Cercar
Per buscar una coincidència exacta, escriu la paraula o frase que vulguis entre cometes.
A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.
A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.
A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.
Amb motiu de la recent aprovació per unanimitat al Congrés d’un Estatut de l’Artista i del Professional de la Cultura que reconeix l’especificitat del treball artístic i cultural i la necessitat de reformular i d’adaptar algunes lleis (referides a la fiscalitat, la protecció laboral i Seguretat Social i la compatibilitat de prestacions públiques amb drets d’autor) hem plantejat reflexionar aquest mes sobre el tema de l’estatus de l’artista, mitjançant articles i entrevistes des del Magazine i també des del nostre format presencial A*LIVE.
Comencem el mes amb un text de Marta Ramos-Yzquierdo analitzant l’estatut i, sobre tot, evidenciant el poc interès que, a priori, desperta entre el propi col·lectiu d’artistes. “Com regular el que es fa des del signe de la irregularitat?” és la gran qüestió que la Marta planteja al final del seu text.
Alba Mayol i Mar Arza mantenen una conversació sobre el paper del treballador d’art en el marc de la societat, a partir de les problemàtiques que elles coneixen bé des de la seva pràctica diària.
Seguint amb casos concrets, Héctor Tarancón Royo entrevista Adonay Bermúdez sobre l’experiència de l’Espacio Dörffi, un espai independent i de respectada trajectòria que no va poder sobreviure a les exigències econòmiques i administratives.
Finalment, en l’edició d’A*LIVE celebrada el passat 4 de desembre a La Capella de Barcelona i que va comptar amb la participació dels artistes Daniel Gasol i Núria Güell i de la jurista i coordinadora del departament d’arts visuals del Institut Ramon Llull, Eva Sòria, es va debatre sobre el paper de l’art i la cultura en un món cada cop més estandarditzat i regulat que intenta domesticar qualsevol intent d’idiosincràsia i experimentació, en definitiva, de tot allò que “no encaixa” o pot resultar molest, sobre la precarietat que acompanya el sector, sobre la pressió per transformar els treballadors de la cultura en “emprenedors” i sobre la possibilitat que les dinàmiques en les que ens trobem puguin implicar la fi de l’art tal i com el coneixem.
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)