close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

20 setembre 2021
PARLEM MARCIÀ Els futurs d'Olga Fröbe-Kapteyn (1881-1962) i Emma Kunz (1892-1963)

Sara Petrucci

Dues dones de la mateixa generació, que probablement mai es van conèixer. No obstant això, ambdues van viure a una distància relativament pròxima a Suïssa i, malgrat el seu diferent origen social, van desenvolupar una pràctica creativa en la cruïlla de la curació (cos i ànima), l’art i la recerca. Ambdues van dedicar la seva vida a estudiar el món i la naturalesa de l’ésser humà a través de la concepció d’un sistema d’imatges polisèmic. L’univers d’Olga Fröbe-Kapteyn i Emma Kunz es va nodrir de l’interès per la ciència i la biologia i de l’obertura a les cultures antigues i no occidentals, impregnades de dimensions espirituals. En temps de malestar social i polític, es van dedicar al seu art, creient en el seu poder curatiu i reencarnador. Un art que utilitza patrons geomètrics i simbolisme inspirats en la seva pràctica de teixir, imatges arquetípiques, ornaments i amb una minuciosa observació del micro i macrocosmos que condueix a la imaginació d’un cosmos singular.

L’obra de totes dues dones ha sortit a la llum per a un ampli públic de manera pòstuma. Algunes de les seves obres estan a punt de ser exposades al Museu Guggenheim de Bilbao o han estat el centre de diverses exposicions recents, convidant també a artistes contemporanis a dialogar directament o indirectament amb elles[1]Sis pintures sobre cartró d’Olga Fröbe-Kapteyn es presentaran a Bilbao (22.10.2021-27.02.2022) en el marc de l’exposició itinerant Elles font l’abstraction, Centre Pompidou … Continue reading. No obstant això, en els anys trenta, les “plaques de meditació” realitzades per Olga Fröbe-Kapteyn només es van exposar durant algun temps en la nova sala de conferències de casa seva. En els anys cinquanta, els diagrames a gran escala dibuixats en paper quadriculat per Emma Kunz penjaven sobreposats a les parets de la seva casa, prop de la muntanya Säntis en Appenzell, llestos per a ser utilitzats i reutilitzats per al diagnòstic o la predicció. Totes dues dones tenien també els seus genius loci que encara avui es poden visitar.

Olga Fröbe-Kapteyn va néixer a Londres l’any 1881 en el si d’una família burgesa d’origen holandès. Va rebre una educació superior a Zuric, primer en arts aplicades (va exposar una brusa brodada al Museu d’Arts Aplicades de Zuric l’any 1916), i després en història de l’art abans de traslladar-se a Munic i Berlín amb el seu marit, un director d’orquestra que va morir en un accident aeri durant la Primera Guerra Mundial, deixant-la amb les seves dues filles bessones nounades. Va exercir una pràctica creativa (en el camp de la il·lustració tèxtil i de llibres), però també com a organitzadora de salons culturals, on l’esoterisme i el sincretisme espiritual ja estaven en voga, i on les dones exercien un paper actiu. El 1920, es va traslladar definitivament a la Suïssa italiana, a només vint minuts del Monte Verità; la colònia d’artistes i lliurepensadors que promulgaven un estil de vida alternatiu i desaccelerat. Allí, a la seva casa al costat del llac Maggiore, entre 1926 i 1934, Olga Fröbe-Kapteyn va realitzar al voltant de 200 quadres en un estil Art déco refinat, geomètric i il·luminat que sintetitzava símbols orientals, cristians, però també teosòfics i místics. Va revelar haver creat aquestes obres en un estat de meditació en el qual també va imaginar, el 1927, la construcció d’un “temple” que prendria forma primer com a “Centre de Recerca Espiritual” amb la teòsofa Alice Ann Bailey, i que després es convertiria en el projecte Eranos, marcat per la col·laboració amb Carl Gustav Jung. Eranos, que significa banquet en grec, serà al llarg dels anys un lloc igualment íntim per a les seves recerques sobre espiritualitat i simbolisme, i un laboratori col·lectiu per a conferències interdisciplinàries sobre la història de la cultura. El primer simposi d’Eranos es va celebrar el 1933, amb el tema “Ioga i meditació a Orient i Occident”. En els anys següents va acollir, entorn de la seva taula rodona, a ponents com Mircea Eliade i Erwin Schrödinger.

Igual que en el cas de Hilma af Klint amb Rudolf Steiner, sembla que hi ha, per a l’art d’Olga Fröbe-Kapteyn, un abans i un després de la seva trobada amb Carl Gustav Jung. Encara que els seus quadres han estat el tema principal de la seva correspondència inicial, després de les vives crítiques de Jung, ella va decidir retirar les seves obres de la sala de conferències i mantenir la seva creació i presentació més privades. A partir de 1934, va entrar progressivament en una nova fase figurativa i autobiogràfica, abraçant la idea d’una imaginació activa amb la creació d’una sèrie que va anomenar Visions.

