close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Spotlight

05 juny 2020
L’asedi de les cultures i la macropolítica

Ezequiel Filgueira Risso

Com una imatge hiperbòlica que ofereix un pont temporal, i salvant les distàncies amb la Guatemala dels setanta, la informació presentada pel col·lectiu Forensic Architecture(FA) en les seves exhibicions  Hacia una estética investigativa (2017), dels museus MACBA, de Barcelona, i MUAC, de la ciutat de Mèxic, funciona com una breu aproximació artístic-cultural a la complexa escena política i social actual de l’Estat Plurinacional de Bolívia. Alhora, tant el setge als maies ixiles exercit per les forces armades de Guatemala des de 1978 a 1984 com les implicancias de tres processos electorals que tenen lloc al llarg del 2020, i que hauran d’enfrontar els pobles indígenes de Bolívia, facilita la comprensió de la cultura ja no com a instància de representació de la realitat a través d’objectes bells[1] sinó com un dispositiu per a l’exercici del poder, no sols macropolític. És a dir, com un instrument reaccionari, que s’oposa a la innovació i la diferència.

A través d’evidències arquitectòniques i ambientals, el col·lectiu FA evidencia la violència soferta pels ixiles, caracteritzada com la culminació d’un procés de colonització secular. Procés que va incloure la intensificació de la violència armada sobre els seus llogarets, catalogades en el context de la Guerra Freda com a “cèl·lules comunistes infiltrades” i “subversives”; la destrucció de les condicions ambientals de les quals depenien per a la seva subsistència; i la reorganització territorial de la seva població basada en la construcció de pols de desenvolupament on se la va re-educar en tècniques modernes de cultiu. Aquests procediments, afins a la lògica estratègica i política de la colonització perquè buscava l’ampliació de les fronteres del desenvolupament, van assegurar la conversió dels pobles autònoms en ciutadans i partícips de l’economia nacional, alhora que van facilitar la transparència d’un entorn que escapava al control de l’exèrcit dels Estats Units, juntament amb altres escenaris del Carib (MACBA i MUAC, p. 120:31).

En un context diferent, però compartint alguns temes centrals ―com a bona part dels països llatinoamericans―, la disputa per l’autonomia va articular els conflictes entre els pobles indígenes i l’ex-governo d’Evo Morales al capdavant Estat Plurinacional de Bolívia, i es va basar en els reclams deguts a “la imposició identitària i cultural del nacionalisme; la cooptació i persecució de les organitzacions socials com a ambició del monopoli polític i la promoció de la centralitat de l’Estat nació, enfront de la proposta de l’exercici horitzontal del plurinacionalismo―; i al neoextractivisme i neodesenvolupament com a polítiques de despulla i etnocidio” (Markaran, 2018). Les disputes per la construcción de la carretera en el Territorio Indígena TIPNIS constitueix un exemple paradigmàtic d’aquests reclams per un canvi de model polític, econòmic i cultural, al qual es fa referència en la nova constitució de l’Estat de 2009 (Markarán, 2018); és a dir, per una cerca de desenvolupament de maneres de sensibilitat existencial que coincideix amb un desig per una altra mena de societat (Guattari i Rolnik, 2013).

Seguint la línia argumental d’aquestes disputes, podrien llegir-se les implicacions dels tres processos electorals pautats per al 2020: el de Bolívia, en suspens per les restriccions imposades pel COVID-19, durant les quals Jeanine Áñez exhibeix el suport de l’establishment regional per a guanyar legitimitat; la recent i silenciosa reelecció de Luis Almagro al capdavant de l’Organització d’Estats Americans (OEA), molt crític del procés bolivià i excessivament prop de Washington; i el de l’administració dels EUA cap a final de l’any, que mostra a un Trump molt actiu no només al Carib. Esdeveniments macropolítics que posen de manifest el caràcter ubic del setge cultural que hauran d’enfrontar els qui desitgen enfortir no només els processos de singularizació autonòmica a Bolívia, i que donen compte d’un altre procés històric de llarga data que s’estén més enllà de la regió, abordat pel col·lectiu FA en les exhibicions i publicacions del MACBA i del MUAC.

_____

Comeron, O (2007) Arte y postfordismo. Madrid: editorial Trama i Fundación Arte y Derecho.

Escobar, A (2010) Territorios de diferencia: lugar, movimientos, vida, redes (Universidad del Cauca).

Guattari, F. y Rolnik, S. (2013) Micropolítica: cartografía del deseo. Buenos Aires: Tinta limón.

López Flores, P. (2018) “¿Un proceso de descolonización o un período de recolonización en Bolivia? Las autonomías indígenas en tierras bajas durante el gobierno del MAS”, en López, P. y García Guerreiro (2018) Movimientos indígenas y autonomías en América Latina: escenarios de disputa y horizontes de posibilidad. Buenos Aires: CLACSO.

MACBA i MUAC (2018) “Guatemala: violencia medioambiental”,  en MACBA i MUAC (2018) Hacia una estética investigativa. España.

Makaran (2018) “Disputar la autonomía. Estado Plurinacional de Bolivia y resistencias indígenas”, en Lopez, P. y García Guerreiro (2018) Movimientos indígenas y autonomías en América Latina: escenarios de disputa y horizontes de posibilidad. Buenos Aires: CLACSO.

Svampa, M.  (2016) Debates latinoamericanos: indianismo, desarrollo, dependencia y populismo. Buenos Aires: Edhasa.

 

[1] Es fa referència a l’enfocament erudit de la cultura ampliat oficialment a partir de l’informe final de la Conferencia Mundial sobre las Polìticas Culturales de la UNESCO (1982) https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000052505_spa

 

Especialista en Política i Gestió cultural (FLACSO Argentina i Universitat de Girona). Responsable de la Fundación Red ECCCO: para la Educación, la Ciencia, las Culturas comunitarias y la Cooperación; el seu programa La voz ciudadana y sus jornadas de arte y cultura comunitaria han estat declarats d'interés cutural per la Legislatura de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires i la Cátedra UNESCO de Educación para la Paz y la Comprensión Internacional. Mail: ezequielfr@gmail.com

Publicacions

05 juny 2020

L’asedi de les cultures i la macropolítica

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)