Investigació artística

Pràctiques deslocalitzades, reflexions polítiques i contextos i estructures socials; Internet, el gènere o la seva absència, el discurs i la seva criticitat, el moviment, la performance, la dansa, el joc, el ball. La teoria, l’arxiu, el discurs i el meta- (…).

Els espais i temps de la investigació artística són un tema que ens ocupa des que l’art és art i hi ha algú reflexionant-hi. L’evolució de la praxi, dels continguts, dels suports o els objectius, dels sistemes de producció o de les seves estructures de distribució són quelcom que no descobrim ni aquí ni ara.
En aquest número, buscàvem una foto fixa de l’estat actual de la qüestió més que una aproximació que englobés i emmarqués la totalitat de l’objecte, sabem que això és rarament possible.

Iniciàvem el mes amb Nerea Arrojería i una mena de classificació “Searching Mode” o maneres d’intentar ordenar l’inorganitzable, a “Searching for sugar title”.

La seguia un brillantíssim Xavier Acarín amb la seva apologia de la intuïció i la inexactitud com a mètode i fi, en un text titulat “Inexacta intuïció” i que anava més enllà d’autors de referència en la investigació artística (Hito Steyerl, Uta Meta Bauer, Aby Warburg), amb relacions impredictibles, resultats sense raonaments explícits, Duchamp, o post-democràcia, passant per Paul Lafargue, Donna Haraway o Adam Curtis.

Irina Mutt signava “Buscant problemes”, en el qual, partint de la necessitat de problematització de la pràctica actual – en investigació artística, però també, més en primera persona, curatorial-, repassava autores com Virginie Despentes, Maggie Nelson o Karen Barad.

I tancàvem l’any amb una col·laboració amb la Fundació Yaxs, en què la comissària i crítica Manuela Moscoso, va tutoritzar un seminari sobre mètodes d’investigació en les pràctiques artístiques, i els processos i resultats es publicaven aquí per acabar l’any: Spanky ens introduïa en l’atzar com a detonant i la càmera com a eina d’investigació per a bussejar a l’arxiu del poeta Arqueles Morales Chacón; Delfina Esperanza de León ens convidava a realitzar connexions intemporals i una sèrie d’invocacions per encarar el desastre; Mario Alberto López realitzava una investigació i un experiment a partir d’una fotografia; Nora Pérez i Jorge de León exploraven l’ús del color en els mitjans de comunicació a Guatemala així com la inclinació al sensacionalisme i, per acabar mes i any, Manuel Chavajay ens proposava un joc/poema per reivindicar els espais que ens són segrestats.