Un Iraq menys nou a la South London Gallery

Amb només llegir Welcome to Irak, em vénen a la ment imatges de guerra. De quan els Estats Units van envair el país al 2003, o de quan van matar Saddam Hussein al 2006. Però el comissari Jonathan Watkins adverteix: això és sobre la nova Iraq.

I a això es deu referir: als 11 artistes que presenta la South London Gallery, que l’any passat van representar l’Iraq a la Biennal de Venècia, i que viuen i treballen en aquest país. L’exposició recull l’ampli ventall de disciplines i temes amb els que aquests treballen. Hi ha pintura costumista, grafitti sobre tela; instal·lacions amb objectes trobats i crítiques amb el descuit del medi ambient; escultures que s’assemblen al país amb atuells trencades; còmic satíric.

Alguns crítics fins i tot s’han sorprès amb aquesta suposada novetat, que han titllat d’apolítica, de “somni despolititzat”, molt poc compromès amb la situació política actual.

Però l’exposició del la galeria del sud de Londres és poc menys que no compromesa, i bastant menys nova. Només cal veure les obres del dibuixant de vinyetes Abdul Raheem Yassir, on, per exemple, representa un artista pintant sobre el llenç el retrat en viu d’una bomba. O l’audiovisual que deixa patent com de fàcil és aconseguir una AK47 aquests dies. Però sobretot la sèrie Saddam is here, de Jamal Penjweny. Fotos preses a iraquians en la seva vida quotidiana, mentre es cobreixen la cara amb un dels retrats més mediàtics de Saddam Hussein. “Que si el meu treball com a artista és polític? Anomena’l com vulguis”, em va contestar quan li vaig preguntar, en una conversa per Skype. “Saddam is here és un treball sobre la dictadura després de la mort del dictador. Perquè no es pot fer el salt cap a la democràcia només matant el líder de l’anterior règim. Avui pots veure a Saddam, amb altres cares, altres noms”. I això és també el que es veu, fins a l’1 de juny, a la South London Gallery: encara que amb pretensions d’alguna cosa diferent, un Iraq menys nou.