A partir de 1934, la fascinació d’Olga Fröbe-Kapteyn per la iconografia la va portar també a crear un fons fotogràfic temàtic compost per unes 6.500 peces que abasten des de representacions de pintures, escultures, objectes, fins a símbols de tot el món. Una gran part de la col·lecció es referia a l’arquetip de la Gran Mare, que ella mateixa es va encarregar de conservar en funció dels temes de la conferència[2]Olga Fröbe Kapteyn va donar el seu arxiu d’imatges originals a l’Institut Warburg en 1954. Les representacions de Sant Cristòfol, Hermes, les imatges astrològiques, la creu i els … Continue reading.

Olga Fröbe Kapteyn, “El portal de la iniciació·, de Serigrafies de dibuix de meditació”, c. 1930, serigrafia en color sobre paper, 497 x 360 mm, © The Eranos Foundation

I què hi ha d’Emma Kunz? Prop de Zuric, la pedrera romana de Würenlos va ser el lloc on va fer extreure la pedra que componia la seva pols curativa “Aion A”, i on solia meditar. En l’actualitat, la gruta forma part del Centre Emma Kunz, construït el 1986 per un antic pacient que també va obrir un museu amb les obres de Kunz el 1991. La “gruta” i el seu contingut han estat aquests tres últims anys un lloc d’experimentació per a artistes contemporanis com Christodoulos Panayiotou, Lauryn Youden i Laura Viale[3]Vegeu l’entrevista a Christodoulos Panayiotou, Artforum, abril de 2019; la peça sònica de Lauryn Youden y la nova sèrie de frottages Inframondo de Laura Viale.

Emma Kunz, va néixer l’any 1892, a Brittnau, al centre de la Suïssa alemanya, en un context modest. Es va guanyar la vida treballant en una fàbrica tèxtil i com a criada d’un pintor adinerat, que la va retratar com una musa pastoral. Dona de forta intuïció i àvida d’aprenentatge, es mantenia informada dels temes científics i esotèrics que apareixien en les revistes de difusió, parlava amb químics que l’ajudaven a elaborar els seus remeis i conreava la fascinació pel nou món que s’obria a través de la lent del seu microscopi. Quan la seva pràctica curativa i la seva forma de vida poc convencional (mai es va casar ni va tenir fills) van resultar massa sospitosos per als veïns, es va traslladar al petit cantó de Appenzell, en l’extrem oriental de Suïssa, on els remeiers alternatius eren, i continuen sent avui, ben acceptats.

Emma Kunz va publicar una col·lecció de poemes Vida (Leben,1930) i el 1953 va autopublicar dos fullets teòrics gairebé idèntics sobre els seus mètodes de dibuix: El miracle de la revelació creativa i Nous mètodes de dibuix, tots dos subtitulats Disseny i forma com a mesura, ritme, símbol i transformació del número i del principi. No obstant això, en la concisió de les seves explicacions es va mantenir críptica, optant per no revelar com jugava amb els números en el centre de la seva pràctica ni com utilitzava el pèndol, una eina que avui es conserva en el Centre Emma Kunz amb tres quaderns de notes i esbossos i més de 400 dibuixos realitzats des de 1938 fins a la seva mort. Els seus quaderns, no obstant això, ens informen que concebia les seves imatges com a registres del flux energètic en i al voltant dels cristalls, les plantes, els animals i els éssers humans. Quant als seus processos de creació, no tenim més fonts que els informes dels testimonis oculars que també transmeten les seves cites que, comptades i recomptades, van contribuir a crear el seu personatge llegendari.

Olga Fröbe-Kapteyn i Emma Kunz van utilitzar la pràctica creativa per a trobar respostes en l’ordre del món i materialitzar energies imponderables; en aquest àmbit van integrar eines de guia i processos automàtics. La necessitat de reunir i organitzar imatges i fonts transculturals (també a través de la representació de figures de mandales) va ser realitzada per Fröbe-Kapteyn en el seu escriptori, amb la màquina d’escriure i la fotografia d’una vella rosa dels vents davant els ulls, quan no estava utilitzant una llarga agulla per a seleccionar imatges en diverses biblioteques o consultant l’I Ching, el llibre endevinatori xinès de les revelacions. Emma Kunz, segons relata la seva antiga pacient, dibuixava dempeus, utilitzant la quadrícula del paper mil·limetrat fixat sobre la taula per a marcar els centres de gravetat seguint les formes virtuals del seu pèndol sobre una taula de fusta. A continuació, “teixia” amb una regla i llapis una xarxa de línies pulsants en un estat de concentració que podia portar a la seva ment imatges en les quals veia les forces operants en la naturalesa. Una vegada que ho aconseguia, Kunz reutilitzava els seus dibuixos per a noves interpretacions (que mai anotava). També reproduïa i emmarcava els seus dibuixos, a menor escala, i a vegades els oferia als seus pacients, potser com a talismans.

