Cultura Disca

Els articles que componen aquest número responen a la necessitat de pensar els cossos des d’una noció de diversitat que posi en crisi allò que és productiu, l’obligació de ser rendibles i d’exercir certes habilitats. Els cossos són així, obligats a ser capaços. Allò anomenat com a capacitisme s’alia, d’aquesta manera, amb el capitalisme. Entendre els cossos des del dis-capacitisme posa en crisi el marc capitalista, així com també posa en evidència aquells privilegis d’uns davant d’altres. Anant més enllà, els cossos diversos conviden a imaginar-nos més enllà del que és humà, no per superar-lo o millorar-lo, al revés, per transcendir allò estàndard i allò normatiu.

Des de fa algunes dècades els estudis culturals de la diversitat funcional han anat travessant l’activisme, l’art i l’acadèmia i, recentment, gràcies a la traducció al castellà d’alguns textos clau i a l’activitat d’algunis artistis a l’Estat espanyol, podem atendre’ls un cert panorama de l’anomenada cultura tollada o crip al nostre entorn. Els articles d’aquesta edició mostren algunes pràctiques dutes a terme des de diverses àrees. Antonio Centeno escriu sobre la creació col·lectiva, la celebració de la diversitat i el que vol a través del Diversorium. Francisco Díaz i Camila René Maggi investiguen i generen metodologies col·lectives per crear imaginaris de la diversitat que vagin més enllà del que és humà concebent un cos vinculat a la comunitat. Laura Sanmiquel-Molinero, Andrea García-Santesmases Fernández i Elena Prous conversen sobre la performance Aguanta tu si puedes, inclosa a la recent la Biennal d’Art de la Fundació Once, on conflueixen vulnerabilitat i desig. Finalment, Júlia Ayerbe escull el vídeo de Nacho, activista disca amb mobilitat reduïda, que publica un vídeo en xarxes en què es grava mentre es vesteix. Nacho mostra un gest quotidià per al que necessita més temps que qualsevol altra persona. Com a homenatge pòstum per a Nacho, Júlia escriu un text que acompanya el vídeo on reflexiona sobre les estratègies i aliances que es creen per a aquells cossos que no arriben. “Quants cossos no arriben, però arriben?”. Ens quedem amb aquesta pregunta de Júlia Ayerbe i us convidem a la lectura dels quatre articles dedicats a la cultura disca.

[Imatge destacada: fotograma del vídeo Below, de Lisa Bufano]