close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

05 desembre 2013
Mundo Extreme - Debajo del sombrero
Sorpreses, ensurts i malentesos al voltant de l’art outsider a La Casa Encendida

Manuela Pedrón Nicolau


Mundo Extreme és d’aquestes exposicions que sorprenen, i costa d’entendre si per bé o per mal. La primera sorpresa: quan vaig saber que a La Casa Encendida presentarien una exposició d’obres realitzades als tallers de Debajo del Sombrero. No són moltes les exposicions d’art outsider (o com ho vulguem etiquetar) que arriben a Madrid. La gran sorpresa: entrar a la sala i trobar-me amb la reconstrucció d’un prototip de museu etnogràfic tradicional, amb totes les connotacions màgico-misterioses que delimitaren la idea d’un “art dels altres”.

Una elecció curatorial poc encertada. La disposició en sèrie de les obres, emmarcades en aparatoses estructures, i la il·luminació efectista de la sala aconsegueixen reproduir les dinàmiques expositives de les formes més convencionals de presentar la diferència, afavorint experiències exclusivament emotives i aïllant les peces com a casos d’estudi extravagants. Imagino que no és aquest l’objectiu final del projecte, però és la sensació que provoca.

Si la plataforma Debajo del Sombrero ha treballat des de fa cinc anys per la consideració d’aquest tipus de manifestacions en institucions artístiques com Matadero, la Universitat de Belles Arts de Madrid o La Casa Encendida, aquesta exposició sembla jugar-los en contra. El discurs comissarial de la mostra es concentra únicament en el plantejament d’una fórmula expositiva que tendeix a la vinculació estètica de les obres seleccionades amb la idea d’artefacte etnogràfic. Les fascinants obres d’Alicia Herrera, Belén Sánchez o Andrés Fernández queden així atrapades en un ambient gairebé sinistre, que porta a malentesos entre les premisses teòriques de l’exposició i la forma en què són transmeses.

Considero legítim i molt interessant experimentar amb diferents dispositius per trobar sistemes particulars d’exposició i especialment en relació a produccions marginals (en l’accepció més positiva del terme). No obstant això, en aquest cas el punt de referència escollit és tan concret que és difícil que generi un camp d’experiències nou. Caldrà seguir donant-li voltes.

Es dedica al comissariat, l'educació i la investigació empírica, de projecte en projecte i sense tenir molt clares les fronteres entre tot això. Conviu amb aquesta precarietat, que l'estressa, però de tant en tant li permet fer la migdiada entre setmana.

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)