Werner Schoch, “Emma Kunz at her desk”, 1953, Staatsarchiv Appenzell Ausserrhoden

El món de l’art redescobreix avui aquestes influents figures del passat en el context de les seves emblemàtiques “germanes majors” Hilma af Klint, Georgina Houghton, Agnes Pelton i Josefa Tolrà, entre altres[4]Vegeu, per exemple, l’exposició Alma. Mediums y Visionarias comissariada per Pilar Bonet, al Es Baluard Museu, Palma de Mallorca (2019) i les activitats de Visionary Women Art Research Group. … Continue reading. La progressiva valorització del treball de les dones, les visions posthumanistes i holístiques del món, però també l’ampliació de la categorització de l’art i les espiritualitats, juguen avui dia un paper en la posada en valor d’una creativitat fins fa poc marginada. Creativitat que en molts sentits hauria anticipat els debats sobre el poder i les funcions de l’art. No obstant això, el coneixement de la seva obra avança amb lentitud i, a vegades, amb fonts lacunars. El seu art, les seves recerques i les seves figures s’obren llavors a projeccions especulatives i diàlegs artístics que impulsen una força creativa pròpia i ens fan reflexionar sobre la nostra societat en un temps passat i futur.

 

(Foto destacada: Olga Fröbe Kapteyn, El portal de la iniciació, de Serigrafies de dibuix de meditació, c. 1930, serigrafia en color sobre paper, 497 x 360 mm, © The Eranos Foundation)



Bibliografia:

BONNEFOIT Régine and PETRUCCI Sara (ed.), Zahl, Rhythmus, Wandlung. Emma Kunz und Gegenwartskunst /Nombre, rythme, transformation. Dialogues contemporains avec Emma Kunz, cat.exp. Kunsthalle Ziegelhütte Appenzell (26.04. – 25.10.2020), Appenzell : Gebert Stiftung/Göttingen : Steidl, 2020.

AFSCHAR Yasmin (ed.), Kosmos Emma Kunz : eine Visionärin im Dialog mit zeitgenössischer Kunst =Emma Kunz cosmos: a visionary in dialogue with contemporary art, Zürich: Scheidegger & Spiess, 2021.

BERNARDINI Riccardo, Jung a Eranos. Il progetto della psicologia complessa, Milan: Franco Angeli, 2011.

BERNARDINI Riccardo and MERLINI Fabio, “Olga Fröbe-Kapteyn (1881-1962): a Woman’s individuation Process trough Images at the Origins of the Eranos Conferences”, in: ARAS connections, n°4, 2020, pp. 1-19.

HACKL Hans Thomas, An alternative Intellectual History of the Twentieth Century, Routledge, 2013.

1 Sis pintures sobre cartró d’Olga Fröbe-Kapteyn es presentaran a Bilbao (22.10.2021-27.02.2022) en el marc de l’exposició itinerant Elles font l’abstraction, Centre Pompidou (05.05 -23.8.2021). Algunes obres i part de l’arxiu reunit per Olga Fröbe-Kapteyn es van presentar durant les exposicions La Gran Mare (Palazzo Reale, Milà, 2015) i The Keeper (New Museum, Nova York, 2016). Tretze de les seves obres s’exhibeixen de forma permanent en l’exposició restaurada The Breast of Truth, comissariada per Harald Szeemann el 1978, al Museu Casa Anatta, Monte Verità, a Ascona. Encara no hi ha cap monografia. Els dibuixos d’Emma Kunz han rebut un reconeixement mundial, concretant d’alguna manera una cita que se li atribueix sovint i que informa que les seves imatges estan pensades per al segle XXI.
2 Olga Fröbe Kapteyn va donar el seu arxiu d’imatges originals a l’Institut Warburg en 1954. Les representacions de Sant Cristòfol, Hermes, les imatges astrològiques, la creu i els mandales occidentals van ser temes de la seva recerca
3 Vegeu l’entrevista a Christodoulos Panayiotou, Artforum, abril de 2019; la peça sònica de Lauryn Youden y la nova sèrie de frottages Inframondo de Laura Viale
4 Vegeu, per exemple, l’exposició Alma. Mediums y Visionarias comissariada per Pilar Bonet, al Es Baluard Museu, Palma de Mallorca (2019) i les activitats de Visionary Women Art Research Group. Notar que el tema de l’exposició central de la propera Biennal d’art de Venècia comissariat per Cecília Alemani es basa en el llibre de Leonora Carrington: The Milk of Dreams

Sara Petrucci antigament va ensenyar història de l'art contemporani a la Universitat de Ginebra i Neuchâtel. A través de la seva investigació, investiga sobre la imaginació gòtica del cos ingràvid al llarg del segle XX. Va ser investigadora associada a l’exposició “Nightfall. Gothic Imagination since Frankenstein ”(2016-17) al Musées d’art et d’histoire, Ginebra, i co-comissariada de l’exposició“ Number, Rhythm, Transformation. Diàlegs contemporanis amb Emma Kunz ”(2020) a la Kunsthalle Appenzell.
Ha combinat l’activitat acadèmica amb diverses experiències de treball en institucions d’art, fundacions d’art i una galeria d’art. Des del 2021, forma part de l’equip Documents d’artistes Genève, una plataforma d’edició digital per a artistes contemporanis. Escriu sobre Emma Kunz, el cos flotant, la realitat virtual i el gòtic en general. També li agrada molt nedar.

Publicacions

20 setembre 2021

PARLEM MARCIÀ

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)