“En parlar d’indústries culturals, incorporem l’element econòmic perquè la cultura sigui el mitjà de vida dels agents culturals”

Carmen Páez és llicenciada en Dret i en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Pontifícia de Comillas (ICADE) i membre del Cuerpo Superior de Administradores Civiles del Estado del Reino de España des de 2012. Fins fa molts pocs dies ha exercit el càrrec de Subdirectora General de Promoción de Industrias Culturales del Ministerio de Cultura i des de la setmana passada és Secretaria General d’EOI. Amb ella hem parlat, via zoom, de la noció d’indústries culturals, la gestió econòmica de l’activitat creativa, les línies d’ajuda de la Subdirección General de Promoción de Industrias Culturales del Ministerio de Cultura així com de la necessitat de col·laboració entre els àmbits públic i privat, entre altres temes.

Montse Badia – Si pensem que aproximadament el 3% del PIB és produït des de la cultura, per què no acaba de reconèixer-se la importància de la cultura en la societat?

Carmen Paez – Per l’experiència que tinc (abans d’estar en Indústries Culturals era subdirectora general de Promoció Internacional de la Cultura) és una qüestió que depèn de la pròpia idiosincràsia del país, de les tradicions i també de la labor prèvia que s’ha fet des de les institucions. En el model anglosaxó, per exemple, no es concep no pagar per la cultura. És una qüestió que al nostre país sí que es dóna. En el model francès, la pròpia societat posa en valor, des del punt de vista econòmic, el paper que tenen les indústries creatives i culturals. En el cas d’Espanya, el nivell de talent i creativitat és altíssim, però no s’ha prestat suficient atenció a la part de desenvolupament econòmic. És un compromís i una obligació que tenim tots els agents, tant des de les institucions que treballem per a això, com des del propi sector, de dur a terme aquesta tasca de divulgació, de fer entendre que, des d’una perspectiva econòmica, som igual d’importants que altres sectors. L’agricultura contribueix amb un percentatge fins i tot menor o la petroquímica, també depenent de la regió. El propi sector primari té menys pes que el sector cultural i costa molt que la ciutadania sigui conscient d’aquesta rellevància. No em canso de repetir el paper que té el compte satèl·lit de la cultura, a semblança de Compte Satèl·lit del Turisme, que s’elabora en el Ministeri i que reflecteix de manera clara la repercussió i impacte econòmic del nostre sector.

MB – Posar en valor aquest aspecte econòmic ens porta al tema del concepte d’indústries culturals. De què parlem quan parlem d’indústries culturals? Tota producció cultural és indústria cultural?

CP – El concepte d’indústries culturals és complicat i s’han fet molts intents de definició. La UNESCO va elaborar una guia sencera, la Comissió Europea va treure un llibre verd de les indústries creatives i culturals i és clar en algunes de les arts tradicionals, com el cinema, però, avui dia, ja tenim altres formes de creació i innovació. Nosaltres treballem moltíssim amb el sector dels videojocs, que és un altre sector cultural que fa 20 anys no es considerava com a tal. Un altre exemple seria la televisió, que té una labor molt important dins de l’audiovisual en termes culturals. Òbviament no tota la televisió és cultura, però dins de la televisió hi ha molta cultura i sobretot una important labor de difusió.

Per al Ministeri són indústria cultural totes les arts tradicionals i també els subsectors que van sorgint, englobant tots aquells processos que vinculen creativitat i innovació i producció. Incloem disseny, moda d’autor, arquitectura, televisió, videojocs…, perquè tots aquests processos vinculats amb la propietat intel·lectual són els que en últim terme donaran lloc també a la producció cultural. Tota la producció cultural és indústria cultural? Depèn. Aquí entra en joc el propi concepte d’Indústria, llevant-li ja l’adjectiu de cultural o creativa. Indústria es vincula a la generació d’ocupació i de riquesa. Si s’incorpora l’element econòmic, és perquè per als agents culturals la cultura sigui el seu mitjà de vida.

