Sorpreses, ensurts i malentesos al voltant de l’art outsider a La Casa Encendida

Mundo Extreme és d’aquestes exposicions que sorprenen, i costa d’entendre si per bé o per mal. La primera sorpresa: quan vaig saber que a La Casa Encendida presentarien una exposició d’obres realitzades als tallers de Debajo del Sombrero. No són moltes les exposicions d’art outsider (o com ho vulguem etiquetar) que arriben a Madrid. La gran sorpresa: entrar a la sala i trobar-me amb la reconstrucció d’un prototip de museu etnogràfic tradicional, amb totes les connotacions màgico-misterioses que delimitaren la idea d’un “art dels altres”.

Una elecció curatorial poc encertada. La disposició en sèrie de les obres, emmarcades en aparatoses estructures, i la il·luminació efectista de la sala aconsegueixen reproduir les dinàmiques expositives de les formes més convencionals de presentar la diferència, afavorint experiències exclusivament emotives i aïllant les peces com a casos d’estudi extravagants. Imagino que no és aquest l’objectiu final del projecte, però és la sensació que provoca.

Si la plataforma Debajo del Sombrero ha treballat des de fa cinc anys per la consideració d’aquest tipus de manifestacions en institucions artístiques com Matadero, la Universitat de Belles Arts de Madrid o La Casa Encendida, aquesta exposició sembla jugar-los en contra. El discurs comissarial de la mostra es concentra únicament en el plantejament d’una fórmula expositiva que tendeix a la vinculació estètica de les obres seleccionades amb la idea d’artefacte etnogràfic. Les fascinants obres d’Alicia Herrera, Belén Sánchez o Andrés Fernández queden així atrapades en un ambient gairebé sinistre, que porta a malentesos entre les premisses teòriques de l’exposició i la forma en què són transmeses.

Considero legítim i molt interessant experimentar amb diferents dispositius per trobar sistemes particulars d’exposició i especialment en relació a produccions marginals (en l’accepció més positiva del terme). No obstant això, en aquest cas el punt de referència escollit és tan concret que és difícil que generi un camp d’experiències nou. Caldrà seguir donant-li voltes.