Narratives, display i textualitat

Dediquem setembre a les narratives i displays des d’una perspectiva alternativa perquè ens sembla important, encara, qüestionar les coses constantment. Perquè creiem que la forma en què s’expliquen les coses és clau, no només per com es fa -en ritmes, tons, contingut…- si no també, i sobretot, pel potencial de canvi que fer-ho comporta. I per les possibilitats d’aconseguir resultats diferents dels habituals que s’obren, possibilitats que modifiquin, que facin anar cap a algun costat, encara que no sigui forçosament cap endavant.

Iniciàvem el mes amb un text de Manuela Pedrón Nicolau en el qual escrivia sobre la renúncia de l’habitual. Sobre altres maneres de dir les coses, de narrar, de fer-les públiques i de difondre-les, i l’abast que això brinda a la pròpia història i a la seva vida futura. A més, va fer un interessant repàs de diferents pràctiques dut terme en aquest any a Madrid, parlant sobre el treball que estan desenvolupant sobre això alguns col·lectius com Play Dramaturgia o els artistes Christian Fernández Mirón, Selina Blasco i Javier Pérez Iglesias.

La segona setmana revisàvem, amb Anna Dot, la rellevància de la traducció com a element essencial de la comunicació. Perquè, dèiem, com s’expliquen (i tradueixen) les idees és important per a la comunicació efectiva d’elles. Perquè pot canviar-ho tot. Per la centralitat de la traducció en escenaris multilingües i arran d'”A voz do Tradutor” aquest estiu al MARCO de Vigo.

Paloma Checa escrivia per la seva part sobre les pràctiques de lectura al voltant d’una Biennal d’art, “sobre dispositius espirals, imatges flotants i referències vagues”… sobre Supercommunity i el seu abast i obertura de mires, de temes, de possibilitats. En aquesta ocasió, brindàvem homenatge també al final d’una biennal de Venècia que ha estat controvertida pel seu eix temàtic central, però de la qual hem de destacar, sens dubte, la centralitat de les narratives en la seva estructura i desenvolupament.

I per acabar, Joan Canela entrevistava Binna Choi, directora de Casco Netherlands, una institució que porta a terme un programa centrat en la construcció de l’espai social i en temes de col·laboració, producció col·lectiva i projectes orientats al procés des de la base artística, del disseny i de l’arquitectura, així com de la recerca en un sentit ampli.