La pel·lícula Cloud Atlas dels germans Wachowski és l’exemple perfecte de pel·lícula trans, encara que no en un sentit obvi. Les històries i els personatges de Cloud Atlas transcorren, es barregen i es retroben a través del temps, les races i els gèneres (sexuals i fílmics).

Octubre ha estat un mes “trans” i no només a A*DESK. El 24 d’octubre s’ha celebrat a tot el món el Dia Internacional d’Acció per la Despatologització Trans, una iniciativa coordinada per la campanya Stop Trans Pathologization. I és que trans, com a concepte, com a realitat, és una noció que va molt més enllà del gènere, i té a veure amb un discórrer entre identitats, formats, polítiques, llengües… Fa temps que sabem que entre el blanc i el negre hi ha infinits colors i matisos. Trans significa diàleg, confrontació, fluïdesa, tolerància. El futur serà trans o no serà.

Iniciàvem el mes amb un text d’Irina Mutt, “Games for girls” (and everybody else sobre With those we love alive, i d’altres jocs de Porpentine i altres programadores trans, en els que “l’única finalitat és gestionar la pèrdua de poder. Relats de ficció que alteren els rols del jugador i els formats d’escriptura-lectura, personatges atrapats en situacions que qüestionen la identitat (qui ets?), la posició (des d’on?) i l’agenciament (què pots?).”

A L’Istanbul dels altres Rosa Lleó ens va apropar a un recorregut per la 14a edició de la Biennal d’Istanbul, relatat com un espai de trànsits entre països, conceptes, temps, elements i disciplines.

L’entrevista del mes la protagonitzen Rafa Marcos i Mario Páez (R. Marcos Mota-Mariokissme), en diàleg amb Pilar Bonet per parlar del Palomar, un espai overground més que underground, però sobretot un espai de llibertat i d’alta intensitat política.

I tanquem octubre amb la rúbrica d’Eloy Fernández Porta parlant de trànsits, aeroports, sales d’espera i identitats i els seus recorreguts, amb referents que van des de Virginia Woolf a Del LaGrace Volcano.