close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

24 febrer 2014
Double Scrre (not quite tonight jellylike). Anna Barham
Double Screen (not quite tonight jellylike)

Paloma Checa

Al pavelló nou hi havia un estand compartit per dues galeries, una belga i una altra anglesa. La belga és Tatjana Pieters i l’anglesa, ARCADE. Representada per la segona hi ha la peça de la fira que he trobat més desafiant: Double Screen (not quite tonight jellylike). És un vídeo en dues pantalles produït per Anna Barham al 2013. S’hi veuen unes mans interactuant amb una impressora UV de gran format. Imatges fixes i animacions generades en entorns en línia habiten també la pantalla reconeixent la gravació.

Les mans del tècnic impressor generen context amb la màquina, i les dues al seu torn ho fan juntes, i per la seva banda, amb les següents capes. La màquina dosifica tinta de colors sobre un suport, les mans del tècnic actuen allà on el grau d’autonomia d’aquesta acaba. Però la relació comença amb les paraules de l’artista, repetidament alterades per un programari de reconeixement de veu. La veu de l’artista pronuncia paraules, l’àmbit d’actuació del programa comença allà on la veu original se silencia. Les màquines i els cossos es donen un sentit propi en el tancat –encara que bifocal- àmbit de convivència.

Doblant la cantonada de la paret però dins dels dominis de la galeria londinenca hi ha les còpies move_squid eye_flash i IMG_155000172014. Les imatges estan tretes a partir del vídeo. El paper hologràfic sobre el qual estan impreses confereix profunditat temporal a la relació lingüística que s’estableix entre l’humà i el no humà. Com si la màgica relació d’extensió entre tots dos, connotada a aquesta experiència compartida concreta, tingués història. Narrem la història sempre en estèreo i amb hologrames.

Jo no sé si la fira és millor o pitjor que altres anys.
Defenso que dues coses en principi diferents s’associïn i creïn imatge.

Paloma Checa-Gismero és Profesora Adjunta a San Diego State University i Candidata a Doctora en Història, Crítica i Teoría de l'Art per la Universitat de California, San Diego. Historiadora d'art contemporani global i llatinoamericà, estudia les trobades entre estètiques locals i estàndards globals. Publicacions acadèmiques recents inclouen "Realism in the Work of Maria Thereza Alves," Afterall journal, Fall 2017, i "Global Contemporary Art Tourism: Engaging with Cuban Authenticity Through the Bienal de La Habana," in Tourism Planning & Development journal, vol. 15, 3, 2017. Des de 2014 Paloma és membre del col·lectiu Editorial de la revista acadèmica FIELD.

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)