close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

07 març 2014
LA-PROMESA--TERESA-MARGOLLES.jpg
Testigo. Margolles a Móstoles

Paloma Checa


A l’est de l’avinguda de les Torres hi ha almenys una trentena de manufactureres. Al seu voltant, milers d’habitatges es repliquen uns als altres en una esplanada que s’estén fins al riu, la frontera física, política i mental amb el veí del nord. Les unitats d’habitatges són modestes i formen quadrícula com els pisos de Carl André. Donen pistes de vides pautades i marcades per la rutina del treballador fabril. Una d’aquestes cases, al carrer Puerto de Palos, va ser comprada i enderrocada. Tirada avall a poc a poc, els obrers la van tornar a la pols original. Aquell pols d’ossos i runes va ser posat en circulació pel circuit de les sales d’art. Teresa Margolles ho va valorar com La promesa (2012).

El Centro de Arte 2 de Mayo de Móstoles va inaugurar el passat 17 de febrer Testigo, una mostra del treball que la mexicana Teresa Margolles ha realitzat els darrers anys a Ciudad Juárez. L’exposició està curada per María Inés Rodríguez, i convida a adoptar una mirada de la violència al nord mexicà que en principi sembla més distant i innòcua que el seu treball anterior.

En un arriscat recorregut circular d’un sol sentit, comencem veient l’arbre Testigo (2013), crivellat de bales. Més endavant, les 313 còpies de les portades del diari PM (2010) entapissen les parets de titulars sobre els cossos dels morts i les dones, generant una escenografia de text i silicona. Ressalten el canvi de valor que la mort i els cossos experimenten en ser transferits entre mitjans diferents. Un passadís a les fosques amenitzat amb els Sonidos de la muerte (2008) desemboca en la vista frontal a Esta finca no será demolida (2009-2013). ¿Cómo salimos? (2010) i Entorno a la pérdida (2010-2013) ens interpel·len directament a la cara, activant en l’acte la nostra pregunta per la distància entre l’artista i el seu objecte d’observació. La ciutat? La violència? Les morts? Acabem amb La promesa, aquest mur fet amb la mòlta de la runa, portat des d’altres sales d’exposicions, i al que se suposa hem d’acostar-nos i rascar amb el palmell de les mans.

La vida de l’habitant de Juárez està, en efecte, pautada i marcada pel ritme de la cadena de producció. El dia 1 de gener va fer vint anys de l’entrada en vigor del NAFTA, el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord. Les ombres del tractat no són les de la selva. La violència que abriga la lliure circulació de béns resideix en el mur entre classes que erigeix. Fins al 25 de maig es pot veure l’exposició.

Paloma Checa-Gismero és Profesora Adjunta a San Diego State University i Candidata a Doctora en Història, Crítica i Teoría de l'Art per la Universitat de California, San Diego. Historiadora d'art contemporani global i llatinoamericà, estudia les trobades entre estètiques locals i estàndards globals. Publicacions acadèmiques recents inclouen "Realism in the Work of Maria Thereza Alves," Afterall journal, Fall 2017, i "Global Contemporary Art Tourism: Engaging with Cuban Authenticity Through the Bienal de La Habana," in Tourism Planning & Development journal, vol. 15, 3, 2017. Des de 2014 Paloma és membre del col·lectiu Editorial de la revista acadèmica FIELD.

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)