Stand by –> ON

Barcelona és una ciutat mediterrània amb un clima suau. Els agostos són humits i calorosos. Tot i que ja no tothom pot agafar-se vacances tot el mes, encara estem en un país que tanca durant l’agost. I descansa. I prepara l’entrada per a la nova temporada. Aquest any molts estaran estirats a la platja o en una terrassa a la muntanya amb els deures fets. O almenys pensats. Així ho esperem. Ja que resulta que tanquem l’any amb tot per fer: Què passarà amb el Canòdrom? I amb la Capella? I amb la Virreina? Seguirà Arts Santa Mònica? Què passarà amb el CCCB? I amb el Macba? El conseller de cultura de Catalunya, Ferran Mascarell, va anunciar a principis de juliol que faria canvis, que pensaria en com organitzar tot el context. I Jaume Ciurana, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, en una entrevista a El País i La Vanguardia posava al Macba al centre de totes les decisions. Tant Ciurana com Mascarell semblen estar d’acord en que el museu marqui el discurs institucional a la ciutat, que sigui gran. El cas és que Barcelona no pot seguir en stand-by. Fa unes setmanes publicàvem una carta de l’associació de galeries independents de Catalunya (GIC) que de manera molt encertada denunciava el bloqueig de la situació. Sí, tenien raó, una generació de comissaris, crítics i artistes corre en perill de no trobar sortides, de no poder desenvolupar projectes. Altres tampoc ho tenen fàcil. Sigui el que sigui, s’ha de prémer el “ON” d’una vegada.

De moment, per passar l’agost, us deixem amb quatre articles. Un de Pilar Bonet que repassa l’exposició “La qüestió del paradigma” a la Panera de Lleida, Maite Garbayo Maeztu tracta l’exposició d’Àngels Ribé al Macba de Barcelona. D’altra banda, Syd Krochmalny ens parla de les complexitats de la política nord-americana a través de l’obra “Do You Have Time?” De Judi Werthein amb Tomás Espina a Aldrich Contemporary Art Museum de Connecticut i Marina Vives reflexiona sobre el fet que els estats-nació segueixin sent tant presents a la Biennal de Venècia.