les subcultures misògines. YESSi PERSE, mitjançant un vídeo, una llista de reproducció i una linkografia, parlen de SiegedSec, un grup de “Queer Furry Hackers” associats a l’esquerra LGTBIQ+ i la subcultura Otherkin. SiegedSec genera estratègies d’acció política directa mitjançant el filtratge massiu de dades de governs intolerants que legislen contra l’avortament i els drets LGTBIQ+.

Vista Oral parteix del Museu del Remember per aparcar a la Ruta del Bakalao. Per si algú es pregunta què pinta la Ruta en un monogràfic sobre les comunitats dissidents, convoquem Julia Ramírez Blanco que ens recorda que, a partir dels anys 90, la protesta adquireix una dimensió celebratòria, i l’experiència d’existir durant la festa difereix als protocols que en regeixen fora, cosa que afavoreix la dissidència. No en va, la reacció legislativa que es produeix posteriorment (a Anglaterra), criminalitza la cultura rave i el lleure subversiu^[1]Ramírez Blanco, Julia, Utopías artísticas de revuelta, Claremont Road, Reclaim the Streets, la Ciudad de Sol. Ediciones Cátedra, Madrid, 2014.. En aquest sentit, l’argumentari de Vista Oral discorre sobre com la subcultura del bakalao respon al moment històric i a un estat excepcional d’anòmia (manca de lleis). I això permet que les discoteques es converteixin en Zones Autònomes Temporals, i la pista de ball (i el pàrquing) en un espai de resistència al sistema establert. Fins que el cos aguanti, i més enllà.

Diana Padrón apunta com la cultura, i sobretot la indústria cultural, s’ha despolititzat i convertit en territori de consens. Diana proposa la repolitització de la classe creativa per generar comunitats més inclusives, però ja no en la política com l’art del que és possible, sinó, seguint Chantal Mouffe, per creure en l’àmbit polític com l’art del que és impossible.

La lectura d’aquest monogràfic ens aporta pistes que ens poden permetre desactivar aquest pèssim món que s’està configurant. Entre altres, que per dissoldre la distòpia creixent, les comunitats dissidents ens aporten eines, que per ser efectives han d’actuar, aliades, en una confluència que operi en diversos nivells: des del ciberespai als cossos i els carrers, i també, ¡ és clar!, als espais de decisió i representació. Sense oblidar que han d’actuar també en allò simbòlic i en l’organització social i personal, en les nostres petites esferes d’influència i en general en totes les dimensions de l’existència.