close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

gener
Tema del Mes: CulturaDiscaEditor/a Resident: Elena Fraj Herranz
Cultura Disca

Els articles que componen aquest número responen a la necessitat de pensar els cossos des d’una noció de diversitat que posi en crisi allò que és productiu, l’obligació de ser rendibles i d’exercir certes habilitats. Els cossos són així, obligats a ser capaços. Allò anomenat com a capacitisme s’alia, d’aquesta manera, amb el capitalisme. Entendre els cossos des del dis-capacitisme posa en crisi el marc capitalista, així com també posa en evidència aquells privilegis d’uns davant d’altres. Anant més enllà, els cossos diversos conviden a imaginar-nos més enllà del que és humà, no per superar-lo o millorar-lo, al revés, per transcendir allò estàndard i allò normatiu.

Des de fa algunes dècades els estudis culturals de la diversitat funcional han anat travessant l’activisme, l’art i l’acadèmia i, recentment, gràcies a la traducció al castellà d’alguns textos clau i a l’activitat d’algunis artistis a l’Estat espanyol, podem atendre’ls un cert panorama de l’anomenada cultura tollada o crip al nostre entorn. Els articles d’aquesta edició mostren algunes pràctiques dutes a terme des de diverses àrees. Antonio Centeno escriu sobre la creació col·lectiva, la celebració de la diversitat i el que vol a través del Diversorium. Francisco Díaz i Camila René Maggi investiguen i generen metodologies col·lectives per crear imaginaris de la diversitat que vagin més enllà del que és humà concebent un cos vinculat a la comunitat. Laura Sanmiquel-Molinero, Andrea García-Santesmases Fernández i Elena Prous conversen sobre la performance Aguanta tu si puedes, inclosa a la recent la Biennal d’Art de la Fundació Once, on conflueixen vulnerabilitat i desig. Finalment, Júlia Ayerbe escull el vídeo de Nacho, activista disca amb mobilitat reduïda, que publica un vídeo en xarxes en què es grava mentre es vesteix. Nacho mostra un gest quotidià per al que necessita més temps que qualsevol altra persona. Com a homenatge pòstum per a Nacho, Júlia escriu un text que acompanya el vídeo on reflexiona sobre les estratègies i aliances que es creen per a aquells cossos que no arriben. “Quants cossos no arriben, però arriben?”. Ens quedem amb aquesta pregunta de Júlia Ayerbe i us convidem a la lectura dels quatre articles dedicats a la cultura disca.

[Imatge destacada: fotograma del vídeo Below, de Lisa Bufano]

Tema del Mes

Elena Fraj Herranz @jele. Professora al departament d’Arts Visuals i Disseny de la Facultat de Belles Arts (Universitat de Barcelona). Llicenciada en Belles Arts (UB 2001), Doctora en Comunicació Audiovisual (UAB 2015). Treballo en el camp dels estudis visuals en relació amb l’art activista, la cultura mediàtica, l’humor i les representacions de gènere i classe. Els projectes en què estic treballant ara són Rodillo, No nos veréis llorar i Històries del punt.. Escric a ràfegues i sóc un 35% tollada.

Media Partners:

close