Hacktivismo Furry Queer y la rebelión virtual por los LGBTIQ+

Magazine

14 agost 2023
Tema del Mes: comunitats dissidentsEditor/a Resident: Pilar Cruz

“ENJOY THIS LEAK >W< GAY FURRIES PWN THE GOVERNMENT”
Hacktivisme Furry Queer i la rebel·lió virtual pels drets LGBTIQ+
YESSi PERSE

Als racons d’Internet, on les subcultures floreixen, de vegades els activistes digitals s’uneixen fent que les comunitats en línia generin aliances dissidents i estratègies d’acció política directa. El 23 de juny del 2023 va sorgir una inusual i poderosa aliança en la lluita pels drets LGBTIQ+: el hacktivisme Furry. Sota les premisses “be gai, do crime”, “Treating the web like a real life video game ;3” i “g4y furr135 4r3 h4q1ng th3 p14n37”, el grup hacktivista SiegedSec, autoanomenat Queer Furry Hackers ha reivindicat l’autoria de ciberatacs als Estats Units a cinc governs estatals amb lleis que restringeixen els drets LGBTIQ+, especialment lleis que prohibeixen l’autodeterminació de gènere a persones trans.

El grup hacker SiegedSec, identificat amb la comunitat Furry, ha fet servir els seus coneixements de pirateria informàtica per destapar i difondre documents confidencials d’agències governamentals de Nebraska, Dakota del Sud, Texas, Pennsilvània i Carolina del Sud; filtrant arxius policials i detalls de contacte de funcionaris judicials. El grup justifica el seu hacktivisme “activisme hacker” com un acte de protesta contra les legislacions que discriminen a la comunitat LGBTIQ+, afirmant que el seu objectiu és escampar el seu missatge polític i animar a altres a fer el mateix. Aquestes accions directes i radicals busquen fer visible la resistència i l’oposició a governs opressors.

SiegedSec va sorgir a l’època de la invasió russa d’Ucraïna el febrer de 2023 sota el lideratge del misteriós perfil @YourAnonWolf. El grup va cridar l’atenció pública per primera vegada quan van filtrar més de set gigabytes de dades obtingudes de servidors governamentals a Arkansas i Kentucky per protestar contra les lleis antiavortament després que el Tribunal Suprem dels EUA anul·lés la sentència Roe vs. Wade, que protegia el dret a l’avortament al país.

La comunitat Furry es caracteritza per l’interès i la identificació amb éssers i criatures antropomòrfiques de qualsevol espècie real o fantàstica, centrant-se en personatges animals que exhibeixen característiques humanes com ara parlar, caminar sobre dues potes i vestir roba. Si bé l’interès i la representació d’animals antropomòrfics s’observa a l’ésser humà des de les primeres civilitzacions, el terme furry, que vol dir pelut o de peluix, sorgeix en una convenció de ciència ficció l’any 1980.

El terme “fandom furry” s’utilitza per referir-se a la comunitat de persones que es congreguen a internet i en trobades físiques en convencions dedicades a aquest tema, anomenades “furcon” (contracció de les paraules furry i convention), on assisteixen artistes furries vestits amb vestits de cos complet coneguts com a fursuits.

En els darrers anys, les furries han envaït l’esfera pop sent associades a l’esquerra LGBTIQ+ i consolidant el seu estatus de fetitxe estètic. Estan estretament relacionades amb l’otherkin, una subcultura que existeix principalment a internet com un corrent identitari -quàntic- no humà, en què els seus membres s’identifiquen amb criatures mitològiques, de la cultura popular o faules (àngels, dimonis, dracs, elfs, fades, follets, orcs, vampirs o aliens…).

L’artiste pop Dorian Electra al videoclip de la seva cançó “My Agenda” presenta una milícia Furry Queer uniformada en avions de combat disparant bombes arcoiris. Dorian Electra busca atacar tabús sobre el Furry i demanar al públic que es pregunti per què genera tant xoc cultural i crítiques negatives que usualment contenen comentaris homòfobs i transfòbia. Aquesta obra audiovisual del 2021 semblava anticipar com a hiperstició (ficció que s’autorrealitza) l’aparició d’aquest col·lectiu de Queer Furry Hackers que lluiten contra governs opressors i lleis discriminatòries.

La comunitat online furry ha trobat al ciberespai un terreny fèrtil per a l’organització i l’acció política, unint-se en la lluita contra la discriminació i la intolerància. La diversitat d’Internet ha permès que aquestes comunitats comparteixin informació, estratègies i tàctiques per fer front a lleis en contra del col·lectiu LGBTIQ+.

La divulgació de dades hackejades, encara que controvertida, ha estat una eina efectiva per sensibilitzar l’opinió pública i pressionar els governs. Tot i això, aquestes accions també han generat debats sobre l’ètica del hacktivisme i la responsabilitat de les comunitats en xarxa.

