close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

26 juliol 2011
Stand by –> ON

A*DESK

Barcelona és una ciutat mediterrània amb un clima suau. Els agostos són humits i calorosos. Tot i que ja no tothom pot agafar-se vacances tot el mes, encara estem en un país que tanca durant l’agost. I descansa. I prepara l’entrada per a la nova temporada. Aquest any molts estaran estirats a la platja o en una terrassa a la muntanya amb els deures fets. O almenys pensats. Així ho esperem. Ja que resulta que tanquem l’any amb tot per fer: Què passarà amb el Canòdrom? I amb la Capella? I amb la Virreina? Seguirà Arts Santa Mònica? Què passarà amb el CCCB? I amb el Macba? El conseller de cultura de Catalunya, Ferran Mascarell, va anunciar a principis de juliol que faria canvis, que pensaria en com organitzar tot el context. I Jaume Ciurana, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, en una entrevista a El País i La Vanguardia posava al Macba al centre de totes les decisions. Tant Ciurana com Mascarell semblen estar d’acord en que el museu marqui el discurs institucional a la ciutat, que sigui gran. El cas és que Barcelona no pot seguir en stand-by. Fa unes setmanes publicàvem una carta de l’associació de galeries independents de Catalunya (GIC) que de manera molt encertada denunciava el bloqueig de la situació. Sí, tenien raó, una generació de comissaris, crítics i artistes corre en perill de no trobar sortides, de no poder desenvolupar projectes. Altres tampoc ho tenen fàcil. Sigui el que sigui, s’ha de prémer el “ON” d’una vegada.

De moment, per passar l’agost, us deixem amb quatre articles. Un de Pilar Bonet que repassa l’exposició “La qüestió del paradigma” a la Panera de Lleida, Maite Garbayo Maeztu tracta l’exposició d’Àngels Ribé al Macba de Barcelona. D’altra banda, Syd Krochmalny ens parla de les complexitats de la política nord-americana a través de l’obra “Do You Have Time?” De Judi Werthein amb Tomás Espina a Aldrich Contemporary Art Museum de Connecticut i Marina Vives reflexiona sobre el fet que els estats-nació segueixin sent tant presents a la Biennal de Venècia.

A*DESK, Institut Independent de Crítica i Art Contemporani, es dedica a la formació, la edició i la investigació al voltant de la crítica d’art contemporani. Sota la visió de que el pensament critic fa lliures als individus, la seva missió és reivindicar activament el valor de la crítica: generar debat al voltant de l’art contemporani, dotar a l’inidividu de llibertat d’opinió i impulsar, així, la cultura.

Publicacions

26 juliol 2011

Stand by –> ON

31 desembre 2018

Estatus Artista

30 novembre 2018

COREOGRAFIA

31 octubre 2018

PEDRES

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)