close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

agost
Perquè seguim. Centó

Gisela Chillida

Aquest és un text col·lectiu, un collage, un patchwork, un centó format per retalls i pegots d’algunes de les respostes recopilades al llarg dels mesos de juliol i agost d’aquest peculiar 2020.

A inicis d’estiu, llancem la pregunta per què segueix vostè treballant? o, dit d’una altra manera, per què segueix vostè treballant en això? per què segueix vostè acceptant aquestes condicions? per què segueix vostè treballant en un sector que no gaudeix de cap valor ni estimació, no tan sols per part de la majoria de la societat sinó sovint pels propis agents que treballen en aquest sector? per què segueix vostè sofrint i torturant-se?

Han respost artistes, escriptors i comissaris, un dj i una arqueòloga, algun crític i algun director de teatre -doncs és clar que aquesta pregunta només pot tenir sentit per a aquells que no (sempre) treballen per diners-.

Seguim perquè som esclaus d’alguna força exterior desconeguda i misteriosa que ens empeny i aguaita com fantasma, seguim perquè és una addicció i no ho podem deixar -no, ara no-. Seguim perquè ja som aquí i no podem ni sabem ni volem fer una altra cosa –porquequeotracosapodríahacer?-. Seguim per inèrcia, perquè ja portem temps i abandonar implicaria tirar per la borda esforços, il·lusions, somnis i malsons. Seguim com qui fa scrolldown mentre mirem estranyats i incrèduls a aquells que murmuren, canten o criden que no tornaran a treballar mai. Seguim perquè no sabem no fer i fins tot no fer és ja fer alguna cosa.

Hem compaginat i continuem compaginant el treball en això -que ens agrada, que ens realitza, en això en el que creem- amb treballs alimentosos en la construcció, en call centers i a la Universitat, seguim en això encara que la majoria de vegades els ingressos provenen dels nostres treballs com a dissenyadors, professors o ghostwriters; seguim i seguim mentre ajustem tot això amb les nostres vides, les nostres maternitats… A vegades treballem en això perquè ens ho demanen i perquè ens donen diners, perquè encara que costi convèncer-nos –però, això era un treball?– sí, això, això és un treball! i visitar museus, entrevistar artistes, reflexionar sobre les obres, és un ofici. Seguim perquè som mandrosos, ens agrada vagabundejar i lavorare stanca. Seguim perquè encara que estiguem ansiosos, cansats, atordits, hipnotitzats i inquiets sabem que això és el més semblant a no treballar.

Seguim perquè no sabem perquè seguim, perquè ja no ens ho preguntem i perquè si ho sabéssim inevitablement pararíem. Continuem treballant encara que a vegades sembli que estem llançant missatges com a coets a l’espai. Seguim perquè vam mossegar l’ham, ens van enganyar i ens (auto)enganyem: vam creure que això era un joc, un debat, un ball. Seguim perquè moltes vegades sofrim però moltes altres ho passem pipa. Seguim per a treballar amb amics, per a conèixer gent interessant i perquè fent (junts) aprenem. Seguim per entusiasme i masoquisme, per amor i per desig, porcuriosidad i porverquesale, perquè aquí podem fer el que ens dóna la gana sense ser presos per bojos. Seguim per vocació, perquè volem, vam voler i voldrem, seguim perquè podem seguir i no veiem una altra opció de ser i estar en el món. Seguim per a dormir bé i per a estar tranquils d’esperit. Seguim pel que no es viu.

Continuem treballant per nosaltres i pels altres, per a construir un lloc comú en contra de tot allò estrictament pràctic, útil i comercial, per a poder imaginar i generar formes de comunitat i estructures de vida que desafien l’statu quo. Seguim per la volontà che c’era diesprimere un rifiuto radicale del lavoro, dellafatica, di tutte li cus che sono caratteristichedel capitalisme. Seguim per la revolució, per fer-la i per explicar-la. Seguim perquè «la cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini» i perquè «la conquesta del poder cultural és prèvia a la del poder polític». Seguim i seguim perquè encara queda molt per fer.

 

Tema del Mes

Gisela Chillida (Barcelona, 1987) és crítica d'art, comissària independent i gestora cultural. Escriu regularment per a les revistes i publicacions Bonart, Hänsel i Gretel, Núvol-Digital de Cultura, La Maleta de Portbou, Politica&Prosa o Diario Levante. Recentment, ha editat el llibre “Galeries d’art a Catalunya” i el catàleg sobre la mostra “Tàpies/Alcaraz/Rubert” a Kunst Lager Haas de Berlín. Algunes de les seves exposicions com a comissària s'han pogut veure en les galeries Àngels Barcelona (Enésima Intempestiva), Art Aurora (El pliegue i Seastanding) i Àcid Sulfúric (€uropolis), l'espai Cera 13 (Luna y polvo) o en Fase Espacio de Creación i Pensamiento. Des de 2018, coordina el Premi Loop Discover, celebrat en el marc del festival i fira de videoart LOOP Barcelona.

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)