close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

09 maig 2013
La iniquitat de la cultura. Martí Peran parla sobre crítica, comissariat i producció artística

Pilar Bonet

Molt s’ha parlat i escrit sobre l’art en general i una mica menys sobre la crítica en particular. Crítica i creació comparteixen una primera lletra i un mateix territori, però un lloc menys confortable del que podem creure o volem trobar. Una travessa crítica o creativa precisa per la seva navegació d’una constant desarticulació o modificació dels discursos que insuflen les veles.

I una cosa imprescindible per a la crítica i l’art és reconsiderar de manera ininterrompuda la seva legitimitat, l’autorització del seu propi discurs, per evitar caure en el buit d’una perversa mutació de tal autoritat en ortodòxia o model de poder. Coincideixo en pensar que la crítica, com la producció artística contemporània, és sempre una condició per elaborar coneixement, una actitud més propera a l’acció que l’assossec. Una producció que compromet la nostra comprensió del passat i la nostra capacitat de construir futur.

En una xerrada sobre crítica, comissariat i art, el professor Martí Peran exposa una interessant reflexió plena de judici crític, d’aversió cap a la frivolitat de la cultura i la subsidiarietat de la crítica convertida en mer periodisme cultural. En els primers minuts videogràfics d’aquest material (més a la web d’Arts Coming), Peran insisteix en desmantellar el paper del crític i del comissari d’exposicions, convertit el primer en comentarista i el segon en un gestor al servei de les institucions. Crítica i comissariat han avançat en la seva professionalització, en el sentit mercantil del terme, a costa de desallotjar profunditat en la seva tasca. Interessant la reflexió sobre les formes convencionals de la crítica i com aquestes han colonitzat altres contextos culturals aclaparant amb una retòrica neoliberal creadora de conceptes trampa com ‘pluralisme’, ‘transversalitat’ o ‘interdisciplinar’. El crític ens ofereix una nova lectura i superació de les disciplines convidant-nos a resistir contra la tautologia de l’art que es refereix a l’art.

En un mateix registre d’anàlisi, les paraules de Martí Peran aborden a la segona part de la conversa les estructures i la funció del que anomenem art contemporani. Aquí la condició de simulacre i d’espectacle de l’art es confronta a la necessitat que la producció artística assumeixi les condicions històriques del present i treballi en la direcció de crear llocs per negociar amb la realitat, sense escapismes. Es verbalitza la idea de l’art com a espai i acció d’un esperit utòpic capaç de no rendir-se a determinades condicions de la realitat, imposades com a condicions idònies. ‘Quan l’art es reconeix com a art, ràpidament queda neutralitzat com mercaderia’, amb aquesta afirmació Peran assenyala que escapolir-se de la idea d’art per esdevenir alguna cosa ‘estranya’ lluny de ser un conflicte és la veritable missió de l’art.

I parlar d’art no és definir llenguatges ni codis, sinó atendre llocs per a l’acció. En aquests moments de iniquitat absoluta de la cultura institucional, donada a accions vandàliques i terrorisme social, les paraules de Martí Peran són més que mai imprescindibles. Hi ha molt a fer i més encara per abolir. Tots estem amb el cul a l’aire!

Ho intentarà, de nou. Escriure sobre art i cultura des de la crítica, gestionar producció des del comissariat o compartir sabers des de la docència, són registres de treball que permeten a Pilar Bonet pensar en el factor polític de la producció artística i la seva responsabilitat social. Quelcom menys glamurós que una càtedra, un certificat d’excel·lència o un premi, però al cap i a la fi, quelcom que ocupa un temps decisiu i sense retorn. El millor aplaudiment el va rebre dels seus amics, molts d’ells artistes, fent una paella per tots ells. Ho intentarà, de nou.

Publicacions

09 maig 2013

La iniquitat de la cultura. Martí Peran parla sobre crítica, comissariat i producció artística

01 setembre 2013

Copiar no és pecat

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)