Text número 4: “Fail better” de Sonia Fernández Pan (novembre 2015) i el número mensual d’A*DESK dedicat al Fracàs (maig 2019)

Des del volum de Whitechapel, Failure, fins a l’edició de maig de 2019 a A*Desk dedicada al tema, la proliferació de publicacions de crítica d’art sobre el fracàs en els últims anys és sorprenent. [1] Com molts dels textos a A*Desk indiquen —incloent-hi l’article anteriorment arxivat «Fail better» (2015) de Sonia Fernández Pan—, s’ha despertat un interès pel fracàs en els corrents contemporanis. Perquè el fracàs i el seu discurs s’han convertit en un mecanisme integral en la reeixida màquina del capital i la societat de control postdisciplinària (Gilles Deleuze). Autors, mentors, professors, organitzadors de conferències i entrenadors personals intenten ajudar a tothom a acceptar i afrontar els fracassos que impulsen l’incessant reajustament i retenció de les «habilitats requerides». L’actitud resolutiva nord-americana estima el fracàs, ara que la recentment descoberta humilitat s’ha adaptat de manera pragmàtica i operativa a les tendències del mercat.

I, tanmateix, al mateix temps, l’atenció que se li presta al fracàs ressona paradoxalment amb la catàstrofe monumental assolant el planeta, el pla tan estès de la fi dels temps per a l’antropocè i la creixent incertesa sobre la capacitat del capitalisme de retardar, molt menys revertir, el declivi que continua accelerant.

A l’altra banda del ben merescut escepticisme abocat sobre el tema es troben aquells textos i projectes a l’edició de maig de 2019  d’A*Desk que pretenen recobrar un potencial més radical en el fracàs. Aquests esforços tenen la intenció d’emprar el fracàs com un indicador que apunta més enllà del sistema en què l’element que fracassa és disfuncional. En canvi, la singularitat exacta de fracàs suggereix un altre sistema en el qual aquest element podria, fins i tot per primera vegada, assolir un ús, mentre que la perfecció del sistema existent retrocedeix en obsolescència inconclusa.

Notes

[1] Lisa Li Feuvre (ed.), Failure (London: The MIT Press, Whitechapel Gallery, 2010).

[2] Gilles Deleuze, “Postscript on the Societies of Control” in October, Vol. 59. (The MIT Press, Winter, 1992).