Testigo. Margolles a Móstoles

A l’est de l’avinguda de les Torres hi ha almenys una trentena de manufactureres. Al seu voltant, milers d’habitatges es repliquen uns als altres en una esplanada que s’estén fins al riu, la frontera física, política i mental amb el veí del nord. Les unitats d’habitatges són modestes i formen quadrícula com els pisos de Carl André. Donen pistes de vides pautades i marcades per la rutina del treballador fabril. Una d’aquestes cases, al carrer Puerto de Palos, va ser comprada i enderrocada. Tirada avall a poc a poc, els obrers la van tornar a la pols original. Aquell pols d’ossos i runes va ser posat en circulació pel circuit de les sales d’art. Teresa Margolles ho va valorar com La promesa (2012).

El Centro de Arte 2 de Mayo de Móstoles va inaugurar el passat 17 de febrer Testigo, una mostra del treball que la mexicana Teresa Margolles ha realitzat els darrers anys a Ciudad Juárez. L’exposició està curada per María Inés Rodríguez, i convida a adoptar una mirada de la violència al nord mexicà que en principi sembla més distant i innòcua que el seu treball anterior.

En un arriscat recorregut circular d’un sol sentit, comencem veient l’arbre Testigo (2013), crivellat de bales. Més endavant, les 313 còpies de les portades del diari PM (2010) entapissen les parets de titulars sobre els cossos dels morts i les dones, generant una escenografia de text i silicona. Ressalten el canvi de valor que la mort i els cossos experimenten en ser transferits entre mitjans diferents. Un passadís a les fosques amenitzat amb els Sonidos de la muerte (2008) desemboca en la vista frontal a Esta finca no será demolida (2009-2013). ¿Cómo salimos? (2010) i Entorno a la pérdida (2010-2013) ens interpel·len directament a la cara, activant en l’acte la nostra pregunta per la distància entre l’artista i el seu objecte d’observació. La ciutat? La violència? Les morts? Acabem amb La promesa, aquest mur fet amb la mòlta de la runa, portat des d’altres sales d’exposicions, i al que se suposa hem d’acostar-nos i rascar amb el palmell de les mans.

La vida de l’habitant de Juárez està, en efecte, pautada i marcada pel ritme de la cadena de producció. El dia 1 de gener va fer vint anys de l’entrada en vigor del NAFTA, el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord. Les ombres del tractat no són les de la selva. La violència que abriga la lliure circulació de béns resideix en el mur entre classes que erigeix. Fins al 25 de maig es pot veure l’exposició.