RAVING x MacKenzie Wark

A finals del 2023, la editorial argentina Caja Negra ^[1]Fundada a l’Argentina en 2005 per Diego Esteras i Ezequiel Fanego, Caja Negra és una editorial independent amb seus a Buenos Aires i Madrid., especialitzada en temes d’actualitat, art i pensament contemporani, es posava en contacte per a compartir dues de les seves últimes publicacions en la línia de traduccions al castellà de llibres interessants que solen dur a terme; un va ser No Binarix ^[2]No Binarix, és un llibre de memòries escrit per Genesis P- Orridge poc temps abans de morir a causa d’una leucèmia l’any 2020. Orridge, va formar part del grup d’art performatiu … Continue reading les memòries de Genesis P-Orridge i l’altre, en el qual m’aturo avui RAVING de Mckenzie Wark ^[3]Mackenzie Wark, NewCastle, 1961 és una escriptora i professora australiana amb base a Nova York. Coneguda principalment pels seus escrits sobre la teoria dels mitjans, teoria crítica, nous mitjans … Continue reading Ambdós meravellosos i recomanables i tots dos també per a aquesta bibliografia de tesis que algun dia finalitzaré sempre i que em faci gaudir de diferents lectures i dels aprenentatges dels altres. Ara que tinc un peu a l’Acadèmia, respecto i admiro entre tanta jerarquia als qui fan la revolució des de dins i són radicals en la seva recerca i ensenyament. McKenzie Wark es presenta com a “icona de la teoria, marxista dolenta i amenaça transsexual” amb aquestes etiquetes imparteix classes d’Estudis Culturals i Mitjans de comunicació al Lang College de la New School for Social Research de Nova York. He buscat a Google Maps la ubicació de l’escola (d’altra banda, quina fantasia d’estudis superiors tenen als States) i està situada al campus de Greenwich Village a la populosa illa de Manhattan a 2 h i 30 minuts aproximadament caminant i 50 minuts amb cotxe del barri de Bushwick, Brooklyn, on està localitzat el seu llibre RAVING una autoficció que ha resultat ser tot un èxit, tal com ho va ser la seva anterior publicació Reverse Cowgirl, La Caja Negra, 2022, on aprofundia en les connexions entre transicionar i anar a una rave. En una entrevista recent Wark deia el següent: “Vaig tornar a les raves després de la transició perquè continuava tenint una disfòria molt difusa, que no se situava en cap lloc específic del meu cos. Per això no em vaig plantejar recórrer a la cirurgia; podria operar-me la cara o les tetes, però no em faria sentir millor. A altres persones els funciona, però a mi el que m’ajuda és ballar”. Un concepte d’interès sobre el qual va reflexionant a través d’aquests llibres és sobre continuar posant el focus després de més de trenta anys d’història dins de la música electrònica en el tecno, aquest beat que mai mor, assimilant una sort de temps oblic que té a veure amb una sensació d’experimentació que comporta el fet trans “perquè moltes persones trans no esperen viure molt de temps, i això et dona una percepció molt diferent de la temporalitat” diu. El temps post pandèmia és una altra manera d’entendre el llibre i tornar a abraçar les reunions i el ball tal com la generació de Wark ho feia als anys noranta. Per a la comunitat trans i trans-friendly de Brooklyn, aquestes antigues naus industrials amb “llum àlien” gentrificades per a la festa i les cultures de la nit se succeeixen com un abric, “un refugi en el qual poder ballar i improvisar, fins i tot quan tot al nostre voltant conspira contra qualsevol imatge positiva de futur”. D’aquí prové el fet d’incidir també en l’electrònica com a espai segur per a lis altris.. Femmunismo ketamínico ^[4]Femmunisme ketamínic en l’original en anglès, es tracta d’un neologisme referent tant a comunisme com al terme francès femme que en anglès evoca el més convencionalment tractat com a … Continue reading, temps-k ^[5]temps-k. El que la situació construïda d’una rave cerca generar. La k- es refereix a una de les drogues més consumides en aquestes raves, la ketamina., rave continuum ^[6]rave continuum. Es refereix a una rave amb un temps que existeix fora de tots els temps i va més enllà del tradicional temps lineal i històric. són alguns dels conceptes produïts en diàleg amb amiguis anònimes, amants ocasionals, DJ, treballadores de la nit, i una llista heterogènia de referents que va de Theodor Adorno a Juliana Huxtable ^[7]Juliana Huxtable, Houston, 1987 és una artista visual, escriptora, performer, DJ, i cofundadora del projecte Shock Value, amb base a Nova York., passant pels situacionistes o, fins i tot, un mem de Facebook. La crítica social que deriva de la gentrificació i globalització mundial travessa part d’aquesta història posant el focus en els co-workers ^[8] Co-worker. Un tipus social catalogat per les ravers per a incidir en una persona habitualment no-raver. homes cis que s’acosten a les festes amb intenció de ser “contemporanis” i amb una suposada tolerància a les minories i la diversitat. És contradictori i una mica pervers quan l’heteropatriarcat surt de festa i s’apropia dels codis d’aquesta a manera de falsa integració social. L’important en tot això és continuar construint un nosaltres. Es tracta d’entendre la música com una salvació. “El fragment, en bucle dins el meu cap, és la banda sonora de la nostra abraçada”. Així finalitza el text de Mackenzie Wark, però no l’edició en espanyol de Caja Negra. La investigadora cultural i filòsofa Marta Echaves  escriu l’epíleg situant-se en una fantasia de nit i literatura amb la mateixa Wark, amb Mark Fisher ^[9]Mark Fisher Leicester, 1968- 2017 va ser un escriptor, professor i crític cultural britànic. Va adquirir popularitat per les entrades del seu blog signades com a k-punk al començament del segle … Continue reading, un desig de desconstrucció i de convertir-lo al femmunisme i en una d’aquestes raves contínuum sense fi.

[Imatge destacada: Foto @Mackenzie Wark @ The New Yorker 2023].