MB- En el sistema econòmic en el qual vivim a més de desenvolupar el treball creatiu els artistes han de gestionar econòmicament el seu propi treball, la comunicació, han d’actuar com una empresa

CP – Això passa en el moment en el qual la variable de la monetització entra en l’equació. Passa en la cultura i passa en l’esport. Els futbolistes gestionen la seva marca. Moltes vegades els propis artistes, els creadors reivindiquen aquesta naturalesa de creador al·legant que si es dediquen a altres qüestions perden temps per a la part més creativa, més cultural. Cal valorar també l’externalització com a opció. Els grans cuiners i cuineres espanyoles tenen empreses i estic convençuda que molts d’ells no porten la comptabilitat del seu restaurant per tal de poder  dedicar-se als processos més creatius.

Veiem també que no hi ha una especialització per part dels gestors de comptabilitat o agents financers. Al món de l’empresa li costa mirar a la cultura i veure-la com a fenomen de generació de riquesa. Aquesta connexió entre el món de l’empresa i els creadors/ artistes és fonamental per al creixement de la indústria i treballem per a afavorir-la.

MB – Per tal que els creadors i les creadores tinguin aquesta visió empresarial i puguin arribar a una situació que els permeti externalitzar incidiu vosaltres amb les vostres línies d’actuació i d’ajudes

CP – Ara mateix estem en un procés, amb el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, en el qual hem ampliat les línies d’ajudes que són tradicionals d’indústries culturals i generarem noves línies d’actuació. Dins de les línies tradicionals de la subdirecció hi ha dos fonamentals: la línia d’Acció i Promoció Cultural i la línia per a la Modernització i innovació de les indústries creatives i culturals.

La línia d’Acció i Promoció està dirigida a entitats sense ànim de lucre. S’encarrega de donar suport a aquelles activitats que serveixin per a la promoció de la cultura, des d’arts plàstiques, arts audiovisuals, música, escèniques, arquitectura, disseny, és a dir, tenim un ventall molt ampli sota el concepte d’Indústries Culturals i Creatives. Enguany, aquesta línia d’ajudes està dotada amb gairebé 2 milions d’euros (1.990.000 €). És una línia que finança diferents tipus d’activitats. Es busca incentivar determinats projectes i donar-los major capacitat de finançament. Però no està pensada per a les despeses corrents de les fundacions, associacions o federacions. Entenem que, en la gestió ordinària, les institucions han de buscar el seu propi finançament i nosaltres donar suport a projectes que serveixin per a donar visibilitat i incideixen en la vertebració del sector. És una línia de finançament que exigeix un cofinançament del 20%, (fins l’any passat era del 30%) i ara és del 20%. Hem reduït el percentatge de participació d’una altra mena de finançament, que pot ser des de fons propis fins a una altra mena d’ajudes tant públiques com privades. De fet, hi ha projectes que van secundats per les comunitats autònomes, els ajuntaments i nosaltres mateixos. En aquells projectes de major qualitat les valoracions sempre són més altes per part de tots.

Després tenim la línia d’ajudes per a la Modernització i Innovació de les Indústries Creatives i Culturals. Aquesta línia està pensada per a empreses i autònoms. Modernització i Innovació incideix directament en els agents empresarials, tant autònoms com petites empreses. L’objectiu de l’ajuda no són les grans corporacions culturals. Aquesta línia té major finançament, són 2.990.000 € també amb un cofinançament de 80-20 i tampoc es financen les despeses corrents de cadascun dels sol·licitants. Es tracta de finançar projectes que es vulguin desenvolupar. No sols s’analitza la part creativa del projecte, sinó que tingui un caràcter innovador i vagi acompanyat d’un pla empresarial.

La idea és que les empreses culturals puguin anar creixent i siguin tan competitives com altres sectors econòmics.

