Cercar
Per buscar una coincidència exacta, escriu la paraula o frase que vulguis entre cometes.
A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.
A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.
A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.
A*DESK
Sembla que, des de fa temps, l’art contemporani ha incorporat la coreografia. No només com a
pràctica artística, dedicant exposicions a coreògrafs i teòrics de la dansa com Yvonne Rainer o
Xavier Le Roy, per citar-ne alguns, sinó també com a corpus teòric. Xavi Acarín recorre aquesta
progressiva incorporació a partir de certes fites museogràfiques i ens porta fins a 2018, amb la
presentació d’obres de Merce Cunningham al Pavelló Mies van der Rohe en ocasió del
centenari de l’artista i de la fira de videoart LOOP. Sonia Fernández Pan es fa igualment ressò
d’aquesta relació entre les arts visuals i les arts performatives des d’una perspectiva personal,
remetent-se als seus propis projectes i als artistes amb els que ha pogut treballar.
També des de la pròpia experiència quotidiana, des d’allò que pot observar des de la seva
finestra i en el seu barri, Claudia Pagès escriu el moviment de coses i persones, presentant una
forma coreogràfica d’escriure, d’intentar plasmar el moviment en un format textual escrit però
que recordi a la parla. Sobre l’escena, al teatre, la companyia El conde de Torrefiel intenta així
mateix traduir el moviment d’imatges digitals, de dades numèriques i de béns mobles incloent
la mirada del espectador en l’equació.
Potser l’interès pel moviment i per com transmetre-ho a un espectador més o menys estàtic
tingui a veure amb l’acceleració del temps (i del temps percebut) que ha descrit Hartmut Rosa.
D’alguna manera recorda als Futuristes italians i a la seva obsessió amb la velocitat. Si llavors
s’enaltia la màquina i tot el que havia de venir, assistim avui a una recuperació del cos i de les
seves potencialitats. La coreografia com a domini del moviment, del múscul i de la lentitud, de
control de tot el procés, de la A a la Z. En l’època de la intel·ligència artificial que deixa de
costat l’ètica, de la monitorització a distància de processos electorals i de la financerització, el
retorn al cos i al control dels moviments (de l’individu i del col·lectiu) pot semblar
tranquil·litzant. Estarà el mon de l’art plasmant una ansietat contemporània?
A*DESK, Institut Independent de Crítica i Art Contemporani, es dedica a la formació, la edició i la investigació al voltant de la crítica d’art contemporani. Sota la visió de que el pensament critic fa lliures als individus, la seva missió és reivindicar activament el valor de la crítica: generar debat al voltant de l’art contemporani, dotar a l’inidividu de llibertat d’opinió i impulsar, així, la cultura.
COREOGRAFIA
Compartint arxiu amb … Peter Freund
Estatus Artista
Artistes, estatus i altres contradiccions
PEDRES
Sobre rituals i comunitats
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)