Alguna cosa passa en el context de l’art. Protestes aquí i allà, queixes sobre l’actuació política, sobre qui mana, sobre les maneres, sobre la manca d’ètica … El sistema institucional modifica el seu sentit des de certa por, el mercat defineix més i més el calendari però la seva voracitat pot acabar amb la seva pròpia estructura, i el sector diguem independent no troba el seu lloc i sembla haver perdut la confiança.


Durant els bons temps vam assistir a un acostament peculiar entre les maneres de fer des de la institució cap a contextos independents i a l’inrevés. Es van obrir algunes portes, es van generar alguns projectes de base flexible i es van proposar sistemes de treball horitzontals. En alguns casos es va aniquilar directament l’existència d’altres possibilitats que no fossin institucionals i en d’altres es va potenciar la professionalització d’alguns individus. Des de la independència es va assumir com a normal que la institució era el nou objectiu, oblidant en molts casos els motius originals de la posada en marxa de diverses propostes. Una mica d’això segueix i la institució ha passat, carambola, al costat d’allò precari. A veure si s’accepta com una cosa normal o es dóna un cop de puny sobre la taula.


A la crisi econòmica, sistèmica, política i ètica que ens acompanya el sector art segueix com entumit. Hi ha queixes, hi ha gestos, però, i si saltem a l’acció? I si reorganitzem tot l’entramat? I si prescindim de qui governa? I si ho intentem sense diners? Estem legitimats per a actuacions d’aquest tipus? Quin és el context que rebem i quin és el que tenim? Podem pensar en termes de responsabilitat? Estem preparats?



En aquest número d’A*Magazine presentem tres nous textos. Paloma Checa entrevista a Paloma Polo per la seva exposició al Museo Reina Sofía de Madrid, Imma Prieto analitza l’exposició “Estación experimental” presentada ara a Laboral de Gijón, i Sonia Fernández Pan s’acosta a, M I A M I, un espai independent a Bogotà.