close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

26 octubre 2013
Apostol.jpg
Le Corbusier cremat a Bogotà

Pilar Bonet


A Queimada, obra de Pontecorvo protagonitzada per Brando l’any 1969, el foc és la gran al·legoria de la insurrecció i una molt bona lectura sobre les dificultats de la independència política i econòmica als països llatinoamericans. Un al·legat en contra del colonialisme, el capitalisme i l’esclavitud. És a dir, la rebel·lió contra la tirania del model polític i econòmic europeu. Es va filmar en escenaris colombians, l’illa imaginària, i el dolent era portuguès encara que hauria de ser francès o espanyol, potser fins i tot suís.

Les imatges d’aquesta pel·lícula parpellegen en la meva imaginació contemplant unes fotografies d’Alexander Apóstol ‘Le Corbusier cremat a Bogotà’ (2005). Aquest artista veneçolà va néixer el mateix any de la filmació i la sèrie de fotografies que cito mostra les restes d’un buit arquitectònic igual d’enlluernador que les fogueres de Queimada. Les imatges registren el pas de les revoltes estudiantils dels anys seixanta en una zona universitària de Bogotà, lloc urbanitzat seguint els idearis del Pla Pilot que Le Corbusier va traçar per a la capital en els anys quaranta i que Sert també va recolzar. La missió social de la modernitat que encarna l’arquitectura racionalista presagia així el seu propi fracàs. La destrucció dels apartaments després de la revolta són documents metafòrics sobre la violència que persisteix a Colòmbia i a Llatinoamèrica, les imatges congelen el rastre de l’ideari modern europeu en mobles i murs robats. Eterna Queimada.

Aquesta és una de les obres que ocupen temporalment l’espai de la Casa Capell a Mataró, projecte de l’arquitecte racionalista Jordi Capell construïda l’any 1959. Deu artistes envaeixen aquest espai domèstic, ara ocupat per oficines municipals del departament de sostenibilitat, per rellegir la història de la modernitat des dels seus artefactes i idearis constructius. El projecte es titula MODERNITAT AMAGADA i consisteix en una invitació a autors que desenvolupen de forma habitual reflexions al voltant de l’arquitectura moderna. La proposta, iniciativa de l’associació ACM, es planteja no només mostrar obres que visualitzin aquest diàleg entre artistes contemporanis i arquitectura, sinó també “mostrar” la casa mateixa, avui restaurada i incorporada al patrimoni municipal. Entre la investigació, la interpretació i el compromís social, les peces s’emplacen perfectament en aquest projecte familiar i s’expandeixen noves lectures sobre la memòria de la nostra història des de l’arquitectura i el disseny.

La contundència del vídeo de Xavier Arenós, ‘Madriguera#10. Proun. Desenterrament’ (2012), crec que mai trobarà millor recer que el petit traster on ara s’exhibeix, en ell la sonoritat i el clarobscur de la troballa arqueològica d’una peça del Lisstzky adquireixen una dimensió èpica. També la minúscula maqueta en paper de la ‘Maison Bulldog’ (2011) de Jean Prouvé que Dani Montlleó situa sota la gèlida llum fluorescent adquireix una materialització més literària que funcional, a mig camí semàntic del búnquer i la trinxera. Una altra peça que irradia lectura política i subtilesa és el dibuix de Regina Giménez, ‘Composició en vermell, groc, blau i blanc’ (2013), que assimila el traç d’un dibuix d’estudi de la casa Masjuan de Capell per desenvolupar una faula visual sobre la sintaxi de la modernitat de Mies i Mondrian, barrejant veritat geomètrica i manifest simbòlic. També les obres de Domènec, Jaume Roura, Terence Gower, Carla Filipe, Eva Fàbregas i Rafel G. Bianchi ocupen diversos espais de la casa Capell, ara deshabitada però contaminada de molt bones relectures sobre el colonialisme del pensament cartesià, el capitalisme global i l’esclavitud dels ideals de la modernitat. Un projecte temporal però de gran interès per al públic que pot visitar la casa en hores d’oficina.

Arquitecte, matemàtic i humanista, Capell va ser un precursor en les seves idees i un ciutadà compromès amb la lluita i la defensa dels valors ètics. La seva gran capacitat d’acció el va portar a la defensa d’una justa distribució de la riquesa i l’accés de tots els ciutadans a una cultura superior. Ell volia fer possible un futur més just, ara deu artistes l’acompanyen en aquesta campanya pedagògica i reconstructiva. El llegat d’aquest important i poc conegut arquitecte català, Jordi Capell (1925-1970), és l’amfitrió perfecte per a un projecte que abandona els espais privilegiats de l’art a favor de llocs més temporals i inestables, més compromesos i afins a les agitades llums i ombres d’una foguera contra el silenci.
Domenec

Ho intentarà, de nou. Escriure sobre art i cultura des de la crítica, gestionar producció des del comissariat o compartir sabers des de la docència, són registres de treball que permeten a Pilar Bonet pensar en el factor polític de la producció artística i la seva responsabilitat social. Quelcom menys glamurós que una càtedra, un certificat d’excel·lència o un premi, però al cap i a la fi, quelcom que ocupa un temps decisiu i sense retorn. El millor aplaudiment el va rebre dels seus amics, molts d’ells artistes, fent una paella per tots ells. Ho intentarà, de nou.

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)