D’altra banda, el Hub audiovisual entra dins de l’Estratègia Digital 2025 del Govern. Enguany hem tret un pilot d’ajudes al videojoc amb un milió d’euros. Es tracta d’enfortir sobretot la part de desenvolupament de videojocs de caràcter cultural. És un dels sectors que s’està intentant enfortir per la seva capacitat de potencial de creixement.

Dins del pla de recuperació es treballa des d’Indústries Culturals per al desenvolupament d’una Línia d’Actuació de Formació en Habilitats Empresarials per a Agents Culturals, per a fer costat directament als treballadors i treballadores del sector cultural, per a reforçar les seves pròpies capacitats en la gestió. Hem vist que s’ha prestat menor atenció a la part més empresarial i aquest és un dels grans desafiaments del sector per a poder competir amb altres sectors econòmics.

Estem treballant també en una línia Acceleració d’Indústries Creatives i Culturals, en col·laboració amb les comunitats autònomes. Es canalitzarà a través d’elles i cerca superar l’atomització en el sector. Es busca accelerar els projectes perquè creixin i tinguem un teixit empresarial de classe mitjana més ampli.

La tercera és la línia de Promoció i Internacionalització de les Indústries Creatives i Culturals inclou la millora de la web d’Espanya és cultura, que és un element molt valuós en termes de promoció internacional, quant a consulta i trànsit de visites. I també el desenvolupament d’altres activitats de promoció, com a fires, etc.

Aquesta és ara mateix el nostre full de ruta.

MB – Quan parles d’accelerar projectes… valoreu també l’impacte social dels projectes?

CP – Si, en les convocatòries s’ha inclòs una referència explícita en els criteris de valoració a la contribució del projecte als objectius de l’agenda 2030, com incideix en aquests objectius i també a criteris mediambientals o de foment de la igualtat de gènere en el sector. Aquestes són les directrius transversals del Govern per a totes les polítiques públiques. És fonamental que els projectes tinguin aquesta consciència social. Això no suposa que dins de les línies d’ajuda es financin projectes socials, sinó que aquests són competència d’altres Ministeris, com el d’Igualtat o Educació, però sí que a través de la cultura han de fomentar-se.

MB – Si parlem de transversalitat, noteu la hibridació de disciplines en les propostes que us arriben?

CP – Dins del Ministeri de Cultura i Esport, Indústries Culturals és una unitat molt transversal. En el Ministeri existeixen unitats sectorials més específiques, com l’Institut de Cinematografia i Arts Audiovisuals, l’Institut de Música i Arts Escèniques…, però en Indústries Culturals estem també per a aquells projectes en els quals es dóna la hibridació. Estem convençuts que el futur passa per aquesta multicapacitat. Molts creadors no ho fan en un únic format, sinó indistintament en funció de la seva inspiració. Hi ha molts artistes multidisciplinaris, cada vegada més. I en les pròpies arts, també. En el videojoc necessites un guionista, un especialista en efectes especials, so per a la banda sonora… Els projectes requereixen més transversalitat, perquè també és el que el públic està demandant. La part innovadora a vegades consisteix a aglutinar coses que ja existeixen. En teatre cada vegada més es compta amb una part audiovisual, més música… Posar en comú a diferents tipus de creadors té resultats molt interessants i molt enriquidors a nivell social i cultural.

MB – Podríem dir que treballeu a partir d’un model internacional de referència com podria ser l’anglosaxó? Com teniu en compte les diferències de contextos?

CP – Som conscients que el marc fiscal anglosaxó és diferent als nostres marcs fiscal i legal. A Espanya s’està millorant el marc d’incentius fiscals. En la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat 2021 es va millorar el marc d’incentius per al sector audiovisual. Al maig de l’any passat es va elevar en un 5% els percentatges de deducció de les donacions realitzades per les persones físiques (deducció del 80% de la donació en donacions de fins a 150 euros i del 35% per a les donacions restants).

