Double Screen (not quite tonight jellylike)

Al pavelló nou hi havia un estand compartit per dues galeries, una belga i una altra anglesa. La belga és Tatjana Pieters i l’anglesa, ARCADE. Representada per la segona hi ha la peça de la fira que he trobat més desafiant: Double Screen (not quite tonight jellylike). És un vídeo en dues pantalles produït per Anna Barham al 2013. S’hi veuen unes mans interactuant amb una impressora UV de gran format. Imatges fixes i animacions generades en entorns en línia habiten també la pantalla reconeixent la gravació.

Les mans del tècnic impressor generen context amb la màquina, i les dues al seu torn ho fan juntes, i per la seva banda, amb les següents capes. La màquina dosifica tinta de colors sobre un suport, les mans del tècnic actuen allà on el grau d’autonomia d’aquesta acaba. Però la relació comença amb les paraules de l’artista, repetidament alterades per un programari de reconeixement de veu. La veu de l’artista pronuncia paraules, l’àmbit d’actuació del programa comença allà on la veu original se silencia. Les màquines i els cossos es donen un sentit propi en el tancat –encara que bifocal- àmbit de convivència.

Doblant la cantonada de la paret però dins dels dominis de la galeria londinenca hi ha les còpies move_squid eye_flash i IMG_155000172014. Les imatges estan tretes a partir del vídeo. El paper hologràfic sobre el qual estan impreses confereix profunditat temporal a la relació lingüística que s’estableix entre l’humà i el no humà. Com si la màgica relació d’extensió entre tots dos, connotada a aquesta experiència compartida concreta, tingués història. Narrem la història sempre en estèreo i amb hologrames.

Jo no sé si la fira és millor o pitjor que altres anys.
Defenso que dues coses en principi diferents s’associïn i creïn imatge.