Laure Prouvost i Guy Ben Ner. “Precariat” a Nova York

Tot just a uns carrers de distància, deixant el barri xinès entremig, coincideixen a Nova York dues exposicions amb alguns dels últims treballs de Guy Ben Ner i de la recent guardonada amb el Turner Prize, Laure Prouvost. A la sala principal de la galeria Postmasters, Ben Ner presenta un dels seus vídeos domèstics en què reinterpreta 11 minuts de la pel·lícula “La guerra dels mons”, dirigida per Steven Spielberg, amb el material que l’artista té al seu abast, principalment la seva casa i els seus fills. Prouvost centra l’interès de la seva instal·lació, ubicada a la planta baixa del New Museum, en la representació i encarnació de les estafes a través d’Internet.

Ambdues exposicions tracten sobre la idea de la reconstrucció i personificació en carn pròpia d’una ficció. En el cas de Ben Ner es tracta del reenactment del reenactment, una història, la de “La guerra dels mons”, que a dia d’avui segueix generant sentit, malgrat els diferents formats als quals s’ha adaptat.

El reencatment de Prouvost és el d’aquesta ficció que, encara que sigui per uns instants, també crea sentit en el nostre imaginari: una història desposseïda de cos a través d’Internet. Ambdues mostres tracten, des de llocs diferents, la situació emocionalment precària del capitalisme occidental. Mentre Prouvost parla des de la seducció esdevinguda en una situació emocionalment fràgil per les condicions en què es produeix, Ben Ner ho fa des de la por. No obstant això, més enllà del contingut dels seus treballs, és significativa la postura que adopten. No només tracten d’allò inestable i afeblit d’una situació, sinó que parlen des d’ella, a través de mitjans igualment pobres. Tots dos tracten sobre un ‘altre’ que s’ha fet el nostre: allò precari.

És simptomàtic que les dues exposicions coincideixin en el temps i gairebé en l’espai a Nova York, una ciutat que es mou pel desig en un país que ho fa per la por.