close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

03 agost 2013
ricardo_basbaum.jpg
Jo he participat d’una experiència artística. Ricardo Basbaum al CGAC.


El correu electrònic ho deia molt clar, Voçe gostaría de participar de uma experiência artística?” L’artista brasiler Ricardo Basbaum va iniciar aquest projecte l’any 1994, basat en un objecte que és cedit a una sèrie de persones perquè durant uns dies convisquin amb ell. No hi ha guions previs, cadascú gaudeix la peça en la seva intimitat com li plau, documentant en alguns casos el tràfec a què la sotmet durant la seva experiència i compartint-ho a la web del projecte http://www.nbp.pro.br/ .

La sensació que a mi em va envair, va ser amb tota seguretat propera a la d’un pare primerenc que davant la fragilitat del nounat opta per no tocar, per girar al seu voltant ansiós per fer alguna cosa, però amb un dubte que l’engarrota. Confessava l’artista Mauro Cerqueira en una visita al seu taller de la Rúa 2 Caldeireiros -habitual conversa entre pares adoptius de la criatura-, haver baixat amb l’objecte de Basbaum sobre el seu monopatí per la pronunciada pendent del seu carrer, anys abans, quan la peça va trepitjar Portugal.

La meva experiència no ha estat tan extrema, tan interessant. No obstant això, m’he proposat repetir els meus afers quotidians amb ella a collibè, comprenent la dificultat de ser el tutor ja no d’un ésser viu, sinó d’un simple objecte. Mai se m’han donat bé aquest tipus de responsabilitats, he estat un d’aquells nens als quals se’ls morien les tortugues, els periquitos, els peixos i els hàmsters. Dubto que pugui mantenir amb vida un cactus. La devolució de l’objecte va suposar per a mi un alliberament, probablement sigui aquest el pes de l’art, o la dificultat de participar d’una experiència artística.

D’altra banda, l’exposició de Ricardo Basbaum, molt recomanable per cert, romandrà al Centro Galego de Arte Contemporánea fins el 6 d’octubre.

Àngel Calvo Ulloa va néixer en un lloc molt petit i ple d’infames personatges. A la facultat on va estudiar, mai li van parlar ni de la crítica ni del comissariat, per això ara dedica els seus dies a llegir, escriure, i de tant en tant, fa alguna exposició. Adora viatjar i sentir-se petit en una gran ciutat. També adora tornar a casa per a odiar de nou aquest petit indret.

Media Partners:

close