close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

19 maig 2013
Interferències a Llatinoamèrica

A*DESK

Dilluns i dimarts passat començàvem la setmana a Llatinoamèrica amb crítica cultural i art crític. Enunciats sobre els quals ressona aquella necessitat en forma de postulat de què parlava Graciela Carnevale en una conversa al ZKM de Karlsruhe: “l’art no té a veure amb la representació, sinó amb una acció que pot interferir en la vida real”.

Claudio Iglesias apuntava-> http://www.a-desk.org/highlights/La-rellevancia-de-ser-mestis.html] com l’art llatinoamericà s’enfronta (no en el sentit de lluita, sinó d’encarar) des de fa molt a uns fantasmes que el persegueixen: la naturalesa del mestís, el lloc de l’estranger, la influència del colonialisme… Són aspectes històrics que s’endinsen en una complexa cosmovisió. I sense negar la seva centralitat, generen un llast ineludible, un amarratge al passat que copa encara molts discursos.

L’any 1968 va ser un any efervescent en diversos punts del planeta. En una mena de comunió global, molts van veure com s’esquinçaven cordes que portaven decennis tibant. En un esclat polític i artístic entorn l’experimentació, Tucumán Arde, dels quals també parlava Syd Krochmalny dimarts passat, van ser una mostra espontània de discurs independitzat, de conceptualisme alliberat de “llastos” colonials, de projectes projectats a projectils polítics.

I és que quan l’art es mou, com l’agiten -en altres termes- Daniela Ortiz i Xosé Quiroga en el seu projecte presentat a La Capella, 15.518, la fricció produeix espurnes i concilia aquesta interferència en la vida real que propugnava Graciela Carnevale.

A*DESK, Institut Independent de Crítica i Art Contemporani, es dedica a la formació, la edició i la investigació al voltant de la crítica d’art contemporani. Sota la visió de que el pensament critic fa lliures als individus, la seva missió és reivindicar activament el valor de la crítica: generar debat al voltant de l’art contemporani, dotar a l’inidividu de llibertat d’opinió i impulsar, així, la cultura.

Publicacions

19 maig 2013

Interferències a Llatinoamèrica

31 desembre 2018

Estatus Artista

30 novembre 2018

COREOGRAFIA

31 octubre 2018

PEDRES

Pub

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)