Revisant l’arxiu

Agost és un  mes estrany. De vacances per la majoria, existeix un acord tàcit per baixar una mica el ritme i desconnectar de les rutines i la hiperconnectivitat de la resta de l’any. A A*DESK ens costa molt desconnectar, però des de fa algunes temporades ens hem proposat dedicar aquest mes d’agost a realitzar una mirada retrospectiva i analítica al nostre arxiu. Fa un parell d’anys ens vam adonar que aquesta mirada a l’arxiu podia acabar sent endogàmica i vam decidir que era necessària una certa distància. Llavors vam començar a convidar professionals als quals admirem per tal que es capbussegin en els nostres arxius, amb carta blanca per a seleccionar textos i amb la condició de que escrivissin una breu introducció explicant el perquè de l’elecció.

Sempre és enriquidor veure el que altres destaquen –i ho corroborem cada any- i cóm textos publicats fa bastant de temps segueixen tenint vigència i aguanten lectures actualitzades.

Aquest estiu 2018 hem tingut a quatre convidades de luxe:

Marta Gili, que durant dotze anys ha estat directora del Jeu de Paume a Paris i que ara torna a Espanya a iniciar nous projectes, triava un text de Martí Manen publicat l’any 2009, en el que parlava del gap entre el temps real i el temps institucional, un text absolutament vigent quan des de les institucions se segueix buscant l’estratègia que permeti una sincronia entre el que passa “fora” i “dintre” de la institució.

Natalia Vicenta, comissària associada d’Estancia Fems Casa Barragán a Ciudad de México, destacava un text de Peio Aguirre publicat fa tres anys sobre la presència de pantalles en les exposicions i, per descomptat, les implicacions d’aquesta presència: la fluïdesa entre els diferents formats, les especificitats a l’hora de planificar espacialment una exposició i, sobre tot, l’augment del dèficit d’atenció entre els espectadors.

Martha Kirszenbaum, comissària i escriptora fincada a Los Angeles  i Paris, i comissària del Pavelló Francés a la propera edició de la Biennal de Venècia, va triar un text d’Alexandra Laudo sobre feminisme, capitalisme i cóm s’afronta aquesta tema a l’educació sueca. El text d’Alexandra Laudo havia estat publicat aquest mateix any a A*DESK, però per Martha Kirszenbaum era rellevant recuperar-lo ara com a representatiu d’un any convuls en temes de gènere i de reivindicació feminista (amb moviments recents com #metoo o #notsurprised de fons) i per la precisió i rigor de les observacions de Laudo.

I tanquem mes amb la contribució d’Aneta Szylak, comissària i escriptora amb base a Polònia, actualment responsable del marc conceptual de NOMUS New Art Museum a Gdansk/Danzig. Aneta Szylak destaca el text escrit per Lars Bang Larsen i SØren Andreasen sobre mediació. El text va ser escrit l’any 2002 per a una primeríssima versió d’A*DESK (quan A*DESK era una comissió de treball dins de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA)) i republicat l’any 2006, quan A*DESK va començar a agafar forma de revista i plataforma independent. Aneta Szylak recupera el text i porta al present les reflexions sobre el que significa ser intermediari i mediador, així com sobre l’evolució natural del rol de curador, de creador d’exposicions a creador d’institucions.