Desarxivant l’arxiu

Quan vam decidir parlar de fitxer no podíem imaginar un mes tan espectacular. Iniciàvem el 2018 amb el Juanjo Santos, que es va encarregar de revisar l’exposició d’aquest hivern, ens atreviríem a dir, o una d’elles: “La Capsa entròpica”, comissariada per Francesc Torres al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Parlem de “arxiu”, però també de maneres de plantejar les coses, d’exposar-les, de recuperar-les, emmagatzemar-les… fins i tot d’empatxos i relectures. Ens vam ficar en una conversa entre Maite Muñoz i Alícia Escobio, o el que és el mateix, Vista Oral, però també amb Antoni Hervàs, Enric Farrés Duran o Hailey Loman; parlem d’allò que s’ha generat al MACBA i al LACA, i revisem les seves obsessions i mals d’arxiu.

Tornant als continguts del mes a A*DESK, l’Anna Dot ens feia una passejada per les maneres que tenim nosaltres, ingenus usuaris, de generar arxiu i data a la xarxa. Escrivia a partir de la nostra tendència naïf i ignorant a “compartir” tot, però també envoltava a Antoni Muntadas, la col·lecció que Alicia Framis manté i fa pública amb L’habitació dels llibres prohibits (2014) o el projecte d’investigació de l’Equipo Re ( Aimar Arriola, Nancy Garín i Linda Valdés) Anarchivo Sida. Per la seva banda, Aymara Arreaza ens explicava les especificitats sorgides de l’arxiu digital (relatives a l’emmagatzematge de dades, la seva volatilitat i rapidesa) des del projecte Travel to My Website, de Mario de Santamaría, que té molt de viatjar a algun lloc.

Tancava el mes Rubén Grilo, artista, partint de la idea d’obsolescència (de l’arxiu, de les dades, de les tecnologies) per arribar a una reflexió sobre el valor de l’art. Si l’obsolescència és sovint provocada per generar valor, en un sistema de l’art que identifica l’obra amb l’artista, què passa quan un o altre cauen en l’obsolescència?