La radicalització política i la polarització en la societat han esdevingut una guerra cultural en línia. Avui dia, les respostes en línia de l’extrema dreta i de l’esquerra es poden entendre com una resposta a una resposta a una altra resposta, cadascuna responent amb enuig a l’existència de l’altra. Certs espais en línia, com 4chan, Tumblr i altres fòrums, van facilitar la radicalització política en permetre la difusió d’idees extremes a través de mems i la formació de comunitats subculturals radicalitzades que s’identifiquen amb postures antiestablishment. Mentre que la subcultura feixista Alt-Right de 4chan, subreddit i ara fins i tot twitter “X” és provocativa i intencionalment ofensiva, la subcultura LGBTIQ+ otherkin focalitzada especialment a Tumblr i en diversos metaversos com IMVU, VRChat o Roblox, és sensible i reactiva.

A “Kill All Normies: Online Culture Wars from 4chan and Tumblr to Trump and the Alt-Right” un assaig escrit per Angela Nagle el 2017 s’analitza com des de la dècada de 2010 hi ha hagut un ressorgiment del ciberutopisme, un optimisme desbordant sobre el poder transformador de la tecnologia i les xarxes socials a l’àmbit polític. Des de la Primavera Àrab fins al moviment Occupy i els audaços moviments de hackers com Anonymous i Wikileaks, esdeveniments polítics a tot el món van capturar l’atenció de l’opinió pública, suscitant un debat sobre el seu significat transcendental. Tots aquests esdeveniments van ser atribuïts a una nova forma de revolució digital a l’emergència.

Heather Brooke, a la seva obra de 2011 “The Revolution Will be Digitized: Dispatches from the information war”, va afirmar que la tecnologia estava enderrocant les barreres socials tradicionals d’estatus, classe, poder, riquesa i geografia, reemplaçant-les amb un ethos de col·laboració i transparència.

L’esquerra té una tradició pro-hacker centrada a Internet, influenciada per pensadors com la teòrica de mitjans Mckenzie Wark i l’escriptor poeta Hakim Bey, que advocava per la creació de utopies pirata i zones autònomes temporals (i en extensió permanents) com a espais de relació social no intervinguda per la coerció, històricament nascudes de la revolta, la festa identitària o l’exili més enllà dels territoris assumits pels Estats. Aquestes idees van inspirar els moviments anarquistes i, més tard, subcultures en línia que defensaven la pirateria informàtica, la descàrrega il·legal, l’anonimat, l’hackeig i experiments amb Blockchain.

Una de les obres amb més impacte a la cibercultura hacktivista és “A Hacker Manifest” de la filòsofa transfeminista Mckenzie Wark, publicat el 2004. Un homenatge al Manifest Comunista de Marx i Engels, que explora la cultura hacker més enllà de la pirateria informàtica, des de la perspectiva del “hacker” com a figura filosòfica i cultural involucrada en la producció de coneixement, els qui creen noves idees i construeixen nous mons mitjançant la manipulació de dades i informació, desafiant i resistint l’hegemonia de “la classe vectorial” que controla la informació.

“L’eslògan de la classe hacker no és: «Obrers del món, uniu-vos»; sinó: «Obres del món, allibereu-vos»”.

Utilitzant plataformes en línia, com Telegram, els Queer Furry Hackers de SiegedSec han difós el seu missatge de resistència a la discriminació i l’opressió que afecten les persones LGBTIQ+ i les persones trans en particular.

Recentment SiegedSec ha anunciat que preparen el seu proper ciberatac orientat al govern dels Estats Units. Segons les seves paraules “Esperem que els nostres atacs motivin els altres a protestar i, amb sort, ajudin a canviar les lleis. Sabem que no podem fer gaire pel nostre compte, la nostra intenció és brindar suport addicional”

El hacktivisme Furry només és una faceta d’una lluita més àmplia pels drets humans i la igualtat. L’activisme en línia no ha de reemplaçar l’acció política estructurada i les formes tradicionals de lluitar pels drets humans. Tot i que aquestes comunitats en línia poden ser una poderosa força per al canvi, cal un enfocament integral i una col·laboració amb organitzacions i activistes que treballen al terreny per aconseguir un progrés sostenible i durador cap a un canvi social significatiu més enllà d’Internet.

“Hem declarat oficialment això com a Operació Drets Trans ~ #OpTransRights”, va escriure SiegedSec, concloent amb una última burla: “Gaudeixin d’aquesta filtració, les furries gai dominen el govern”.
Ara podeu pensar: “SiegedSec! Què passa si l’FBI va per vosaltres?”
I a això us diem: “BONA SORT, ESTEM DARRERE DE 7 PROXIES!”

“ENJOY THIS LEAK >W< GAY FURRIES PWN THE GOVERNMENT.”

…╱|、
(˚ˎ 。7 <meow~ >
|、˜〵
じしˍ,)ノ