La nostra manera d’actuar segueix dues vies: d’una banda, la més normativa i de millora del marc jurídic. D’altra banda, creiem que és fonamental aprofitar el marc jurídic que ja existeix i que no s’utilitza tot el que permet.

Si tornem als models de referència, és veritat que França té una llei de mecenatge en la qual es reconeixen diferents tipus de mecenatge, com el mecenatge de competències, que nosaltres a nivell estatal no tenim, encara que sí que es recullen figures similars en algunes comunitats autònomes, com Navarra. En el model anglosaxó, la gent inverteix en cultura. Els museus estatals al Regne Unit es financen en gran part per les contribucions voluntàries què fan els propis visitants. Passa el mateix en els museus nord-americans. És una qüestió d’idiosincràsia. La figura dels mecenes culturals és una figura molt admirada en el model anglosaxó. És fonamental des de les institucions treballar per a divulgar els avantatges i les bondats de contribuir al mecenatge cultural, com amb les aportacions privades es pot donar lloc a projectes culturals interessants i que en últim terme redunden en la societat. En el cas d’Espanya, els incentius fiscals per a les qüestions més socials estan molt consolidats. Hi ha un nivell de participació en qüestions socials molt alt, per què no per al sector cultural si té el mateix règim fiscal? Veiem que hi ha marge de millora en el règim jurídic i treballem per a això, però també creiem que és fonamental la labor de conscienciar i sensibilitzar a la ciutadania respecte a les bondats del mecenatge cultural.

MB – A vegades oferir la cultura gratis fa que no es valori tant o que no es vegi la necessitat d’assumir aquesta responsabilitat

CP – El corrent de la cultura gratis pot tenir determinades arestes perquè en determinats casos el missatge es distorsiona. Cal posar l’accent que el treball dels artistes, dels creadors i de tots els agents que estan al voltant d’un projecte cultural és un treball.

MB – Potser a això contribueixen els propis artistes que ho plantegen com una activitat més personal, més disruptiva, més idiosincràtica

CP – En la part més disruptiva, la part de la monetització no es veu bé. Per exemple, en art urbà hi havia una exposició que es va dir “Del carrer a la galeria”. A alguns artistes els semblava una aberració perquè deien que era vendre’s al mercat. Al final el model en el qual vivim requereix una sèrie d’ingressos per a poder comprar els esprais, si pintes al carrer. En el supermercat has de pagar, has de pagar la renda del lloguer i els subministraments. El Ministeri s’encarrega de secundar també la part més disruptiva, però és competència d’altres Unitats, en Indústries Culturals ens centrem més en el vessant més econòmic de la cultura.

MB – Com es pot viure de la cultura? Creus que la solució hauria de passar per una major col·laboració públic-privada?

CP – Crec que el futur passa per la col·laboració, en general. Col·laboració públic-privada, col·laboració privada-privada, col·laboració públic-públic. Necessitem escoltar-nos més, treballar més junts. Aquest és el camí que cal aprendre a caminar. Les institucions hem de tenir les oïdes molt obertes per a poder escoltar les demandes. El nostre paper és estar per i per a la societat, en el cas en concret del Ministeri de Cultura i Esport, per al sector cultural. És fonamental que col·laborem amb ells i que el propi sector sigui conscient de tot el que es fa en el Ministeri de Cultura i en les Conselleries de Cultura de les diferents autonomies, però també és necessari que hi hagi més col·laboració entre agents privats. Aquest és un dels grans desafiaments. En el sector cultural sovint només anem pensant en el nostre projecte. Probablement perquè ens requereix tant de temps el desenvolupament del mateix que deixem de veure que hi ha altres socis dins del sector cultural i potencials socis en altres sectors econòmics. La cultura, on la creativitat té un pes tan important, permet abordar les realitats des de diferents perspectives. Aquesta manera de veure les coses, ajuda molt a altres sectors econòmics que són més encotillats i que al mateix problema plantegen sempre la mateixa solució. La creativitat ajuda a trobar solucions diferents.